Les Fake News polítiques es viralitzen tres vegades més ràpid que la resta d'informacions falses

La veritat té les potes curtes davant les notícies falses, que arriben més lluny, més de pressa i a més gent que no pas la veritat. Aquesta és la conclusió principal d'un estudi impulsat per Twitter sobre la detecció de mentides a les xarxes socials. La capacitat de difusió d'una notícia falsa és significativament més àmplia que la de les notícies certes, ja que es comparteixen un 70% més. Tenen més o menys difusió segons el tema: si són sobre política, la seva propagació és màxima; les segueixen, en segon lloc, les vinculades a llegendes urbanes, negocis i terrorisme, i, finalment, els desastres naturals. Les mentides polítiques no només es comparteixen més, sinó que la seva capacitat per a fer-se virals és molt alta: arriben a més de 200.000 persones gairebé tres vegades més de pressa que el que triguen les altres notícies falses d'arribar a 10.000 individus. Aquest fet explica la increïble difusió i l'impacte polític i social de les notícies falses difoses sobre la candidata Hillary Clinton durant les últimes eleccions presidencials nord-americanes, per exemple.

El 86% de la població espanyola es creu les notícies falses, el 60% creu saber-les detectar però, en realitat, només el 14% les distingeix de les certes, segons un estudi de l'any 2017. A Espanya, el 78% dels joves d'entre 16 i 24 anys no va saber diferenciar una notícia falsa d'una altra de certa. Tot i que els joves són un dels segments de població que té més capacitat per a detectar-les, a Catalunya, la Generalitat i el CAC han impulsat una iniciativa europea per a promoure l'educació mediàtica a les escoles. La idea és treballar-la com a competència bàsica del currículum escolar i dotar els joves de recursos perquè facin un ús crític i responsable dels mitjans de comunicació. «És important educar mediàticament les generacions futures per a millorar la seva capacitat crítica i aconseguir que la massa d'opinió pública sigui menys manipulable i més lliure», afirma Pablo Lara, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i organitzador de la I Jornada en Tendències en Societat Digital: les Fake news i la Postveritat durant la trobada del pròxim dimarts 4 de desembre, experts en postveritat, desinformació i comunicació debatran sobre la propaganda algorítmica i l'impacte social i de reputació que causen les informacions falses.

«Actualment, les xarxes socials estan hiperexplotades de mentides i mitges veritats, molt més difícils de destapar perquè oculten una part del relat que podria canviar el sentit del que s'hi expressa», alerta Lara. «Mitjançant la selecció d'imatges i paraules i de la seva aplicació en el nostre context, s'omet informació rellevant que podria fer trontollar aquests recursos, que corresponen a una situació oposada i que s'han omès intencionadament», afegeix.

L'endogàmia d'opinions de les bombolles algorítmiques a les xarxes

Tanmateix, el 4% de la població diu haver creat i distribuït notícies falses. Segons els experts, les compartim quan no tenim una memòria gaire assentada sobre uns fets, quan són congruents amb les nostres expectatives o creences o quan hem considerat que la font d'informació és fiable. «La construcció d'un relat ve donada per la informació que es rep i la que el receptor sap. Davant d'aquest bombardeig, només es tria la que no modifica el nostre criteri», explica Lara. Segons Marc Amorós, autor del llibre Fake news: la verdad de las noticias falsas i participant en la jornada, l'impacte que es rep d'una notícia falsa és més llaminer i més gran que la veritat, perquè confirma una opinió prèvia de l'usuari; llavors, sorgeix la necessitat de compartir-la perquè la comunitat la hi reconfirmi.

La postveritat es defineix com la situació en la qual, a l'hora de crear l'opinió pública, els fets objectius tenen menys influència que les crides a l'emoció i les creences personals. Una de les eines més útils per a propagar i consolidar aquestes informacions falses són les bombolles algorítmiques. «Les xarxes socials, amb els seus algoritmes, són responsables del que llegim, escoltem i veiem. Ens generen una bombolla en la qual només accedeixen les notícies que s'ajusten als nostres interessos i a les nostres preferències, cosa que limita l'exposició d'idees, opinions i realitats alienes», afirma Lara.

L'impacte més enllà de la Fake News

«Les notícies falses ataquen directament el nostre sentit de la percepció i converteixen en veritat tot el que coincideix amb la nostra opinió», considera Lara. Són un problema que afecta tots els àmbits: social, polític, educatiu i econòmic, i professionals i organitzacions d'arreu del món. Davant d'aquest escenari, els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i el Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia organitzen, el dimarts 4 de desembre a partir de les 8.45 h, la I Jornada en Tendències en Societat digital: les Fake News i la Postveritat. Durant la primera part de la jornada s'abordarà l'impacte de la postveritat en les organitzacions: s'analitzarà la influència d'una mentida, quina és la maquinària legal davant les notícies falses i el biaix de la veritat com a conflicte entre les dimensions personal i professional. En aquesta línia, el primer estudi sobre l'impacte de les notícies falses a Espanya afirma que el 60% de la població reconeix haver-se'n cregut alguna, i tot i que la immensa majoria afirma que la notícia falsa no va tenir conseqüències en la seva vida, a gairebé el 30% de les persones que reconeixen haver-s'hi vist afectades els havia ocasionat discussions amb familiars o amics o problemes a la feina, sigui amb el cap o amb els companys (22%) o, fins i tot, problemes emocionals (18%). En aquesta taula hi intervindran el comunicador Josep M.Ganyet, Ernest Benach, consultor de comunicació i ex president del Parlament de Catalunya i Jose Luis Ramirez, magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona per a parlar sobre el paper de la justícia davant les mentides.

La segona taula rodona, a la qual acudiran Marc Amorós, autor de Fake news: la verdad de las noticias falsas; Luis Collado, Global Product Partnerships Manager de Google Notícies i Google Books a Espanya i Portugal i altres professors de comunicació, versarà sobre les noves formes de poder, els algoritmes i les xarxes socials. Finalment, l'última ponència de la jornada serà a càrrec d'Hervé Falciani, enginyer informàtic que va aportar informació de més de 130.000 evasors fiscals que tenien diners en bancs suïssos, sostreta quan treballava al banc HSBC. Durant la seva ponència, Falciani parlarà sobre societats justes i sinceres: filosofia, ètica i algoritmes.

Dia: 4 de desembre de 2018
Hora: 8.45 a 14h
Lloc: CEJFE (C/ d'Ausiàs Marc, 44, Barcelona)
Web: https://www.uoc.edu/portal/ca/agenda/2018/agenda_744.html