La nit de dissabte a diumenge s’endarrerirà una hora el rellotge. Pot ser l’últim canvi d’horari, després dels resultats de la consulta pública feta per la Comissió Europea entre juliol i agost, en què el 80% dels participants es van mostrar partidaris d’eliminar aquest canvi. El Consell Assessor per a la Reforma Horària impulsat per la Generalitat va emetre un informe la setmana passada en què demanava que s'optés per mantenir durant tot l’any l’horari d’hivern per motius econòmics i de salut. En el camp neuronal, però, quina d’aquestes dues opcions és millor? «No té repercussions en els nostres ritmes circadiaris quedar-se en un horari o en l’altre», afirma el professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC Diego Redolar.
El neurocientífic explica que dos senyals avisen el cervell que ha d’anar a dormir: la pressió de la son i els rellotges biològics. En el primer, el funcionament del cervell durant hores fa que acumuli substàncies —algunes, tòxiques— que s’han d’eliminar al final del dia. «Una de les més importants és l’adenosina; al matí n’hi ha molt poca i al final del dia, molta perquè cèl·lules del nostre sistema nerviós alliberen aquesta substància quan les neurones estan metabòlicament actives. Quan un dels nuclis de l’hipotàlem rep la informació que n’hi ha molta engega els processos d’iniciar la son», explica.
Pel que fa els rellotges biològics, són condicionats pels senyals que es reben de l’entorn per saber quan és de dia i quan és de nit. «N’hi ha uns quants, però el més estudiat és la llum. Quan falta, envia informació a un altre nucli de l’hipotàlem perquè també posi en marxa el procés d’iniciar la son. A més a més durant la nit la glàndula pineal, que es troba al sistema nerviós, allibera melatonina per ajudar a sincronitzar els cicles circadians», diu Redolar. Les persones cegues —matisa— també tenen ritmes circadiaris; «per això cal insistir que la llum és només un dels estímuls que els regula».
Segons Redolar, el primer senyal és molt difícil aturar-lo, fora que prenguis cafè o algun altre estimulant. Pel que fa a la llum, sí que es pot enganyar el cervell. Per exemple, si just després de sopar es mira la televisió o s’agafa una tauleta o un mòbil, la llum blava que es rep dels aparells activa a les cèl·lules de la retina que són sensibles a la llum i estimulen «la vigília». «Per tant, es diu al cervell que és de dia i que no ha d’anar a dormir», afegeix.
Aquest expert deixa clar que l’horari d’hivern o d’estiu pot afectar en el «terreny emocional o motivacional». Si s’optés per l’horari d’estiu, molta gent començaria la jornada laboral quan encara és fosc, ja que no es faria clar fins a quarts de nou o fins i tot quarts de deu. «Quan estàs a les fosques tens una tendència a tenir un estat d’ànim més baix, a no estar tan alerta», apunta aquest professor. Ara bé, insisteix que no hi ha repercussions en els mecanismes neuronals que controlen la son. El motiu és que entre 20 i 30 minuts abans de despertar-se —sempre que es faci a la mateixa hora— el cervell allibera una substància, anomenada cortisol, que prepara la persona per a l’activitat diària. «Això explica que, si tu sempre et lleves a les set, el cap de setmana et despertis a una hora semblant, fora que tinguis un deute de son», detalla Redolar.
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció