La UOC organitza un debat electoral a Barcelona sobre economia de plataforma

  Foto: UOC

Foto: UOC

27/05/2019
Redacci
Les candidatures municipals coincideixen que cal respectar els drets socials, laborals i digitals de les persones

 

El 16 de maig passat va tenir lloc un debat sobre poltiques d'economia digital a Barcelona amb les principals candidatures a les eleccions municipals. En l'acte, que es va celebrar al Col·legi de Periodistes de Catalunya, s'hi van fer propostes sobre les possibilitats de desenvolupament de les anomenades economies de plataforma i col·laboratives, aquelles en qu els usuaris interaccionen per mitj d'una plataforma digital. Va organitzar l'acte el grup de recerca Digital Commons (Dimmons), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC, amb la col·laboraci de BarCola, un node sobre economia col·laborativa i producci orientada als bns comuns a Barcelona. Hi van participar Joan Subirats (Barcelona en Com, BCom), Biel Figueras (Junts per Catalunya, JxC), Eva Bar (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), Montserrat Ballarn (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC) i Ricard Vilalta (Candidatura d'Unitat Popular, CUP), i Mayo Fuster, investigadora principal de Dimmons, va ser l'encarregada de moderar-lo. Tots els partits amb representaci al consistori van ser convidats a participar-hi. Tamb van intervenir en l'acte especialistes en l'mbit de l'economia digital.

 

Reptes i oportunitats

Per a situar el debat, Mayo Fuster va comenar amb la reflexi que «l'economia de plataforma est creixent de manera exponencial com a model econmic, amb impacte en l'activitat econmica i potencial transformador a les ciutats». Els participants poltics van coincidir en les elevades limitacions legals de l'mbit local i van incidir en la necessitat de ms lideratge dels municipis. Joan Subirats, de BCom, va opinar que les ciutats no es poden refugiar en la manca de competncies, sin que han d'actuar: «L'Ajuntament de Barcelona s'ha implicat aquests quatre anys amb la Sharing Cities Summit. La capacitat municipal comporta dur l'economia digital a mbits que afecten la vida dels ciutadans i fomentar models alternatius». Biel Figueras, de Junts per Catalunya, va dubtar de la utilitat de generar aliances entre ciutats i va proposar augmentar la taxa turstica. La creaci d'un cos d'inspectors de treball complementari per a detectar abans casos irregulars va ser proposada per Eva Bar, d'Esquerra. Ballarn, del PSC, creu que l'economia digital s una font de generaci d'oportunitats laborals i va defensar un salari mnim de referncia de 1.200 euros i incrementar les inspeccions laborals. Ricard Vilalta, de la CUP, va comentar que la regulaci de l'economia de plataforma implica prioritzar els drets de les persones.

 

Com afrontar els impactes rupturistes de les plataformes digitals?

En el segon bloc, Mayo Fuster va contextualitzar l'impacte socioeconmic que tenen a Barcelona plataformes com ara Cabify, Uber, Airbnb, Home Exchange, Glovo o Deliveroo, i tamb els moviments socials que s'han organitzat arran de l'aparici d'aquestes plataformes. Com a mostra, les vagues convocades pel conflicte entre els taxis i els VTC. Pel que fa a regulaci, tots els candidats presents coincidien que les empreses d'economia de plataforma han de respectar les lleis locals, entenent la diversitat de contextos. Vilalta (CUP) va defensar la creaci d'un sector pblic fort que garanteixi condicions laborals dignes. Segons la formaci, «la definici de treballador per compte ali s prou mplia i noms cal fer complir la legislaci vigent». El candidat de la CUP va proposar prohibir els habitatges d's turstic i iniciar un pla d'emergncia residencial. Ballarn (PSC) va assenyalar que determinades regulacions depenen de la Uni Europea i destaca el valor de l'aliana a Barcelona entre prop de 50 ciutats amb la signatura de la declaraci de Ciutats Col·laboratives. La candidata socialista va afegir la necessitat de crear un punt d'informaci a la ciutadania sobre poltiques de dades personals i la creaci d'una taxa finalista per a l'ltima milla —el lliurament dels productes comprats a les plataformes—, per tal de dinamitzar el comer de proximitat urb i reduir els impactes negatius sobre el medi ambient. Des d'ERC, Eva Bar va fer una crida a trobar solucions ad hoc, i va proposar un pla de xoc per a identificar habitatges turstics il·legals reforant la plantilla d'inspectors i visualitzadors i el desplegament de vigilncia sobre la regulaci i com s'aplica a llars compartides. Biel Figueras (JxC) va suggerir augmentar la taxa turstica i fixar l's turstic noms per al primer habitatge. Joan Subirats, de BCom, va posar mfasi en la tasca difcil de regular l'economia de plataforma i va detallar que s'estan plataformitzant sectors estratgics i «la capacitat de regulaci s ms difcil». Per al candidat, «habitatge, mobilitat i distribuci sn temes clau per a l'Ajuntament», de manera que «hem tancat 4.900 pisos turstics il·legals i donat suport a plataformes amb impacte positiu com ara Fairbnb (una plataforma de lloguer vacacional sostenible)».

 

Model empresarial i ocupacional

En l'ltim bloc es va tractar de quines innovacions pbliques es volen impulsar i es va ressaltar la tasca municipal de millorar les condicions de vida a la ciutat. Joan Subirats entn que s'han d'utilitzar les institucions com a eines de transformaci social i va esmentar la plataforma ciutadana d'acci als barris que s'ha incorporat en aquest ltim mandat, Decidim Barcelona. Amb una mirada a llarg termini, Biel Figueras va proposar una ampliaci de la futura T-Mobilitat, que inclogui plataformes d'economia digital de transport pblic i taxi. Eva Bar va resoldre que el primer pas per a fer una poltica col·laborativa s transformar les estructures creant sinergies entre administracions, «sempre en benefici del ciutad». Des d'ERC proposen establir amb la Generalitat un segell de qualitat d'economia col·laborativa per a identificar «les plataformes que respectin els drets laborals i l's de dades». D'altra banda, Montserrat Ballarn va posar la mirada en el talent barcelon i com l'Ajuntament pot contribuir al seu desenvolupament, «perqu el Facebook o el Google del futur es cren a Barcelona». Ricard Vilalta va aportar que «s imprescindible trencar dinmiques de les plataformes extractivistes impulsant mesures d'apoderament digital i sobirania tecnolgica».

Mayo Fuster va aprofitar per a convocar les candidatures a una trobada postelectoral a l'Smart City Expo World Congress 2019, que se celebra del 19 al 21 de novembre a Barcelona. Investigadors, organitzacions, governs i societat civil participaran en les activitats del Sharing Cities Stand Lab 2019 per a definir el pla d'acci per al 2020 sobre economia de plataforma i col·laborativa.

 

Recursos

- Declaraci del frum Procomuns de cocreaci de poltiques pbliques en matria d'economia col·laborativa (2016). <http://procomuns.net/ca/politiques/>

- Declaraci de principis i compromisos de les ciutats envers la ciutat intel·ligent, resultant de la Sharing Cities Summit (Barcelona, 2018). <http://www.share.barcelona/declaration/>

- Recerca de l'mbit: Dimmons (Fuster Morell ed.) (2019). Sharing Cities: una visi global de les ciutats i local de Barcelona sobre poltiques d'economia de plataforma i col·laborativa. Barcelona: Editorial UOC. <http://dimmons.net/llibresharingcities/>

- «47 mesures per a l'apoderament digital als municipis». <https://apoderamentdigital.cat/>