27/2/20 · Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació

La 'llei del joc': limitar la publicitat pot reduir la ludopatia

A Espanya el nombre de joves de 18 a 25 anys que juga online augmenta un 12% i se situa com el segon grup més actiu
Foto: Keenan constance/ Unsplash

Foto: Keenan constance/ Unsplash

El Decret conegut com la “llei del joc” que va presentar el ministre Garzón divendres passat és un paquet de 100 mesures que afectarà la manera de fer publicitat del joc en línia del 99% dels operadors del sector, és a dir, ràdios, televisions, webs i mitjans de comunicació. Tot i que la mesura, de ser finalment aprovada com està, entraria en vigor a l'estiu, la idea és que es limiti la publicitat del joc en línia per a prevenir la ludopatia. Així, el pla, entre altres mesures, proposa limitar els horaris publicitaris del joc; per exemple, a la televisió només es podran veure anuncis d'aquest tipus de la 1.00 a les 5.00 h; en els partits de futbol només hi haurà publicitat en els que comencin a partir de les 20.00 h i s'eliminarà el patrocini de les cases d'apostes a les samarretes de talles petites dels equips; a les tanques dels carrers tampoc no es podrà fer publicitat de les cases d'apostes. Un altre dels reptes del projecte de reial decret de comunicacions comercials de les activitats de joc és prohibir que personatges famosos o amb notorietat pública protagonitzin aquests anuncis, com ho han fet Carlos Sobera, Jorge Javier Vázquez o José Coronado i alguns esportistes. «El día en que tus ilusiones despegan» o «Tus sueños tan cerca que los puedes tocar» contenen un tipus de missatge que no podrà ser emprat perquè dona a entendre que jugar pot ser la solució als problemes; tampoc no es podran emprar aquells en què es presumeixi d'una vida d'èxit o els que apel·lin al «juga ara mateix». «Limitar aquest tipus de missatges és important per a evitar la banalització del consum del joc, la qual cosa protegeix el consumidor com la part feble que és», afirma Sergio de Juan-Creix, professor col·laborador dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, expert en dret de la publicitat.

“Si Cristiano juga, és guai” 

Cristiano Ronaldo, Gerard Piqué, Neymar o Ronaldo només són alguns dels noms de futbolistes d'èxit que han cedit la seva imatge per a fer publicitat d'apostes esportives. Com veuen els joves el joc en línia lligat a l'esport? De quina manera els influeixen els missatges d'aquestes estrelles mediàtiques? «La publicitat s'ocupa de remarcar que aquest món és dels triomfadors; l'associació entre esport, ídols i èxit sociopersonal funciona perquè, d'una banda, esquiva l'estigma de la degradació que acompanya tota addicció ("si Cristiano juga, això és guai") i, alhora, emmascara el ressort pulsional compulsiu ("més, més, més"): és un ritu social acceptat, no un problema patològic meu, per a deixar-ho», explica José Ramón Ubieto, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.

«L'ús de figures de notorietat pública no està previst en la normativa actual i, per tant, és legal», afirma de Juan-Creix. Però en el cas que «hi hagi publicitat adreçada, inclús de forma indirecta, a menors d'edat en la qual se'ls incita al joc o en què es facin servir figures recognoscibles de notorietat pública que participin en espais infantils o l'activitat de les quals se centri en menors d'edat, aquesta publicitat està prohibida», detalla l'expert. El mateix sector va crear un codi de conducta sobre comunicacions comercials de les activitats del joc a què les empreses poden adherir-se voluntàriament. «El nou Govern inclou algunes restriccions d'aquest codi en el projecte normatiu», afirma de Juan-Creix. 

Cada cop més joves, facilitat d’accés i popularitat social

Tot i que el perfil mitjà del jugador en línia a Espanya és el d'un home d'entre 18 i 43 anys, que viu en parella i té un nivell d'ingressos i d'estudis baix, cada vegada arriben individus més joves, d'entre 18 i 25 anys, a les associacions d’ajut a la ludopatia de tot el país, estudiants o aturats sense responsabilitats familiars. Segons l'informe del 2018 del Ministeri de Consum, es confirma la relació positiva entre joves i joc en línia. La taxa de variació d'aquest col·lectiu (de 18 a 25 anys) ha augmentat un 12%, cosa que l'ha convertit en el segon grup de jugadors més actiu a Espanya, només per sota de la franja de 26 a 35 anys.

«La facilitat amb què aquest col·lectiu fa servir les noves tecnologies el converteix en un públic objectiu perfecte per a les cases d'apostes en línia, de fàcil accessibilitat, sense límit de temps ni horari, des de qualsevol dispositiu i per quantitats petites», considera Ubieto. L'emoció que aquest tipus de jocs ofereix també els hi empeny: «Hi ha causes personals que els animen a apostar, la necessitat d'experimentar noves sensacions i conèixer noves realitats, sobretot en els adolescents», afirma Ubieto. «La visibilitat i popularitat que els proporciona guanyar diners també suma», afegeix el psicòleg, poder «ser algú», no passar inadvertit i accedir de passada a béns diversos com ara mòbils i motos, o finançar sortides, són variables que també hi influeixen.

Una de les grans crítiques al Decret llei és que en plataformes digitals com ara YouTube (amb un ús molt extens entre els més joves) no es prohibirà de forma directa aquest tipus de publicitat. «Plataformes d'aquest tipus haurien de quedar incloses en la prohibició general, però el Govern central és conscient de les dificultats que això suposaria i ha optat per una prohibició indirecta en el sentit de limitar que els anunciants només puguin emetre anuncis en aquestes plataformes en determinats horaris», adverteix de Juan-Creix. En la mateixa línia, Ubieto considera necessari ampliar el Decret llei, ja que «els joves viuen a la xarxa».

Creixen el nombre de cases d’apostes en els barris més pobres 

A Madrid, el nombre de persones que s'han «autoprohibit» (el que es coneix com a registre de prohibits) per a no permetre's l'entrada en locals de joc ha crescut un 320% en quatre anys, i ha passat dels 4.227 que hi havia el 2013 als 17.735 apuntats al final del 2017. De la mateixa manera, a la Comunitat de Madrid ha augmentat un 304% el nombre de cases d'apostes, i de les 47 que hi havia el 2013 s'ha passat a 190 el 2017. La gran majoria d'aquestes noves obertures es van situar en els districtes amb rendes més baixes —Latina, Usera i Puente de Vallecas—, segons un informe d'El Confidencial.

«Igual que va passar amb el menjar ràpid o amb l'ús abusiu dels dispositius electrònics (els adolescents de classe baixa destinen una mitjana de 2 hores i 45 minuts més les pantalles que els de classe alta); aquestes pràctiques de consum excessiu se situen en famílies de nivell socioeconòmic baix, perquè constitueixen un "entreteniment" barat, de fàcil accés, i per la dificultat de molts pares (per ignorància, per impossibilitat de conciliar feina i família o per negligència) per a regular aquest consum», adverteix Ubieto. Per la seva part, de Juan-Creix ressalta que, per a combatre la ludopatia no hauria de combatre’s tant la publicitat del joc, sinó endurir-se els criteris de llicències d’obertura de sales de joc per a evitar concentracions en determinades zones de col·lectius de risc».

Segons l'informe del Ministeri de Consum, hi ha detonants comuns a l'hora de caure en el joc patològic: la mort d'un amic o familiar (present en el 53% dels casos), els problemes econòmics (en un 45%) i el canvi de domicili (en un 34%). Davant d'aquesta situació, la Comunitat de Madrid es planteja prohibir a les cases d'apostes que obrin abans de les 22.00 h i limitar-ne la proximitat a les escoles.

Pèrdua d’ingressos publicitaris 

Els grups de pressió del joc i del món del futbol i també els grups de comunicació es veuran afectats negativament per la implantació d'aquesta mesura. «Tota restricció en publicitat té un impacte negatiu en els ingressos del sector incloses les agències, però encara és aviat per a fer prediccions; cal regular per a evitar que, amb el temps, la publicitat es vagi "relaxant" i es torni més permissiva», afirma l'advocat. «Aquesta norma és una mesura real per a frenar la ludopatia, perquè la restricció de la publicitat sempre és un mecanisme de prevenció eficaç com s’ha vist en d’altres sector com el del tabac», considera Juan-Creix. Segons la Federació Espanyola de Jugadors d'Atzar Rehabilitats (FEJAR), a Espanya hi ha uns 400.000 ludòpates.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits