Quinze anys de Facebook: empresa de futur, xarxa decadent

  Foto: Unsplash (CC)/William Iven

Foto: Unsplash (CC)/William Iven

31/01/2019
Roser Reyner
La companyia t la reputaci tocada, per continua obtenint beneficis de la plataforma que la va veure nixer

El 4 de febrer far quinze anys que Facebook va veure la llum, i la companyia celebra el zenit de la seva adolescncia amb un regust agredol. Si b s un imperi empresarial, propietria de l’efervescent xarxa social Instagram i de l’aplicaci de missatgeria WhatsApp, la xarxa que va batejar l’imperi viu un procs de decadncia pel que fa a la reputaci i als usuaris ms joves. Amb tot, ha tancat el 2018 amb un augment de beneficis: ni ms ni menys que 22.112 milions de dlars, un 39% ms que l’any 2017, i amb ms usuaris globalment. Aix ho ha informat la companyia aquest 30 de gener.

Experts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) analitzen el passat, el present i el futur de Facebook coincidint amb el seu aniversari. I no sn gaire optimistes pel que fa a l’avenir de la xarxa social tal com la coneixem fins avui. «Facebook s un zombi: encara camina, sovint de manera descerebrada, per s morta», assegura contundentment Ferran Lalueza, professor de comunicaci i mitjans socials de la UOC.

 

Un any negre que pot accelerar la fi de la xarxa

Poc desprs de fer catorze anys, Facebook va haver d’enfrontar-se al moment ms dur de la seva histria. El mar del 2018 es feia pblic que s’havien filtrat dades de 50 milions de perfils d’usuaris de la xarxa social a la consultora Cambridge Analytica, que les podria haver aprofitat per propiciar la victria de Donald Trump a les eleccions presidencials dels Estats Units el 2016. Malgrat que el propietari i fundador de la companyia, Mark Zuckerberg, va acabar donant explicacions i va comparixer al Congrs, aquell escndol, sumat a un ciberatac confirmat el mes de setembre o a les diverses informacions sobre l’s de la plataforma per a difondre notcies falses, ha anat minant la confiana en Facebook.

Silvia Martnez Martnez, professora dels Estudis de Cincies de la Informaci i de la Comunicaci de la UOC i directora del mster universitari de Social Media: Gesti i Estratgia, subratlla que, si b tot plegat ha afectat la imatge i la reputaci de la xarxa, hi ha ms factors que contribueixen a afeblir-la. «Modificacions en el seu algoritme han impactat en la visibilitat de continguts i pgines, fet que incideix en all que consumeixen els usuaris i tamb en les estratgies de comunicaci corporativa de les empreses», explica.

«s la suma de tots aquests factors i d’un altre que no haurem de menystenir: el cicle de les xarxes socials s curt», destaca per la seva banda Lalueza. Tant ell com Martnez Martnez coincideixen que, si b YouTube i LinkedIn tenen edats semblants, el seu carcter ms especialitzat pot afavorir que se’n mantingui la fidelitat. «Arribar a un nnxol de pblic ms concret o amb uns interessos molt delimitats permet estar ms atent a les seves necessitats, a la seva evoluci, i poder-hi donar resposta», diu Martnez Martnez. 

 

Els joves, els primers a marxar-ne

Segons un estudi publicat a mitjan any passat sobre l’s de les xarxes socials per part dels adolescents nord-americans, tan sols la meitat usen Facebook, que ha quedat desbancada per YouTube, Instagram i Snapchat. «El valor central que aquestes xarxes socials atorguen a la imatge, a ms de l’experimentaci que fan amb les noves narratives, com les stories o histries efmeres, semblen acomodar-se ms a les necessitats i preferncies dels joves», indica Martnez Martnez. Potser per aix Facebook, la xarxa social, ha acabat introduint les histries.

Aquesta tendncia dels joves «s preocupant per dos motius: primer, perqu els adolescents sn els usuaris que haurien de nodrir el creixement de Facebook de manera natural, i segon, perqu sn el perfil que marca tendncia i que pot arrossegar usuaris adults a emprar una xarxa social o altra», argumenta Lalueza. El professor de comunicaci i mitjans socials de la UOC pronosticava el 2018 que a Facebook li quedaven tres o quatre anys de vida. Desprs dels esdeveniments dels ltims mesos, reafirma aquest pronstic.

 

Integrar Messenger, Instagram i WhatsApp, nova estratgia

En els darrers dies s’ha fet pblic, per una informaci de The New York Times, que Facebook (la companyia) prepara una estratgia per a integrar la infraestructura tcnica d’Instagram, WhatsApp i el xat Messenger de Facebook (la xarxa social). Per, per a Lalueza, «s una fugida cap endavant i est generant molta polmica, perqu, per exemple, podria violar la legislaci antimonopoli».

A ms, diu l’expert, «aquesta integraci pot provocar que Instagram i WhatsApp, que fins ara han sortit prou indemnes dels escndols, es vegin finalment esquitxades per la mala reputaci de Facebook. Probablement, les dimissions de l’any passat d’alguns dels impulsors fundacionals de WhatsApp i Instagram van ser originades com a reacci a aquesta voluntat integradora que pot contribuir a desdibuixar la personalitat diferenciada de cada plataforma».

Que la reputaci de Facebook i el seu fundador han caigut en picat sembla indiscutible. Fins i tot mitjans de gran prestigi, com The New York Times o The Guardian, s’hi han posicionat en contra en els ltims temps. Els dos experts coincideixen que la seva posici hegemnica posa l’empresa en el punt de mira de les crtiques, per tamb preveuen que, com a companyia, Facebook t molt cam per endavant.

#expertsUOC

Foto del professor Ferran Lalueza Bosch

Ferran Lalueza Bosch

Expert/a en: Comunicaci de crisi, comunicaci corporativa, xarxes socials, responsabilitat social corporativa, comunicaci persuasiva a internet.

Àmbit de coneixement: Comunicaci, relacions pbliques, social media i periodisme.

Veure fitxa
Foto de la professora Silvia Martnez Martnez

Silvia Martnez Martnez

Professora dels Estudis de Cincies de la Informaci i de la Comunicaci
Coordinadora de postgrau dels Estudis de Cincies de la Informaci i de la Comunicaci

Expert/a en: Periodisme i comunicaci digital, informaci especialitzada, xarxes socials, consum, usos i participaci dels usuaris.

Àmbit de coneixement: Comunicaci i periodisme.

Veure fitxa