Els teletreballadors i els directius, els més perjudicats per la llei de desconnexió digital

  Foto: aleksandar cvetanovic  / Unsplash (CC)

Foto: aleksandar cvetanovic / Unsplash (CC)

31/10/2018
Roser Reyner
Espanya aprovarà aquest desembre la llei de desconnexió digital per garantir el respecte del temps de descans i la intimitat personal dels empleats

Més de la meitat dels treballadors consulta el correu electrònic de l’empresa quan està de vacances i el 60% atén trucades laborals, segons el que es desprèn d’una enquesta de la consultora Addeco. Un altre estudi d’abast europeu constata que 61 de cada 100 teletreballadors treballen durant el temps de lleure per satisfer demandes de feina que reben diàriament o unes quantes vegades la setmana per correu electrònic o per telèfon, una situació que els experts coincideixen a dir que pot generar estrès, insomni o dificultats per a conciliar la vida laboral i familiar. Per regular aquest fenomen, Espanya aprovarà abans d’acabar l’any una llei que reconeix el dret a la desconnexió digital, és a dir, el dret a oblidar-se de les trucades i els missatges un cop s’acaba la jornada laboral.

L’Estat espanyol seguirà la petja del que han fet altres països com ara Bèlgica, Itàlia o França. Aquest darrer país el gener del 2017 va aprovar una llei que imposa a les empreses franceses de més de cinquanta treballadors l’obligació de negociar les condicions per tal que els seus empleats no es vegin obligats a respondre el telèfon o els correus electrònics fora de les hores de feina. La normativa espanyola s’inclou dins del Projecte de llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal i garantia dels drets digitals. L’article 88 d’aquesta llei és el que fa referència a la desconnexió digital en l’àmbit laboral. La llei actualment és al Senat en tràmit d’esmenes. Segons alguns dels seus ponents, serà una realitat abans d’acabar l’any.

En concret, la norma diu que els treballadors i els empleats públics tenen dret a la desconnexió digital per a garantir, fora del temps de treball legal o establert, el respecte del temps de descans, dels permisos i de les vacances, a més de la intimitat personal i familiar. En realitat, segons l’advocat i professor de dret laboral de la UOC Pere Vidal, és un dret implícit que ja tenen els treballadors. «El dret al descans és reconegut en la Declaració dels Drets Humans i en la Carta Social Europea, és un dret de mínims que no es pot saltar», explica. A més, afegeix que de l’Estatut dels treballadors es desprèn que els empleats tenen dret a no atendre trucades ni missatges electrònics fora de la jornada laboral i que, si ho han de fer, el temps que hi dediquen s’hauria de comptar com a hores extraordinàries.

Així, doncs, quina és la novetat d’aquesta llei? El que realment és nou és que per primer cop «es reconeix expressament aquest dret» i s’obliga l’empresa a adoptar mesures en aquest sentit. També opina en la mateixa línia Manel Fernández, professor del màster universitari d’Ocupació i Mercat de Treball: Intervenció i Coaching en l’Àmbit Laboral de la UOC. «Fer una llei que faciliti als treballadors disposar d’allò que consideren més preuat, el seu temps, és positiu, com també ho és el fet que els treballadors i els empresaris s’asseguin a parlar-ne», explica.

La norma espanyola és molt genèrica i no entra a valorar quines accions de formació i sensibilització del personal cal adoptar, i ho deixa a les mans de l’empresari i dels representants dels treballadors. L’objectiu final, però, és que la política interna de l’empresa incorpori mesures que evitin «el risc de fatiga informàtica». Pere Vidal explica que en el cas de les empreses de menys de sis treballadors, que no tenen representants d’aquests, és l’empresari qui decideix quines accions cal adoptar sense necessitat de consultar-ho amb els empleats.

La norma esmenta explícitament dos col·lectius especialment vulnerables respecte a la desconnexió digital: els directius i els teletreballadors. Segons un estudi de l’any 2015 elaborat per l’empresa Edenred i la consultoria Ipsos, el 90% dels directius és requerit per l’empresa fora de l’horari laboral, mentre que en el cas dels treballadors la xifra se situa en el 65%. L’altre col·lectiu del qual la norma té una cura especial és el dels teletreballadors. En concret, diu que «en particular, es preserva el dret a la desconnexió digital en els casos en què la feina es faci totalment o parcialment a distància o des del domicili del treballador vinculat a l’ús d’eines tecnològiques».

L’informe Trabajar en cualquier momento y en cualquier lugar: consecuencias en el ámbito laboral d’Eurofound, una agència de la Unió Europea que analitza les condicions de vida i de treball dels europeus, dona a conèixer dades molt reveladores del comportament d’aquest col·lectiu respecte a les TIC fora de les hores de feina. Per exemple, el 61% dels teletreballadors assegura que fa servir les TIC en el temps de lleure per a atendre les demandes de feina que reben diàriament o unes quantes vegades la setmana. D’aquests teletreballadors, el 40% assegura que se sent estressat i el 40% diu que es desperta sovint a la nit, és a dir, que té problemes d’insomni.

Els experts expliquen que el teletreball té avantatges, ja que s’estalvia temps de desplaçament i es pot treballar al ritme que es vulgui des de casa, però alhora té perills, com ara la dificultat de desconnectar-se de la feina. Per això, la llei pren en consideració especialment aquest col·lectiu.

Empreses precursores en la desconnexió digital

L’asseguradora francesa AXA té un conveni col·lectiu que preveu que els empleats no hagin de respondre missatges electrònics o trucades fora de l’horari laboral; a Alemanya, l’empresa Volkswagen va implantar un sistema de bloqueig d’accés al correu del mòbil entre les 18.15 h i les 7 h de la matinada, i altres empreses com Banco Santander i Ikea també han adoptat mesures.

Pere Vidal veu dificultats d’aplicar la norma en professions liberals com els advocats o els periodistes i també en els comercials, que depenen en gran mesura de què vol el client. «Però si tenim una llei que reconeix aquest dret, les empreses hauran de buscar fórmules per a portar-la a terme», explica. Un altre dels col·lectius que, segons Pere Vidal, quedaria al marge d’aquesta llei són els treballadors autònoms. Malgrat això, Manel Fernández assegura que aquest col·lectiu també ha de saber gestionar el seu propi temps. «Si algú realment et necessita i vol els teus serveis, esperarà la teva resposta, no vindrà d’un dia», explica. En aquest sentit, aconsella un canvi de mentalitat i ser capaç de no respondre aquest tipus de missatges electrònics en hores intempestives.

També pot ser una llei difícil d’acomplir per als treballadors del sector TIC. Segons l’estudi Economía digital, su impacto sobre las condiciones de trabajo y empleo, en aquest sector són habituals els torns de disponibilitat completa de 24 hores al dia els 7 dies de la setmana, fet que perllonga el temps de feina molt més enllà dels estàndards. És un sector en què predominen els homes i en el qual la conciliació de vida laboral i personal no es veu com un problema, segons el que es desprèn de l’estudi.

Avantatges principals

Per al professor Manel Fernández, els avantatges principals d’aquesta llei es tradueixen en una conciliació laboral i familiar més gran, amb menys nivells d’estrès en els treballadors i més qualitat del descans. «Rebre un missatge electrònic en hores intempestives pot tenir un impacte en la gestió del temps de lleure i en aspectes psicosocials del treballador», explica. Tot i això, considera que un cop s’aprovi definitivament aquesta llei, «no s’aplicarà de manera immediata» i que s’acomplirà lentament. Posa com a exemple la Llei de riscos laborals, de l’any 1995, que obligava les empreses a avaluar els riscos psicosocials dels treballadors. Aleshores, els canvis tampoc no es van veure de la nit al dia.

 

#expertsUOC

Foto del professor col·laborador Pere Vidal

Pere Vidal López

Professor col·laborador dels Estudis de Dret i Política

Expert/a en: Assessorament a empreses i treballadors sobre tota mena qüestions jurídiques i laborals i de Seguretat Social, relacions laborals, contractes d'alta direcció, negociació col·lectiva i litigació laboral.

Àmbit de coneixement: Dret del treball i la Seguretat Social.

Veure fitxa