La 'llei del joc': limitar la publicitat pot reduir la ludopatia

  Foto: Keenan constance/ Unsplash

Foto: Keenan constance/ Unsplash

27/02/2020
Nria Bigas Formatj
A Espanya el nombre de joves de 18 a 25 anys que juga online augmenta un 12% i se situa com el segon grup ms actiu

El Decret conegut com la “llei del joc” que va presentar el ministre Garzn divendres passat s un paquet de 100 mesures que afectar la manera de fer publicitat del joc en lnia del 99% dels operadors del sector, s a dir, rdios, televisions, webs i mitjans de comunicaci. Tot i que la mesura, de ser finalment aprovada com est, entraria en vigor a l'estiu, la idea s que es limiti la publicitat del joc en lnia per a prevenir la ludopatia. Aix, el pla, entre altres mesures, proposa limitar els horaris publicitaris del joc; per exemple, a la televisi noms es podran veure anuncis d'aquest tipus de la 1.00 a les 5.00 h; en els partits de futbol noms hi haur publicitat en els que comencin a partir de les 20.00 h i s'eliminar el patrocini de les cases d'apostes a les samarretes de talles petites dels equips; a les tanques dels carrers tampoc no es podr fer publicitat de les cases d'apostes. Un altre dels reptes del projecte de reial decret de comunicacions comercials de les activitats de joc s prohibir que personatges famosos o amb notorietat pblica protagonitzin aquests anuncis, com ho han fet Carlos Sobera, Jorge Javier Vzquez o Jos Coronado i alguns esportistes. «El da en que tus ilusiones despegan» o «Tus sueos tan cerca que los puedes tocar» contenen un tipus de missatge que no podr ser emprat perqu dona a entendre que jugar pot ser la soluci als problemes; tampoc no es podran emprar aquells en qu es presumeixi d'una vida d'xit o els que apel·lin al «juga ara mateix». «Limitar aquest tipus de missatges s important per a evitar la banalitzaci del consum del joc, la qual cosa protegeix el consumidor com la part feble que s», afirma Sergio de Juan-Creix, professor col·laborador dels Estudis de Cincies de la Informaci i de la Comunicaci de la UOC, expert en dret de la publicitat.

 

“Si Cristiano juga, s guai” 

Cristiano Ronaldo, Gerard Piqu, Neymar o Ronaldo noms sn alguns dels noms de futbolistes d'xit que han cedit la seva imatge per a fer publicitat d'apostes esportives. Com veuen els joves el joc en lnia lligat a l'esport? De quina manera els influeixen els missatges d'aquestes estrelles meditiques? «La publicitat s'ocupa de remarcar que aquest mn s dels triomfadors; l'associaci entre esport, dols i xit sociopersonal funciona perqu, d'una banda, esquiva l'estigma de la degradaci que acompanya tota addicci ("si Cristiano juga, aix s guai") i, alhora, emmascara el ressort pulsional compulsiu ("ms, ms, ms"): s un ritu social acceptat, no un problema patolgic meu, per a deixar-ho», explica Jos Ramn Ubieto, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Cincies de l'Educaci de la UOC.

«L's de figures de notorietat pblica no est previst en la normativa actual i, per tant, s legal», afirma de Juan-Creix. Per en el cas que «hi hagi publicitat adreada, incls de forma indirecta, a menors d'edat en la qual se'ls incita al joc o en qu es facin servir figures recognoscibles de notorietat pblica que participin en espais infantils o l'activitat de les quals se centri en menors d'edat, aquesta publicitat est prohibida», detalla l'expert. El mateix sector va crear un codi de conducta sobre comunicacions comercials de les activitats del joc a qu les empreses poden adherir-se voluntriament. «El nou Govern inclou algunes restriccions d'aquest codi en el projecte normatiu», afirma de Juan-Creix. 

 

Cada cop ms joves, facilitat d’accs i popularitat social

Tot i que el perfil mitj del jugador en lnia a Espanya s el d'un home d'entre 18 i 43 anys, que viu en parella i t un nivell d'ingressos i d'estudis baix, cada vegada arriben individus ms joves, d'entre 18 i 25 anys, a les associacions d’ajut a la ludopatia de tot el pas, estudiants o aturats sense responsabilitats familiars. Segons l'informe del 2018 del Ministeri de Consum, es confirma la relaci positiva entre joves i joc en lnia. La taxa de variaci d'aquest col·lectiu (de 18 a 25 anys) ha augmentat un 12%, cosa que l'ha convertit en el segon grup de jugadors ms actiu a Espanya, noms per sota de la franja de 26 a 35 anys.

«La facilitat amb qu aquest col·lectiu fa servir les noves tecnologies el converteix en un pblic objectiu perfecte per a les cases d'apostes en lnia, de fcil accessibilitat, sense lmit de temps ni horari, des de qualsevol dispositiu i per quantitats petites», considera Ubieto. L'emoci que aquest tipus de jocs ofereix tamb els hi empeny: «Hi ha causes personals que els animen a apostar, la necessitat d'experimentar noves sensacions i conixer noves realitats, sobretot en els adolescents», afirma Ubieto. «La visibilitat i popularitat que els proporciona guanyar diners tamb suma», afegeix el psicleg, poder «ser alg», no passar inadvertit i accedir de passada a bns diversos com ara mbils i motos, o finanar sortides, sn variables que tamb hi influeixen.

Una de les grans crtiques al Decret llei s que en plataformes digitals com ara YouTube (amb un s molt extens entre els ms joves) no es prohibir de forma directa aquest tipus de publicitat. «Plataformes d'aquest tipus haurien de quedar incloses en la prohibici general, per el Govern central s conscient de les dificultats que aix suposaria i ha optat per una prohibici indirecta en el sentit de limitar que els anunciants noms puguin emetre anuncis en aquestes plataformes en determinats horaris», adverteix de Juan-Creix. En la mateixa lnia, Ubieto considera necessari ampliar el Decret llei, ja que «els joves viuen a la xarxa».

 

Creixen el nombre de cases d’apostes en els barris ms pobres 

A Madrid, el nombre de persones que s'han «autoprohibit» (el que es coneix com a registre de prohibits) per a no permetre's l'entrada en locals de joc ha crescut un 320% en quatre anys, i ha passat dels 4.227 que hi havia el 2013 als 17.735 apuntats al final del 2017. De la mateixa manera, a la Comunitat de Madrid ha augmentat un 304% el nombre de cases d'apostes, i de les 47 que hi havia el 2013 s'ha passat a 190 el 2017. La gran majoria d'aquestes noves obertures es van situar en els districtes amb rendes ms baixes —Latina, Usera i Puente de Vallecas—, segons un informe d'El Confidencial.

«Igual que va passar amb el menjar rpid o amb l's abusiu dels dispositius electrnics (els adolescents de classe baixa destinen una mitjana de 2 hores i 45 minuts ms les pantalles que els de classe alta); aquestes prctiques de consum excessiu se situen en famlies de nivell socioeconmic baix, perqu constitueixen un "entreteniment" barat, de fcil accs, i per la dificultat de molts pares (per ignorncia, per impossibilitat de conciliar feina i famlia o per negligncia) per a regular aquest consum», adverteix Ubieto. Per la seva part, de Juan-Creix ressalta que, per a combatre la ludopatia no hauria de combatre’s tant la publicitat del joc, sin endurir-se els criteris de llicncies d’obertura de sales de joc per a evitar concentracions en determinades zones de col·lectius de risc».

Segons l'informe del Ministeri de Consum, hi ha detonants comuns a l'hora de caure en el joc patolgic: la mort d'un amic o familiar (present en el 53% dels casos), els problemes econmics (en un 45%) i el canvi de domicili (en un 34%). Davant d'aquesta situaci, la Comunitat de Madrid es planteja prohibir a les cases d'apostes que obrin abans de les 22.00 h i limitar-ne la proximitat a les escoles.

 

Prdua d’ingressos publicitaris 

Els grups de pressi del joc i del mn del futbol i tamb els grups de comunicaci es veuran afectats negativament per la implantaci d'aquesta mesura. «Tota restricci en publicitat t un impacte negatiu en els ingressos del sector incloses les agncies, per encara s aviat per a fer prediccions; cal regular per a evitar que, amb el temps, la publicitat es vagi "relaxant" i es torni ms permissiva», afirma l'advocat. «Aquesta norma s una mesura real per a frenar la ludopatia, perqu la restricci de la publicitat sempre s un mecanisme de prevenci efica com s’ha vist en d’altres sector com el del tabac», considera Juan-Creix. Segons la Federaci Espanyola de Jugadors d'Atzar Rehabilitats (FEJAR), a Espanya hi ha uns 400.000 ludpates.

#expertsUOC

Sergio Juan-Creix

Professor collaborador dels Estudis de Cincies de la Informaci i de la Comunicaci de la UOC

Expert/a en: Dret de la Publicidad de la UOC i advocat del despatx Croma Law Firm

Àmbit de coneixement:

Foto de Jos Ramon Ubieto

Jos Ramon Ubieto Pardo

Professor collaborador dels Estudis de Psicologia i Cincies de l'Educaci

Expert/a en: Smptomes actuals de l'adolescncia (assetjament escolar, bullying, autolesions, sucidis, violncies); TDAH; noves identitats i desemparament digital en infants i adolescents.

Àmbit de coneixement: Salut mental. Infncia, famlia i adolescncia.

Veure fitxa