La UOC organitza un debat electoral a Barcelona sobre economia de plataforma

  Foto: UOC

Foto: UOC

27/05/2019
Redacció
Les candidatures municipals coincideixen que cal respectar els drets socials, laborals i digitals de les persones

 

El 16 de maig passat va tenir lloc un debat sobre polítiques d'economia digital a Barcelona amb les principals candidatures a les eleccions municipals. En l'acte, que es va celebrar al Col·legi de Periodistes de Catalunya, s'hi van fer propostes sobre les possibilitats de desenvolupament de les anomenades economies de plataforma i col·laboratives, aquelles en què els usuaris interaccionen per mitjà d'una plataforma digital. Va organitzar l'acte el grup de recerca Digital Commons (Dimmons), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC, amb la col·laboració de BarCola, un node sobre economia col·laborativa i producció orientada als béns comuns a Barcelona. Hi van participar Joan Subirats (Barcelona en Comú, BComú), Biel Figueras (Junts per Catalunya, JxC), Eva Baró (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), Montserrat Ballarín (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC) i Ricard Vilalta (Candidatura d'Unitat Popular, CUP), i Mayo Fuster, investigadora principal de Dimmons, va ser l'encarregada de moderar-lo. Tots els partits amb representació al consistori van ser convidats a participar-hi. També van intervenir en l'acte especialistes en l'àmbit de l'economia digital.

 

Reptes i oportunitats

Per a situar el debat, Mayo Fuster va començar amb la reflexió que «l'economia de plataforma està creixent de manera exponencial com a model econòmic, amb impacte en l'activitat econòmica i potencial transformador a les ciutats». Els participants polítics van coincidir en les elevades limitacions legals de l'àmbit local i van incidir en la necessitat de més lideratge dels municipis. Joan Subirats, de BComú, va opinar que les ciutats no es poden refugiar en la manca de competències, sinó que han d'actuar: «L'Ajuntament de Barcelona s'ha implicat aquests quatre anys amb la Sharing Cities Summit. La capacitat municipal comporta dur l'economia digital a àmbits que afecten la vida dels ciutadans i fomentar models alternatius». Biel Figueras, de Junts per Catalunya, va dubtar de la utilitat de generar aliances entre ciutats i va proposar augmentar la taxa turística. La creació d'un cos d'inspectors de treball complementari per a detectar abans casos irregulars va ser proposada per Eva Baró, d'Esquerra. Ballarín, del PSC, creu que l'economia digital és una font de generació d'oportunitats laborals i va defensar un salari mínim de referència de 1.200 euros i incrementar les inspeccions laborals. Ricard Vilalta, de la CUP, va comentar que la regulació de l'economia de plataforma implica prioritzar els drets de les persones.

 

Com afrontar els impactes rupturistes de les plataformes digitals?

En el segon bloc, Mayo Fuster va contextualitzar l'impacte socioeconòmic que tenen a Barcelona plataformes com ara Cabify, Uber, Airbnb, Home Exchange, Glovo o Deliveroo, i també els moviments socials que s'han organitzat arran de l'aparició d'aquestes plataformes. Com a mostra, les vagues convocades pel conflicte entre els taxis i els VTC. Pel que fa a regulació, tots els candidats presents coincidien que les empreses d'economia de plataforma han de respectar les lleis locals, entenent la diversitat de contextos. Vilalta (CUP) va defensar la creació d'un sector públic fort que garanteixi condicions laborals dignes. Segons la formació, «la definició de treballador per compte aliè és prou àmplia i només cal fer complir la legislació vigent». El candidat de la CUP va proposar prohibir els habitatges d'ús turístic i iniciar un pla d'emergència residencial. Ballarín (PSC) va assenyalar que determinades regulacions depenen de la Unió Europea i destaca el valor de l'aliança a Barcelona entre prop de 50 ciutats amb la signatura de la declaració de Ciutats Col·laboratives. La candidata socialista va afegir la necessitat de crear un punt d'informació a la ciutadania sobre polítiques de dades personals i la creació d'una taxa finalista per a l'última milla —el lliurament dels productes comprats a les plataformes—, per tal de dinamitzar el comerç de proximitat urbà i reduir els impactes negatius sobre el medi ambient. Des d'ERC, Eva Baró va fer una crida a trobar solucions ad hoc, i va proposar un pla de xoc per a identificar habitatges turístics il·legals reforçant la plantilla d'inspectors i visualitzadors i el desplegament de vigilància sobre la regulació i com s'aplica a llars compartides. Biel Figueras (JxC) va suggerir augmentar la taxa turística i fixar l'ús turístic només per al primer habitatge. Joan Subirats, de BComú, va posar èmfasi en la tasca difícil de regular l'economia de plataforma i va detallar que s'estan plataformitzant sectors estratègics i «la capacitat de regulació és més difícil». Per al candidat, «habitatge, mobilitat i distribució són temes clau per a l'Ajuntament», de manera que «hem tancat 4.900 pisos turístics il·legals i donat suport a plataformes amb impacte positiu com ara Fairbnb (una plataforma de lloguer vacacional sostenible)».

 

Model empresarial i ocupacional

En l'últim bloc es va tractar de quines innovacions públiques es volen impulsar i es va ressaltar la tasca municipal de millorar les condicions de vida a la ciutat. Joan Subirats entén que s'han d'utilitzar les institucions com a eines de transformació social i va esmentar la plataforma ciutadana d'acció als barris que s'ha incorporat en aquest últim mandat, Decidim Barcelona. Amb una mirada a llarg termini, Biel Figueras va proposar una ampliació de la futura T-Mobilitat, que inclogui plataformes d'economia digital de transport públic i taxi. Eva Baró va resoldre que el primer pas per a fer una política col·laborativa és transformar les estructures creant sinergies entre administracions, «sempre en benefici del ciutadà». Des d'ERC proposen establir amb la Generalitat un segell de qualitat d'economia col·laborativa per a identificar «les plataformes que respectin els drets laborals i l'ús de dades». D'altra banda, Montserrat Ballarín va posar la mirada en el talent barceloní i com l'Ajuntament pot contribuir al seu desenvolupament, «perquè el Facebook o el Google del futur es creïn a Barcelona». Ricard Vilalta va aportar que «és imprescindible trencar dinàmiques de les plataformes extractivistes impulsant mesures d'apoderament digital i sobirania tecnològica».

Mayo Fuster va aprofitar per a convocar les candidatures a una trobada postelectoral a l'Smart City Expo World Congress 2019, que se celebra del 19 al 21 de novembre a Barcelona. Investigadors, organitzacions, governs i societat civil participaran en les activitats del Sharing Cities Stand Lab 2019 per a definir el pla d'acció per al 2020 sobre economia de plataforma i col·laborativa.

 

Recursos

- Declaració del fòrum Procomuns de cocreació de polítiques públiques en matèria d'economia col·laborativa (2016). <http://procomuns.net/ca/politiques/>

- Declaració de principis i compromisos de les ciutats envers la ciutat intel·ligent, resultant de la Sharing Cities Summit (Barcelona, 2018). <http://www.share.barcelona/declaration/>

- Recerca de l'àmbit: Dimmons (Fuster Morell ed.) (2019). Sharing Cities: una visió global de les ciutats i local de Barcelona sobre polítiques d'economia de plataforma i col·laborativa. Barcelona: Editorial UOC. <http://dimmons.net/llibresharingcities/>

- «47 mesures per a l'apoderament digital als municipis». <https://apoderamentdigital.cat/>