Un estudi de la UOC conclou que cal integrar les botigues físiques tradicionals amb l'entorn digital

L'Ajuntament ha destinat una línia de subvenció de 345.000 € a ajuts per establiments i associacions que impulsaran el desenvolupament de projectes de transformació digital. Aquesta és la primera vegada que el consistori crea un ajut a la digitalització destinat no només a les associacions de comerciants sinó als establiments individuals per a projectes concrets de cada un d'ells.

Un cop rebudes les sol·licituds d'ajut, el pressupost inicial de 300.000€ s'ha ampliat en un 15% fins al 345.000€ per donar-hi resposta a totes les peticions rebudes. En total, s'han rebut 168 sol·licituds que compleixen els requisits. D'elles, 139 són comerços individuals de proximitat i 29 associacions que duran a terme projectes per repercutir en els establiments associats.

El regidor de Turisme, Comerç i Mercats, Agustí Colom, ha destacat que «per primera vegada les subvencions també es destinen als comerços individuals perquè són ells qui millor poden concretar les seves mancances i les potencialitats que poden arribar a desenvolupar. Ho hem amb una autodiagnosi de cada comerç per conèixer el seu perfil i se'ls ha acompanyat per orientar-los sobre quins eren els projectes que més s'adequaven per continuar avançant».

La nova línia de subvencions segueix la línia de treball marcada per la Mesura de Govern de Digitalització presentada el passat mes de març a la Comissió d'Economia. A banda, segueix també les recomanacions de l'estudi «Comerç barceloní de proximitat: impacte de la venda online i oportunitats de negoci digital» de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), encarregat per l'Ajuntament. L'estudi, dut a terme pel grup de recerca Digital Business Research Group dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, recomana avançar en el nivell baix de maduresa digital dels comerços, bastants dels quals no tenen presència o tenen una presència molt bàsica a Internet.

La investigadora de la UOC i experta en comerç electrònic Inma Rodríguez-Ardura ha destacat que «el comerç local de proximitat de Barcelona ha sabut crear una relació de confiança amb els consumidors i pot capitalitzar-la amb èxit en les seves iniciatives de comerç electrònic. L'establiment físic i la botiga de comerç electrònic no s'haurien de concebre com a canals separats, on es treballa en paral·lel. Cal integrar-los per aprofitar els avantatges que cada entorn aporta al consumidor i així augmentar el valor total que se li proporciona».

Els ajuts estan destinats als comerços al detall situats a peu de carrer, i a les empreses de serveis de taller mecànics, fotografia, copisteries i arts gràfiques, reparacions, agències de viatges detallistes, tintoreries i bugaderies, perruqueries i salons d'estètica, serveis de menjar preparat i càtering i bars i restaurants. Els projectes poden anar des de l'obtenció d'una presència bàsica a Internet fins a la contractació de serveis de comunicació digital, màrqueting digital o la participació en plataformes de venda en línia, directoris especialistes o plataformes de senyalització digital (digital signage).

Districtes amb més començos sol·licitants: Gràcia, Eixample, Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi

Des d'una perspectiva territorial, el districtes amb més comerços que han presentat sol·licituds, coincidint amb els comerços amb més presència comercial, són Eixample (29,2%), Gràcia (18,5%) i Ciutat Vella (11,3%).

Des d'una perspectiva de maduresa digital, i en referència als establiments, els districtes que presenten un índex de maduresa mes avançat són Gràcia (amb un índex de 36.8), Eixample (36.3), Sants Montjuic (35.3) i Sarrià Sant Gervasi (31,4) que es correspon amb un nivell de maduresa de «Presència Amplia», mentre que la resta districtes tenen una «Presència Bàsica».

Per sectors, els sectors que més ajuts han demanat són «Alimentació» (18.7% del total), «Salut, higiene i bellesa» (16.4%) i «Equipament per la persona» (15,8%).

Des d'una perspectiva de tipus d'activitat i nivell de maduresa destaca el sector de «Lleure i cultura» amb un índex de maduresa de 45.4 seguit de «Alimentació» amb 31.7 i «Equipament de la persona» amb un 30.7.

Estudi de la UOC sobre «Comerç barceloní de proximitat»

El 64,9% de les persones que resideixen a Barcelona han manifestat que han comprat ja per internet (Enquesta Òmnibus Municipal, juny 2018). No obstant, la dinàmica del comerç barceloní de proximitat en l'entorn digital encara no evidencia un alt nivell de maduresa. En concret, l'anàlisi de la UOC d'una mostra de comerços de proximitat que van participar en el programa municipal Comerç a la Xarxa assenyala, amb un nivell de confiança del 95%, que el 53% d'aquests establiments tenen lloc web però només el 19% despleguen iniciatives de comerç electrònic. D'altra banda, el 59% dels comerços que tenen lloc web també fan servir alguna eina de mesurament d'audiències, com Google Analytics.

En aquesta línia, l'estudi conclou que «els canvis de comportament dels consumidors fan necessària la integració de les botigues físiques tradicionals amb l'entorn digital, que s'ha de plasmar en una estreta coordinació de canals de venda, que concebi un veritable sistema de distribució multicanal i faciliti el transvasament de consumidors d'un canal a l'altre durant el procés de compra». És a dir, que el consumidor pugui buscar la informació mitjançant un canal, comprovar les qualitats del producte mitjançant un altre o fer finalment el pagament mitjançant un canal diferent, utilitzant les diferents vies que facilita un mateix negoci.

És en aquest sentit, l'estudi remarca que «això fa que sigui molt necessari per als comerciants locals de proximitat entendre que els canvis que s'estan produint en els processos de decisions de compra dels consumidors tenen un gran impacte sobre els establiments físics tradicionals i que requereixen una nova concepció de la botiga convencional, que accentuï les seves funcions de showrooming». Es recorda que els consumidors actuals «volen que se'ls ofereixi la possibilitat de fer el procés de compra en diversos canals o mitjançant diversos dispositius, i desitgen també que el contacte i comunicació en cada canal o dispositiu configuri una experiència continua, integrada i consistent».

L'estudi també apunta que «cal que el comerciant s'asseguri la utilització de la enorme quantitat de dades generades en els diversos canals i mitjans de comunicació amb el client, les quals fan possible conèixer als clients amb una profunditat impensable fa uns anys». I respecte al consistori, assenyala que «el paper de l'administració local pot centrar-se en facilitar el coneixement d'aquests canvis i promoure iniciatives que facilitin l'aprofitament dels avantatges competitius sostenibles per aquest tipus de comerç».