12/9/18 · Institucional

Tinder revoluciona el flirteig, però no canvia les relacions de gènere

Foto: Hitesh Choudhary / Unsplash (CC)

Foto: Hitesh Choudhary / Unsplash (CC)

Una de cada quatre parelles formada després del 2005 s’ha creat per una trobada a internet, no solament gràcies a aplicacions de contacte, sinó per retrobaments de vells amics a les xarxes socials, segons un estudi de la universitat de Stanford realitzat als Estats Units. Aplicacions com Tinder permeten als usuaris establir connexions noves que, altrament, serien impossibles de concebre. Gràcies a aquesta aplicació es dona més d’un milió de cites arreu del món, i encara que Tinder ha revolucionat la manera de lligar no ha canviat les relacions de gènere. «Les dones encara es comporten condicionades pel concepte d’amor romàntic, confien que les relacions amoroses han de ser duradores, centrades en la família i la cura mútua. Les trobades ocasionals són una fase inicial de la relació, que ha de culminar en una relació estable», afirma Ana González Ramos, sociòloga i investigadora de l’IN3 de la UOC.

Vuit de cada deu dones espanyoles solteres afirma creure en l’amor veritable i el 70% confia trobar-lo en aplicacions en línia, segons dades de Meetic. El 56% busca una relació a llarg termini i una de cada cinc confessa que la busca activament. Al contrari de l’11%, que afirma que una relació seriosa no forma part dels seus plans ni ara ni en un futur. «La llibertat sexual de les dones encara arrossega conseqüències socials, judicis morals que les penalitza. Això retroalimenta la idea que han de buscar relacions estables que responguin a les expectatives socials associades als rols de l’amor romàntic», afegeix Ramos. Per a l’experta, aquests ideals de l’amor romàntic continuen reproduint les relacions de subordinació de les dones.

Els comportaments que tenen homes i dones dins d’aquest tipus d’aplicacions també són diferents. Segons Mobifriends, ells solen visitar els perfils d’altres usuaris tres vegades més que les dones i es mostren un 40% més disposats a iniciar el primer contacte després de visitar un perfil. «Elles es continuen comportant més tímidament, estan interessades en característiques diferents de les que interessen als homes: donen més importància a l’edat, el nivell educatiu i el salari de la parella».

L’ús d’aquest tipus de tecnologies en la vida quotidiana i la recerca hedonista de l’amor han contribuït a més llibertat d’elecció per a les dones. «Les dones mostren expectatives més exigents pel que fa a les seves parelles com a resultat de la seva emancipació, més consciència de si mateixes i determinació a perseguir les seves pròpies expectatives», considera González Ramos.


Relacions més sòlides per a les parelles en línia

Economistes de les universitats d’Essex (Regne Unit) i Viena (Àustria) van publicar un estudi l’octubre del 2017 en el qual van avaluar 19.000 matrimonis celebrats entre 2005 i 2012. Van concloure que les unions que van resultar de cites en línia són molt més sòlides que les sorgides en l’escenari tradicional. Per a Francesc Núñez, sociòleg i professor dels Estudis d’Humanitats de la UOC, les persones que s’han conegut a la xarxa han dut a terme, normalment, un procés de recerca i selecció molt intensiu, fins a trobar els perfils amb els quals creuen que se sentiran a gust: «Si un cop s’ha entrat en la relació es pot fer el clic afectivoemocional (físic), llavors la situació de coneixement mutu, el punt de partida de la relació, està molt més avançat, més madur, que en les parelles que es coneixen en altres circumstàncies».

Una altra de les conclusions és que gràcies a les aplicacions es generen relacions més heterogènies, ja que la influència de l’individu supera el seu cercle social, cosa que li permet conèixer persones que no hi pertanyen. «Són una oportunitat per a transgredir les relacions patriarcals, especialment per a les dones que se senten atrapades en les normes socials o limitades per un petit cercle social. Permeten ampliar les possibilitats i ampliar-les a contextos més heterogenis, i signifiquen un avantatge per a aquells individus aïllats geogràficament o socialment», explica González Ramos.


Moltes opcions, poques eleccions

Tinder acumula en els seus sis anys de vida més de 20 bilions de coincidències o matches entre usuaris. «Aquesta aplicació fa molt conscient l’usuari de la possibilitat de triar. La sensació de poder buscar i triar pot paralitzar o incapacitar per a prendre una decisió», alerta Núñez. De fet, segons la neuropsicòloga Helen Fischer, el nostre cervell només pot triar entre cinc i nou alternatives diferents. Més enllà d’això, hi ha una «sobrecàrrega cognitiva» que comporta que finalment no en triï cap.


Amor lent i efecte fantasma: el que ofereix Tinder

El fomo, la por a perdre «oportunitats amoroses» en triar una o altra persona com a parella, és bàsic a Tinder. Aquesta por augmenta l’èxit de l’aplicació i repercuteix en les maneres d’aparellar-se. «La facilitat de triar debilita la necessitat de vincles forts, fa innecessaris protocols molt llargs de relació i afecta el procés de seducció», afirma Núñez. Aplicacions com Tinder permeten, d’una banda, l’amor lent, jugar a l’ambigüitat de sentiments amb l’altra persona o persones davant del dubte de triar, entre la por a la soledat i la por a crear massa intimitat, i, d’altra banda, el que es coneix com a efecte fantasma: desaparèixer de la relació sense haver d’encarar-se amb el dolor de l’altre. Segons el sociòleg de la UOC, aplicacions com Tinder impulsen aquest tipus d’aparellament basat en l’autosatisfacció, la lliure elecció, l’autorealització i la felicitat.

Encara que les tecnologies han ajudat en certs canvis socials, encara queda molt per recórrer. «Les dones acaparen el mateix grau d’atenció que els homes en el mercat de les aplicacions per a trobar parella, però els rols de gènere es continuen reproduint materialment seguint pautes de dominació masculina», conclou Ramos.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Institucional