El boom de 'l'e-learning': nous agents educatius i un ensenyament més personalitzat i autònom

  Foto: Freepic.diller / Freepik

Foto: Freepic.diller / Freepik

18/12/2019
Pilar Ponce de León

El mercat educatiu és en plena expansió. El futur (i el present) passa per la formació en línia: el naixement de noves institucions educatives completament digitals i la conversió d'altres en centres híbrids en què s'imparteix de manera presencial i per mitjà de la xarxa, fan presagiar que el 2020 serà l'any de la consolidació de l'e-learning, un sector que se situa entorn de 68.800 milions de dòlars a escala mundial. Les novetats tecnològiques i l'ús de la intel·ligència artificial (IA) acompanyen aquest creixement: aquest serà l'any del tutor intel·ligent, dels recursos personalitzats per a l'aprenentatge autònom de l'estudiant, dels sistemes antiplagi i dels sistemes que detecten quan un alumne corre el risc de suspendre o abandonar.

Any rere any, el sector de l'e-learning incorpora innovacions que milloren l'accessibilitat per part dels usuaris a aquest tipus de formació i que garanteixen la qualitat dels continguts disponibles.

L'any 2020 no serà una excepció, com avança David Bañeres, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, co-investigador principal (COIP) del projecte New Goals: Learning Intelligent System (LIS) de l'eLearn Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i membre del grup SOM de l'IN3. «Les innovacions en e-learning aniran lligades a intentar que els estudiants siguin més autònoms, és a dir, potenciar el que anomenem self-regulation. Hem d'ajudar els estudiants» —explica— «a prendre consciència del temps que tenen i distribuir-lo de manera efectiva per a arribar als objectius i adquirir les competències que se'ls demanen en els programes educatius en què es matriculen».

I aquest no serà l'únic avenç previst per a l'any que ve. «L'altra innovació és relacionada amb els recursos d'aprenentatge» —continua Bañeres—. «La manera d'aprendre dels estudiants d'avui dia és molt diferent de la de fa deu anys. Bàsicament, és molt influïda per la tecnologia i les xarxes socials; per tant, l'e-learning s'ha d'adaptar a aquest mode d'aprenentatge. Diverses modalitats, com la utilització de vídeo combinat amb recursos tradicionals amb text, sistemes d'autoavaluació o l'ús efectiu del mòbil com a plataforma d'aprenentatge poden millorar radicalment el rendiment acadèmic i la satisfacció dels estudiants».

Després de les millores de la formació en línia destaca la feina que fan les universitats per anar més enllà de la simple digitalització del material existent i evitar els continguts «envasats». L'esforç, en aquest sentit, se centra a oferir recursos personalitzats, cada vegada més rics en instruments visuals, tàctils, immersius, socials i exploradors.

«Justament és una altra de les innovacions que veurem: oferir diferents recursos d'aprenentatge segons les preferències dels estudiants. A un estudiant potser li agrada més el format vídeo, a altres el text, i hi deu haver altres estudiants a qui potser els agrada el podcast», diu el professor de la UOC. «De la mateixa manera, es pot pensar en les activitats per a practicar o avaluar els alumnes. També es tindrà en compte els estudiants amb alguna discapacitat, que poden necessitar alguna adaptació. En qualsevol cas, aquest serà l'escenari ideal».

 

IA per a personalitzar l'ensenyament, evitar els suspensos i crear professors robot

Arribar-hi depèn, en gran mesura, dels avenços en intel·ligència artificial (IA) aplicada a la formació en línia, un altre camp sobre el qual ja s'avança gràcies als sistemes de recollida i l'ús eficient de dades. «Aquestes dades van des de les acadèmiques (notes, assignatures de què s'ha matriculat l'estudiant, rendiment, estudis previs), fins a les no tan acadèmiques, com l'ús de campus, l'accés als recursos d'aprenentatge o la interacció amb altres usuaris. Segons les dades que s'obtinguin, poden modelar sistemes més o menys efectius de recomanació i tutorització», explica l'especialista de la UOC, que classifica els sistemes basats en IA en els tres tipus següents:

  • Sistemes de coaching per a oferir recomanacions personalitzades. Algunes institucions els van implantant per recomanar als alumnes quins estudis han de cursar o en quines assignatures s'han de matricular a partir de les seves preferències, i també per solucionar problemes administratius que puguin sorgir.
    Un exemple el trobem en l'empresa Insidetrack, que fa servir la IA per a classificar els problemes i les preguntes i oferir un servei d'atenció a l'estudiant personalitzat per mitjà de bots.
    Finalment, si la pregunta no pot ser resposta automàticament pel sistema, recondueix l'estudiant a una persona física via teleconferència o per telèfon.
  • Sistemes de detecció d'estudiants en risc. A l'Estat espanyol, un de cada tres alumnes no acaba el grau universitari que va començar tot i haver avançat un o diversos cursos, segons l'estudi U-Ranking 2019, elaborat per la Fundació BBVA. Això situa la taxa d'abandonament en un 27,4%, la qual és més elevada en la universitat pública (encapçalada per la Universidad Nacional de Educación a Distancia, UNED, on més del 50% dels estudiants abandona els estudis), que en la privada, en què el percentatge es redueix al 19,8%.
    No obstant això, «a partir de les dades acadèmiques actuals ja es poden desenvolupar models de detecció d'estudiants en risc» —apunta David Bañeres—. «És a dir, amb les notes i amb les accions que els estudiants porten a terme en els cursos (recursos que consumeixen, activitats que fan, quan estudien...) es pot predir si superaran una assignatura o no. Un exemple és el sistema Course Signals de la Universitat Purdue, que moltes universitats han agafat d'exemple per a desenvolupar el propi. Per exemple, a la UOC n'estem implantant un de semblant, el sistema intel·ligent d'aprenentatge (LIS), un projecte finançat per l'eLearn Center per al desenvolupament d'un tutor intel·ligent. Una de les seves prestacions és ajudar a predir si un estudiant superarà una assignatura. Aquests sistemes generen recomanacions als estudiants per a intentar evitar aquest problema i poder superar l'assignatura. La probabilitat de detectar un estudiant en risc des de la primera activitat és en el 60%, però de detectar que no ho està és superior al 90%. En aquests moments intentem millorar la primera probabilitat.
    Aquest semestre de tardor, el sistema ja es va provant amb 300 estudiants de tres assignatures de grau de la UOC. El sistema evoluciona contínuament, però de moment la detecció d'estudiants en risc ja arriba al 80%, mentre que els que no ho estan són per sobre del 93%».
  • Sistemes d'aprenentatge adaptatiu. «El seu objectiu és emular la figura d'un professor en tots els sentits, és a dir, respondre preguntes, recomanar recursos d'aprenentatge o activitats per a practicar un tema en concret i avaluar automàticament les activitats fetes pels alumnes.
    Les universitats fins ara van desenvolupant aquest sistema per parts, de manera separada. Per exemple, en algunes fan servir un bot a les aules per a respondre les preguntes repetitives dels alumnes cada semestre o sistemes d'autoavaluació segons l'assignatura. Ara bé, l'objectiu de moltes universitats és implantar un sistema complet que es pugui aplicar en tots els camps i especialitats. De moment és complex de dur a terme, perquè en molts casos implica modificar els models d'aprenentatge que s'utilitzen avui dia en les institucions acadèmiques. Però s'espera que els anys vinents comencin a aparèixer aquests sistemes amb recomanacions perquè s'emmotllin a la forma d'aprendre de les institucions.
    Un exemple el podem veure en l'aplicació SQUIRREL, que s'implanta en diverses institucions xineses. Aquest sistema avalua les competències adquirides pels estudiants i ofereix recursos i activitats per a aprendre les competències en què els estudiants tenen més dificultats».

 

Es consolida el lifelong learning (aprenentatge permanent)

Han passat els temps en què les persones cursaven un grau i aquí acabava la seva formació. El mercat exigeix una actualització permanent gairebé en qualsevol sector professional, però en molts casos no hi ha temps per a combinar feina, família, lleure i estudis. La formació en línia ha resolt aquest problema: continguts personalitzats, qualitat garantida, eines accessibles, tutors intel·ligents, sistemes antiplagi... Segons l'informe de Statista E-learning y educación digital. Estadísticas y hechos, els usuaris de formació en línia valoren, en primer lloc, el fet que els evita desplaçar-se presencialment a una institució educativa. En segon lloc, agraeixen la flexibilitat que ofereix pel que fa a horaris d'estudi, atès que l'accés als cursos està disponible 24 hores al dia els 7 dies de la setmana.

Un altre aspecte que continua afavorint l'auge de l'e-learning és que permet aprofundir en àmbits professionals o especialitats concretes per mitjà de mòduls que no es troben en altres modalitats formatives, i també que es fa en un espai col·laboratiu. Gràcies a la formació en línia, els alumnes poden interactuar entre ells fent de l'aprenentatge un procés socialment interactiu, que amplia les seves possibilitats de fer networking i facilita la comunicació intercultural, ja que els participants d'un curs no solament poden ser de països diferents, sinó també de continents diferents.

Els treballadors no són els únics que es beneficien de formar-se a distància. També hi ha avantatges per a les mateixes empreses que fomenten aquest tipus d'aprenentatge entre els treballadors.
Segons l'estudi The Value of Training, elaborat per IBM Report, les companyies estalvien entre un 50% i un 70% quan reemplacen la formació tradicional per formació a distància, ja que eviten les despeses de viatge per a anar al centre educatiu, les d'allotjament, dietes, lloguer d'aules i equips i impressió de material formatiu, entre altres. A més, el temps de capacitació es redueix fins a un 60%, mentre que els nivells de retenció de l'aprenentatge s'incrementen. En resum, segons l'estudi, per cada dòlar invertit en formació en línia, l'empresa rep un retorn de 30 dòlars en concepte de productivitat.

D'altra banda, una investigació de l'Open University (Regne Unit) afegeix un altre avantatge més: la formació en línia és més respectuosa amb el medi ambient que la convencional, ja que consumeix un 90% menys d'energia que les metodologies basades en el «cara a cara» i estima que la quantitat de CO2 emesa per estudiant descendeix fins a un 85%.

Finalment, l'auge de l'e-learning és relacionat amb el desenvolupament d'eines tecnològiques com més va més accessibles i amigables. En aquest sentit, tot i que l'ordinador continua essent l'eina més emprada, cal destacar que el 90% dels estudiants a distància accedeix als cursos per mitjà d'altres dispositius mòbils, sigui tauleta o telèfon intel·ligent, fent servir cada vegada més l'm-learning o mobile learning per les possibilitats que ofereix per a formar-se en el temps lliure a casa, en el descans de la feina o quan viatja en transport públic.

Els experts consideren que aquesta tecnologia portàtil i intuïtiva crea un ambient perfecte per a l'aprenentatge continu, per la qual cosa el 2020 es preveu l'aparició de més dispositius que ho afavoreixin. És l'anomenada wearable technology o tecnologia portable, que ja comença a ser una realitat gràcies a accessoris com l'Apple Watch o les Google Glasses, però que els pròxims anys veurem incorporada en complements que ens acompanyen en el dia a dia, com ara peces de vestir.

 

El mercat de l'e-learning creixerà el 2020 més d'un 7% i apareixeran nous operadors

El bon acolliment de l'e-learning, ateses les contínues innovacions per a millorar aquest tipus de formació, també es reflecteix en les xifres que aquest mercat mou en el món i que demostren que és un sector consolidat, rendible i l'expansió del qual sembla no esgotar-se.

Si el 2011 la indústria de la formació en línia va facturar 35.600 milions de dòlars, el 2020 s'estima que creixerà a una taxa anual d'entre el 7,6% i el 9,6%, fins a arribar a 68.800 milions de dòlars, segons l'estudi El mercado global del e-learning, elaborat per l'Online Business School (OBS).

L'Estat espanyol no és una excepció del que passa a la resta del món. El negoci generat per l'ensenyament a distància a casa nostra es va xifrar en 1.500 milions d'euros en el tancament del 2018, segons l' Informe especial de formación a distancia, publicat per l'Observatorio Sectorial DBK, d'INFORMA.

Els analistes del portal EdTech Digest desglossen tres subsectors en el mercat mundial de l'e-learning: els que dirigeixen l'aprenentatge en línia al sistema K-12 (terme que s'utilitza en països com els Estats Units, el Canadà o Austràlia per a designar l'ensenyament primari i secundari), els que se centren en l'ensenyament superior i, finalment, els que ofereixen formació per a treballadors o corporate learning. Els dos darrers, especialment els que es dirigeixen a l'ensenyament superior, són actualment i amb vista a l'any vinent els que mobilitzen la part més important del negoci que afavoreixen les activitats i els serveis vinculats a l'aprenentatge en línia.

En el cas de l'Estat espanyol, les 83 universitats que operen —de les quals 50 són públiques i 33 privades segons l' Observatori Social de «la Caixa» 2018 van generar uns ingressos de 555 milions d'euros el 2018. D'aquesta xifra, una mica més de la meitat va correspondre a les universitats privades no presencials, els ingressos de les quals van créixer un 20%. 

I mentrestant el mercat de l'e-learning mundial no solament es consolida, sinó que també continua creixent, augmenten els interessos que convergeixen entorn seu. Prova d'això és la competència que hi ha des de fa mesos entre inversors internacionals de capital privat, com Permira, Providence, CVC o Partners Group, per a adquirir marques privades reconegudes del sector educatiu, també espanyoles.

El desembre del 2018, per exemple, el fons Permira va pagar 770 milions a Laureate International Universities (una xarxa d'institucions acadèmiques privades d'ensenyament superior de diferents països) per la Universitat Europea de Madrid, la Universitat Europea de les Canàries, la Universitat Europea de València, la Business & Tech School IBM i l'Escola Universitària Reial Madrid, a més de diversos centres portuguesos. Tres mesos després, CVC va adquirir la Universitat Alfonso X el Sabio per prop de 1.100 milions.

Els fons d'inversió no són els únics que veuen l'oportunitat de negoci generada en el sector educatiu després de la irrupció de l'e-learning. Multinacionals com Google o Telefónica també han detectat en aquest mercat un nínxol les necessitats del qual encara no són cobertes del tot, per la qual cosa han posat en marxa projectes propis amb els quals les volen satisfer. Es diuen Google Activa't i Universitas Telefónica. Des d'aquestes plataformes ofereixen formació presencial, però sobretot cursos en línia, MOOC i programes a mida.

D'altra banda, en l'oferta educativa de les universitats 100% en línia, com la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), pionera al món en formació a distància i referent en l'eclosió i el desenvolupament de l'e-learning, cal sumar els programes híbrids de les universitats presencials que combinen l'assistència a classe amb la formació a distància. És l'anomenat blended learning, en el qual alguns veuen el trànsit natural cap a una formació 100% en línia.

A aquest escenari caldrà afegir a partir del 2020 l'entrada de més actors, atesa l'aprovació per part de les autoritats corresponents de nous campus: tres a Madrid, dos a Galícia i tres a les Canàries. Tots seran privats, alguns (com la Universitat Intercontinental de l'Empresa, que s'instal·larà a la Corunya i Vigo) amb oferta educativa en modalitat semipresencial i molts (com les futures universitats Las Hespérides i Tech de les Canàries) exclusivament en línia.