Un estudi internacional analitzarà els factors que disparen la conflictivitat entre parelles durant el confinament

  Violència de parella durant la pandèmia del coronavirus

Foto: Pexels/Polina Zimmerman

29/04/2020
Beatriz González
La situació laboral i el nombre de persones a casa són algunes de les variables que poden influir en aquest tipus de convivència

Des que va començar la pandèmia de la COVID-19 i es va iniciar el confinament, els experts han advertit que la violència de gènere es podia incrementar arreu del món. Per això ONU Dones va demanar que les línies directes i els serveis per a víctimes es consideressin serveis essencials. Poc després, la presidenta de la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat de Gènere del Parlament Europeu, Evelyn Regner, instava els països membres de la Unió Europea a reforçar el suport a les víctimes després que es detectés un augment dels casos de violència domèstica. Espanya ja té indicis en aquest sentit: durant el primer mes de confinament, les trucades al 016, el servei d'assistència per a dones víctimes de violència de gènere, han augmentat un 30,7 %, mentre que les consultes en línia s'han multiplicat per cinc

Amb l'objectiu de saber si realment han augmentat la violència i els conflictes entre les parelles durant el confinament, de quin tipus de violència es tracta i quines en són les causes, Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal de la UOC, i Alazne Aizpitarte, doctora en Psicologia i investigadora de la UOC, acaben d'engegar una recerca internacional. «L'estudi té com a finalitat conèixer en quina mesura la conflictivitat i la violència poden estar condicionades per les situacions de l'entornl'estrès i tot el que pot canviar en una situació de confinament com aquesta», assenyala Tamarit.

«Volem saber què està passant, quins factors ho expliquen», afirma, i afegeix que la hipòtesi de l'estudi de la UOC és que la conflictivitat està relacionada amb diversos factors i que el confinament, amb unes condicions especialment restrictives a Espanya i Itàlia, agreuja aquests factors. Per això l'estudi s'enfocarà en tots dos països. 

 

Anàlisi de la violència física i psicològica i altres conflictes

Com ho explica Tamarit, membre del grup de recerca Sistema de Justícia Penal (VICRIM) de la UOC, la recerca no solament se centrarà en la violència física i psicològica, ja sigui cap a un dels membres o bidireccional, sinó que també aprofundirà en la conflictivitat general, i intentarà respondre a la pregunta de com el confinament afecta les relacions de parella.

Per això s'han establert variables entre les quals figuren el nombre de persones que estan confinades a casa, si hi ha nens o no, quina edat tenen, si la parella ha patit elements estressants relacionats amb la malaltia a la pròpia família o quina ocupació tenen els membres de la parella actualment —si estan desocupats, teletreballen o treballen fora de casa. 

La recerca, que comença aquesta setmana, es basarà en una enquesta difosa per mitjà de les xarxes socials tant a Espanya com a Itàlia. Mitjançant aquesta enquesta, el catedràtic de la UOC i el seu equip esperen esbrinar com es gesten els conflictes entre parelles i quin pes hi té l'estrès. «Potser ens trobarem que l'increment de la violència es produeix en parelles que s'han quedat sense feina, però també pot ser que es produeixi en llars on tots dos treballen des de casa perquè això suposi més estrès. No ho sabem, el que busquem és que les variables ens ajudin a entendre què està passant», afirma Tamarit. 

L'equip de recerca que lidera el catedràtic de la UOC ja ha fet anteriorment estudis relacionats amb la violència de gènere, l'últim dels quals, «Com respon el sistema de justícia penal a les necessitats de les víctimes de violència de gènere? Percepció dels professionals i de les víctimes», va ser presentat recentment al Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

Una de les conclusions d'aquest estudi va ser que, tot i els avenços en el tractament i també en la resposta judicial que es proporciona a la violència de gènere, encara queda un camí llarg per recórrer si es volen cobrir totes les demandes de les víctimes. La manca de mitjans materials als jutjats és un dels obstacles principals. No obstant això, l'estudi també mostra altres mancances, com ara la qualitat de la informació que es dona a les víctimes quan accedeixen al sistema judicial, la qual es podria millorar perquè augmentés el nivell de comprensió de les víctimes respecte dels seus drets.

#expertsUOC

Alazne Aizpitarte

Doctora en Psicologia i investigadora de la UOC

Expert/a en: Psicologia

Àmbit de coneixement:

Foto del catedràtic Josep Maria Tamarit Sumalla

Josep Maria Tamarit Sumalla

Catedràtic de Dret Penal
Director del programa de Criminologia

Expert/a en: Victimologia, justícia restaurativa, sancions penals i justícia transicional.

Àmbit de coneixement: Dret penal i criminologia.

Veure fitxa