42 ciutats del món s'alien per a fer front comú a les grans plataformes digitals

  Foto: Ajuntament de Barcelona

Foto: Ajuntament de Barcelona

14/11/2018
Redacció
Durant la cimera Sharing Cities 2018, ciutats globals com Barcelona, Lisboa, Amsterdam, Madrid, Mont-real, Nova York, París, Sao Paulo, Seül, Singapur, Milà, Estocolm o Viena han subscrit la Declaració de principis i compromisos deciutats col·laboratives

Reclamen a les grans plataformes digitals respectar el marc normatiu local, transparència en l'ús de les dades i garantir els drets dels seus treballadors

42 ciutats globals d'arreu del món, com Amsterdam, Barcelona, Lisboa, Madrid, Mont-real, Nova York, París, Sao Paulo, Seül, Singapur, Milà, Estocolm o Viena, han treballat, durant la cimera Sharing Cities, organitzada per l'Ajuntament de Barcelona i la UOC, la Declaració de principis i compromisos de ciutats col·laboratives per a reivindicar la sobirania de les ciutats i fer front comú a l'hora de negociar amb les grans plataformes digitals que generen un impacte negatiu amb la seva activitat econòmica, com s'ha fet evident amb exemples com ara Airbnb o Uber. D'aquestes 42 ciutats que han acordat aquests 10 principis; 31 ja l'han subscrit explícitament i la resta es troben en procés de validació interna.

El primer tinent d'alcaldia d'Economia i Treball, Ciutat Digital i Relacions Internacionals, Gerardo Pisarello, ha destacat que aquesta aliança “suposa un sindicalisme municipalista en defensa de l'economia col·laborativa”. “L'objectiu bàsic és fer sentir la veu de les ciutats i que treballem plegades per aprofitar les oportunitats d'innovació que impliquen les plataformes digitals i la revolució tecnològica, però també per regular les gran plataformes globals que tenen impactes negatius en les ciutats”, ha defensat Pisarello.

Gerardo Pisarello ha reivindicat la sobirania de les ciutats per establir les normatives, a l'espera que els principis recollits en la Declaració siguin reconeguts a nivell de la Unió Europea o a nivell internacional. “Les ciutats que hem promogut aliances per lluitar contra la contaminació i el canvi climàtic, aliances contra la gentrificació i per garantir el dret a l'habitatge, avui ens conjurem, 42 ciutats, per defensar les oportunitats de l'economia realment col·laborativa i també per establir regles del joc clares per impedir l'impacte negatiu d'algunes plataformes”, ha dit Pisarello.

La Declaració s'ha subscrit en el marc de la cimera Sharing Cities 2018, dins de l'Smart City Expo World Congress, i arriba després de les dues edicions anteriors celebrades a Nova York (2017) i Amsterdam (2016). En deu punts, la Declaració fixa els principis i els compromisos de les ciutats per a fer front als impactes rupturistes de les noves plataformes digitals i, a la vegada, reconeix i proposa aprofitar les oportunitats de creixement econòmic i innovació que plantegen els models més responsables.

L'economia de plataforma —organitzada a l'entorn de «comunitats» d'usuaris que col·laboren entre si en una plataforma digital— creix de manera ràpida i exponencial i s'ha convertit en una de les principals prioritats dels governs de tot el món a causa del fort impacte que té sobre la vida i el desenvolupament econòmic de les ciutats. Els criteris de distinció entre els dos models existents de plataforma són l'impacte global que tenen sobre la ciutat, el model de governança, la política de dades i l'ús de tecnologies obertes, i la seva responsabilitat social i ambiental.

La Declaració de Barcelona, fruit del treball i la col·laboració establerta entre les ciutats, és particularment rellevant quan reivindica la sobirania de les ciutats a l'hora d'entrar en negociacions amb les plataformes digitals. S'hi reclama que es garanteixin i respectin les normes locals i el marc legal existent, incloses les normatives fiscals que garanteixin igualtat de condicions de joc per a tothom.

Les 42 ciutats proposen establir marcs de negociació comuns davant de les grans plataformes, exigir transparència en l'ús de les dades i promoure protocols digitals per a garantir el compliment del marc normatiu de cada ciutat. Així mateix, defensen la necessitat de compartir instruments, eines i mecanismes d'inspecció per a ser més efectives davant d'aquests models i treballar conjuntament, com a lobby, per promoure els canvis normatius que siguin necessaris en l'esfera nacional o europea.

La Declaració també fa una sèrie de propostes per a regular la part tecnològica i l'ús de les dades amb l'objectiu de garantir la privacitat i els drets de les persones usuàries de les plataformes i de fomentar l'accés de les ciutats a les dades per tal de poder fer polítiques públiques.

Pel que fa al model laboral, defensa la necessitat de promoure nous models de contractació i de retribució que siguin justos i inclusius per a garantir els drets dels treballadors i evitar situacions d'explotació laboral.

La Declaració diferencia aquest model de plataformes de les que sí que tenen impactes positius en les ciutats i que estan basades en una economia col·laborativa real. En aquest cas, es tracta de models d'innovació que signifiquen una gran oportunitat per a crear una economia urbana més inclusiva, participativa i diversa. Coincideixen que aquesta nova economia pot harmonitzar fàcilment amb els interessos de les ciutats per a promoure la qualitat de vida. Existeixen models d'èxit que són socialment responsables.

Pel Sharing Cities Summit passaran aquests dies empreses d'ús mundial basades en veritables relacions entre iguals (peer to peer), com Home Exchange, d'intercanvi de cases present en 150 països i amb més d'un milió d'intercanvis; o la catalana Wikiloc, amb 4 milions d'usuaris per tot el món que comparteixen 10 milions de rutes d'activitats a la natura; empreses de software lliure i codi obert com l'empresa de plataformes educatives online, amb nova oficina a Barcelona, Moodle, amb 136 milions d'usuaris mundials; noves iniciatives de cooperativisme de plataforma com la catalana de mobilitat sostenible Som Mobilitat i organitzacions descentralitzades basades en governança democràtica i el coneixement obert com Wikipedia (cinquena web més visitada del mon) o Guifi.net (una xarxa catalana d' internet compartit amb 35.000 nodes) .

Barcelona és una referència mundial en models socialment responsables de l'economia de plataforma. Així ho demostra el recent estudi del grup de recerca Dimmons de la UOC, liderat per la investigadora Mayo Fuster i publicat en ocasió de la cimera. Sharing Cities: A worldwide cities overview on platform economy policies with a focus on Barcelona identifica i analitza 100 plataformes a Barcelona que tenen un enfocament socialment responsable i que són una mostra positiva de noves maneres d'interacció entre la ciutadania per autoorganitzar-se i generar creixement econòmic.

En aquest sentit, a la Declaració advoquen per promoure el desenvolupament dels ecosistemes econòmics locals basats en models col·laboratius i, especialment, de les petites i mitjanes empreses (PIME), que tenen un impacte positiu en les ciutats. Defensen fer polítiques públiques de suport a aquesta nova economia mitjançant programes de suport a l'emprenedoria, eines participatives, finançament o altres eines de promoció.

La Declaració va acompanyada d'un pla d'accions per a implementar els principis consensuats durant l'any que ve. Aquest pla preveu establir una oficina amb seu a Barcelona, des de la qual, durant un any, les ciutats podran compartir informació, estratègies i marcs de negociació comuns. Estarà ubicada en el nou equipament de Barcelona Activa (Innoba) dedicat a la innovació socioeconòmica que obrirà les seves portes el proper 28 de novembre.

#expertsUOC

Foto de la investigadora Mayo Fuster

Mayo Fuster

Investigadora de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3)

Expert/a en: Moviments socials, les comunitats en línia i Digital Commons, innovació socioeconòmica, economia col·laborativa, la governabilitat de la producció entre iguals basada en els béns comuns.

Àmbit de coneixement: Economia col·laborativa.

Veure fitxa