Què passa quan el coronavirus es converteix en un personatge de Twitter?

02/04/2020
Elsa Velasco
Investigadors de la UOC analitzen si el relat humorístic de l'usuari @CoronaVid19 pot ajudar a mitigar la por col·lectiva davant la pandèmia

A mesura que progressa la crisi global pel coronavirus proliferen les històries a les xarxes socials. Pacients, personal sanitari i persones confinades a casa comparteixen els seus testimonis d'una situació excepcional. I, entre tots aquests relats, en sorgeix un de singular: el de l'usuari @CoronaVid19 a Twitter, una personificació fictícia del virus que narra l'epidèmia en temps real per mitjà de l'humor. Ara, investigadors de la UOC analitzen el fenomen, que s'ha fet viral, per determinar el seu impacte en el debat col·lectiu sobre la crisi

El compte @CoronaVid19 es va estrenar a Twitter el 24 de febrer, moment que coincidia amb la detecció dels primers casos de persones infectades per coronavirus al territori peninsular espanyol. En els seus dos primers dies d'existència es va escampar com la pólvora a les xarxes socials i va aconseguir més de 400.000 seguidors. Un mes més tard, té més de 735.000 seguidors i ha publicat més de 500 piulades. Des del primer moment, relata l'actualitat de la crisi a l’Estat espanyol mitjançant comentaris de to sarcàstic que escriu com si fos el mateix virus. A Twitter, s'autodescriu així: «COVID-19 OFICIAL (d'aquella manera). Soc pandèmia. La RAE m'ha fet dona». 

Aquesta narració d'una crisi sense precedents mitjançant un personatge fictici va captar l'interès dels investigadors de la UOC Antoni Roig, del grup Mediaccions, i Sandra Martorell, del grup GAME. Des del febrer, tots dos recopilen dades de Twitter diàriament per analitzar com evoluciona el relat del personatge, com es relaciona amb l'actualitat, com interacciona amb altres usuaris i quins efectes genera en el seu públic per tal de determinar si, per exemple, el seu humor ajuda a contrarestar la por col·lectiva per la pandèmia. La recerca s'emmarca dins del projecte D-STORIES, que busca entendre el paper que tenen les històries, especialment les digitals, en la societat contemporània. 

 

Humor davant la crisi 

«L'humor fàcilment es pot menysprear com una cosa trivial», explica Antoni Roig, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. «Però és una manera de posar cara a una cosa que ens preocupa, de canalitzar els sentiments d'impotència o incertesa per mitjà d'una eina de reflexió». A més, l'impacte d'aquest fenomen pot anar més enllà de l'humor: «La crisi ens afecta a tots, i al voltant d'aquest compte la gent se solidaritza, comparteix i s'allibera», afegeix Roig. 

Els investigadors planegen analitzar l'evolució del relat al llarg de tota la crisi a Espanya, de manera que esperen tenir el gruix dels resultats en els pròxims mesos. No obstant això, alguns aspectes sobre el compte @CoronaVid19 i l'estratègia narrativa es comencen a perfilar. «Encara no se sap qui hi ha darrere, però penso que és una persona que domina molt bé el registre. Des del principi, no porta a l'extrem l'humor negre, i té una clau molt costumista. Explica el que fan la gent i els polítics, i en el fons el que busca és arrencar-nos un somriure», declara Antoni Roig. 

 

Un relat de l'actualitat des de la ficció 

Una altra de les seves característiques principals és que sempre vincula els seus missatges a l'actualitat, sigui citant notícies de mitjans de comunicació o comentant directament el que passa dia a dia. «Per exemple, quan va començar el confinament a Espanya, va publicar la piulada "On sou?"», recorda l'investigador de la UOC. Aquest exemple també il·lustra un recurs típic de la ficció: «Aquí reforça aquesta idea que el confinament podria ajudar-nos a vèncer-lo. Reforça la gent que ho fa bé». Alhora, en altres piulades ha adoptat el paper de crític social en denunciar amb ironia comportaments perillosos de persones que no es prenien seriosament l'amenaça, o les declaracions d'alguns polítics que han aprofitat la situació per llançar missatges racistes o demagògics. 

D'altra banda, els investigadors han observat que el compte interacciona poc amb altres usuaris, i que ho fa fonamentalment si li serveix per reforçar la narrativa humorística o bé amb usuaris que tenen un nombre elevat de seguidors. «Aquí hi ha un punt d'estratègia, d'autopromoció: es basa en la rellevància», explica Roig. En canvi, hi ha poca interacció amb canals oficials, com l'Organització Mundial de la Salut o el Govern d'Espanya. «Hi ha interès per mantenir certa distància entre comptes seriosos i comptes humorístics, com a forma d'autoprotecció», valora l'investigador. A més, en les darreres setmanes, a mesura que la gravetat de la situació s'ha anat fent més patent, ha virat cap a la cautela. «Fa menys piulades al dia i són molt prudents, per no generar una reacció negativa per l'humor negre. Abans, l'usuari era molt més despreocupat a l'hora de parlar de les infeccions; ara no en parla gaire». 

El fenomen ha tingut tanta rellevància que des que va néixer ha inspirat la creació d'una multitud de personatges ficticis relacionats amb la pandèmia i altres malalties. Així, s'han unit a Twitter comptes que encarnen la grip comuna, possibles fàrmacs contra el coronavirus o fins i tot el paper higiènic, i que conversen entre ells i amb l'usuari @CoronaVid19. Antoni Roig i Sandra Martorell han comptabilitzat ja més de 200 comptes similars i planegen estudiar-ne també l’evolució i les relacions que s’hi estableixen.

«Les històries sempre han tingut un paper molt important en la manera com entenem el món, com ens comuniquem i com empatitzem els uns amb els altres. Amb la tecnologia i les xarxes socials, això s'ha fet omnipresent», afirma Roig. «En el futur, una de les fonts a què recorrerem per explicar i entendre la història del coronavirus del 2020 serà aquesta». 

 

UOC R&I  

La recerca i innovació de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'ensenyament en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 47 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i tres centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), l'eLearn Center (eLC) i l'eHealth Center (eHC). 

Els objectius de l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació a research.uoc.edu.

#expertsUOC

Foto del professor Antoni Roig Telo

Antoni Roig Telo

Professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del programa de Comunicació Audiovisual

Expert/a en: Creació audiovisual col·laborativa, micromecenatge (crowdfunding),  crowdsourcing, autoproducció i contingut generat per usuaris, fans, transmèdia, convergència cultural, nous hàbits de consum cultural, formes narratives digitals, aprenentatge virtual (e-learning) en l'àmbit audiovisual.

Àmbit de coneixement: Comunicació audiovisual.

Veure fitxa

Sandra Martorell

Investigadora del grup GAME de la UOC.

Expert/a en:

Àmbit de coneixement: Comunicació audiovisual.