Només 1 de cada 10 europeus pagaria més per comprar un cotxe ecològic

Un estudi ha analitzat per primera vegada l'impacte de les etiquetes ecològiques europees (EU Ecolabel) a l'hora de comprar un vehicle. La recerca, liderada per la UOC i amb una mostra de 6.400 persones de 8 països, entre els quals hi ha Espanya, Alemanya i Països Baixos, revela que malgrat l'alt nivell de consciència dels europeus envers l'impacte sanitari i mediambiental dels cotxes (54%), el factor principal que tenen en compte a l'hora de comprar-ne un és el preu (50%), seguit de la seguretat viària (48%) i el consum de combustible (46%). Només 1 de cada 10 (11%) pagaria més per un cotxe més ecològic. 

Els automòbils són responsables de prop del 12% de les emissions totals de diòxid de carboni (CO2) de la UE, el principal gas d'efecte d'hivernacle. Per tal de promoure la compra de vehicles menys contaminants, la Comissió Europea està prenent en consideració un conjunt de regles comunes que serveixin de referència a les autoritats locals o nacionals per a impulsar projectes ecològics, als fabricants de vehicles per a produir cotxes menys contaminants i als consumidors per a guiar-los en la compra d'aquest tipus d'automòbils mitjançant l'ecoetiquetatge.

L'estudi The effects of ecolabels on environmentally-and health-friendly cars: an online survey and two experimental studies ha estat liderat per Open Evidence, una spin-off de la UOC dedicada a la recerca en temes socials i TIC, i hi han participat investigadors de la London School of Economics and Political Science (Regne Unit), la Universitat Radboud de Nimega (Països Baixos), la Universitat d'Amsterdam (Països Baixos), la Universitat de Trento (Itàlia) i la Universitat de Milà (Itàlia). L'objectiu de la recerca ha estat analitzar l'impacte que pot tenir l'ús d'etiquetes relacionades amb la informació ambiental, ecolabels, en el consum de cotxes ecològics. Aquesta etiqueta d'excel·lència ambiental, establerta el 1992 i reconeguda a tot Europa i a tot el món, s'atorga a productes i serveis que compleixen alts estàndards ambientals al llarg del seu cicle de vida. L'objectiu és promoure l'economia circular en encoratjar els productors a generar menys residus i CO2 durant el procés de fabricació.

La recerca, publicada a la revista The International Journal of Life Cycle Assessment, mostra l'existència d'una bretxa entre les actituds dels europeus envers el medi ambient i el comportament que tenen a l'hora de comprar un cotxe. «Com altres vegades, als consumidors ens preocupa més el preu, la seguretat i el rendiment del vehicle que no pas l'impacte mediambiental que pugui tenir», explica el cofundador d'Open Evidence i professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, Francisco Lupiáñez.

«La causa d'això, entre altres factors, és que una part dels consumidors associen la compra de vehicles menys contaminants o de menys consum amb preus més alts i amb un rendiment més baix. I no sempre és així», afegeix Lupiáñez. El treball científic ha detectat que en una gran part de la població hi ha una confusió entre els conceptes de contaminació i de consum de combustible. Gairebé la meitat dels enquestats (47%) pensa que els vehicles que produeixen menys contaminació consumeixen menys combustible.

Davant la possibilitat de tenir incentius per a comprar un cotxe amb menys impacte mediambiental ecològic, els consumidors prefereixen els avantatges financers (exempcions fiscals o subsidis) que no pas els avantatges no financers (accés a les zones de baixes emissions, evitar restriccions de circulació o gaudir de tarifes barates en els pàrquings). En cas que hi hagués una prohibició de la circulació de cotxes d'altes emissions durant els dies de contaminació elevada, les persones que farien servir el transport públic o la bicicleta o que anirien a peu per a moure's serien més (23%) que les que es plantejarien comprar un cotxe de baixes emissions (18%). De la mateixa manera, si els cotxes de baixes emissions obtinguessin «llocs d'aparcament substancialment més barats al centre de la ciutat», més persones preferirien viatjar amb transport públic (18%) que comprar un ecocotxe (14%).

Gairebé la meitat dels europeus desconeix l'etiqueta ecològica de la UE

La recopilació de dades en tots els països (Alemanya, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Espanya, Regne Unit —quan encara formava part de la Unió Europea—, República Txeca i Lituània) ha fet possible garantir la validesa de les troballes que s'han fet pel que fa a la consciència, la comprensió i les actituds relacionades amb l'ús d'etiquetes que incloguin informació relacionada amb l'impacte mediambiental en la compra de vehicles, i poder generalitzar aquestes troballes. S'han fet una enquesta en línia a 3.200 persones (400 per país) i dos experiments en línia a 3.200 persones (200 enquestats per experiment i país).

En l'enquesta en línia, més del 43% dels participants admet que no està familiaritzat amb l'etiqueta ecològica europea i fins al 39% no confia en la informació que s'hi dona. Malgrat això, el 38% de la mostra pensa que les etiquetes són un símbol de confiança del producte i fins al 37% creu que la informació que contenen les etiquetes dels automòbils és certa. 

Pel que fa als dos experiments que es van fer en línia, en un es van mostrar a les persones imatges de cotxes petits, i en l'altre, de cotxes grans. En cada cas, se'ls ensenyaven dues imatges del mateix cotxe, però cadascuna amb un text o uns recursos visuals diferents. Els subjectes havien de triar una de les dues opcions.

Els resultats dels experiments indiquen que tots aquests atributs tenen un efecte significatiu en les eleccions dels consumidors. Però el contingut del missatge és el que té un impacte més rellevant. «És més probable que les persones enquestades triïn cotxes de baixes emissions quan l'etiqueta dona informació sobre costos més baixos o menys impostos, i hi ha menys probabilitats que siguin influïts pels beneficis relacionats amb la salut, l'aparcament o les tarifes d'accés», explica Lupiáñez. Aquest efecte és particularment intens en el cas de les persones que trien cotxes petits i té menys incidència en el cas de les persones que trien cotxes grans. En darrer lloc, cal dir que la combinació d'un missatge amb altres elements dins de la mateixa etiqueta té un efecte petit però positiu en les tries de les persones a les quals s'ha fet l'enquesta.

^{Article de referència:}

^{Folkvord F.; Veltri G.A.; Lupiáñez-Villanueva F.; Tornese P.; Codagnone C.; Gaskel G. (2019). «The effects of ecolabels on environmentally-and health-friendly cars: an online survey and two experimental studies ha estat liderat per Open Evidence». The International Journal of Life Cycle Assessment. DOI: 10.1007/s11367-019-01644-4}

^{UOC R&I}

^{La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'ensenyament en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 47 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i tres centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), l'eLearn Center (eLC) i l'eHealth Center (eHC).}

^{Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Per a més informació: research.uoc.edu.}