Robots i drons, a primera línia de la batalla contra la COVID-19

  Robots y drones en la lucha contra el coronavirus

Foto: ArthurHidden / Freepik

23/04/2020
Beatriz González
La UME ja ha emprat drons per a la desinfecció del coronavirus

A la Xina, més de 2.000 hospitals disposen de robots UVD per matar virus específics

La mateixa tarda que es va decretar l'estat d'alarma a l'Estat espanyol, un vídeo en què uns drons de la policia de Madrid alertaven els ciutadans que s'havien de quedar a casa es feia viral. Els drons s'incorporaven d'aquesta manera des del primer dia a la lluita contra el coronavirus. Però el seu paper, i el dels robots, ha anat guanyant cada vegada més pes. «La robòtica s'usa en l'àmbit de la salut des de fa més de trenta anys, però ara la seva presència s'ha fet més evident gràcies a la gran quantitat de funcions que poden exercir els robots sense exposar les persones», assenyala Pierre Bourdin Kreitz, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, que cita entre aquestes funcions des de la neteja a la dispensació de medicaments, passant per la desinfecció d'hospitals i altres centres, la realització massiva de tests PCR «i, fins i tot, proveïment de menjar o altres productes que puguin ser enviats per missatgeria», afegeix.

Es refereix a robots com Roxo, el robot repartidor de FedEx, o Scout, el d'Amazon. Però també n'hi ha d'altres, com Moxi, dissenyat per reduir les càrregues de treball del personal de l'àrea d'infermeria mitjançant el lliurament i la recollida de subministraments i roba de llit; els robots de desinfecció UVD, que utilitzen llum ultraviolada per matar microorganismes nocius i que, arran de l'aparició de la COVID-19, donaran servei a més de 2.000 hospitals a la Xina, o els drons que s'han integrat a l'Operació Balmis de la Unitat Militar d'Emergències (UME) de les Forces Armades Espanyoles, que han passat de ser emprats per a tasques agrícoles a desinfectar grans superfícies des de l'aire per posar fi al coronavirus.

No són les úniques funcionalitats que poden aportar els drons a la lluita contra la pandèmia actual. Com explica Jordi Sandalinas, advocat, comunicador i professor col·laborador de la UOC al seminari Drons i dret, també serveixen per a la localització i captació d'informació en forma de dades. «Haurien de ser capaços de dur a terme tot el que el sensor adaptat al maquinari en qüestió els permeti fer. Així, un dron amb un sensor adequat hauria de poder visualitzar paràmetres bioquímics», explica. Fins i tot es comencen a desenvolupar els anomenats «drons pandèmics». Tal com publicava The Robot Report, aquesta mena de drons podria detectar condicions infeccioses en espais multitudinaris mitjançant sensors tèrmics i sistemes intel·ligents que controlin la temperatura i la freqüència cardíaca, entre altres paràmetres.

La intel·ligència artificial també s'aplica a la lluita contra el coronavirus. Precisament va ser el seu sistema el que va alertar primer d'un possible focus d'infecció de virus a Wuhan, el 31 de desembre de 2019. Com explica el professor Pierre Bourdin, l'anàlisi de dades en epidemiologia permet desenvolupar models i simulacions que ajuden a entendre l'evolució d'una patologia i la manera com es dispersa entre la població. I també possibilita tasques com la que du a terme el grup de recerca Internet Computing & Systems Optimization (ICSO), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC, juntament amb l'empresa Fhios Smart Knowledge, que desenvolupa algoritmes intel·ligents per optimitzar la logística en la recollida a domicilis i el repartiment en hospitals de material sanitari elaborat de manera altruista per particulars.

 

El cost de la robòtica sense ètica

Segons els experts, aquest avenç tecnològic que permet reduir el risc de part del personal que treballa a primera línia de la pandèmia és imparable. No obstant això, també adverteixen que cal incloure certs controls ètics perquè el progrés tecnològic no s'acabi descontrolant. «Estem en un moment en què calen respostes urgentment; no hi ha manera d'escapar d'aquesta pressió. Però caldria afegir determinats controls que vagin més enllà de l'emergència», assenyala Pierre Bourdin. Segons l'expert, les cadenes de decisions sobre la tecnologia que s'ha d'utilitzar contra la COVID-19 han d'incloure «filòsofs, historiadors i professionals d'àrees diferents de l'enginyeria que ajudin a reflexionar per evitar conseqüències desastroses tot i les bones intencions. Notem el perill, i això ens fa estar disposats a acceptar grans restriccions de llibertat que podrien tenir conseqüències negatives en un futur», recorda. 

Segons l'opinió de Jordi Sandalinas, «el bé més important i més preuat de l'ésser humà és el dret a la vida, fet que implica el bé jurídic de protegir sense fer distincions. En aquest context, qualsevol tecnologia destinada a salvar vides és benvinguda», afirma. No obstant això, coincideix amb Pierre Bourdin i destaca que hi ha certs límits que no s'han de sobrepassar. I cita com a exemple l'ús de drons per detectar persones, que «ha d'anar acompanyat d'un protocol d'actuació d'acord amb la llei. La tecnologia ha d'estar emparada i regulada per uns valors ètics i morals. No podem parlar de "detectar persones" com si parléssim de "detecció d'elements hostils". Tot ha de ser estudiat detalladament», assenyala. El professor col·laborador de la UOC recorda que tampoc no hem d'oblidar el dret a la intimitat, a la protecció de dades de caràcter personal o el dret a la vida i la llibertat de les persones, que són drets i llibertats fonamentals.

D'altra banda, Bourdin afirma que tots els avenços de la robòtica o la intel·ligència artificial han de ser únicament un element de suport. «Un robot o un algoritme no poden substituir en cap cas una persona. L'objectiu és que funcionin com a suport per al personal, de manera que tinguin més temps per augmentar la qualitat de les cures. Una lliçó de la crisi actual és, sens dubte, la necessitat de personal per al sistema sanitari i els serveis públics en general», assenyala el professor de la UOC.