Els 'makers', una nova professió

Entre els protagonistes de la lluita contra la COVID-19, una comunitat altruista repartida per tot Espanya s'ha convertit en referent de creativitat, eficiència, eficàcia i coordinació. Són els anomenats makers, als quals César García, cofundador de Makespace Madrid, defineix com «persones curioses que veuen la tecnologia que els envolta i investiguen i aprenen fent, aportant així solucions». Entre ells hi ha més de 20.000 investigadors, desenvolupadors, enginyers i emprenedors en general aglutinats a la xarxa Coronavirusmakers, que han confeccionat i distribuït en menys de dos mesos 840.872 viseres, 100.000 mascaretes i 20.000 bates, a més d'altres materials sanitaris imprescindibles com respiradors, electrovàlvules i un llarg etcètera.

Segons els experts, les aptituds que demana el mercat laboral coincideixen amb les que ha desplegat aquest col·lectiu per dissenyar i fabricar material sanitari des de casa seva o els seus laboratoris amb impressores 3D o màquines de tall làser. De fet, ja són deu les empreses espanyoles que estan fabricant prototips que parteixen de dissenys realitzats per makers.

Intel·ligència col·lectiva per aportar solucions ràpides i eficaces

«La comunitat maker ha estat capaç de transformar les idees col·lectives en solucions reals i tangibles, ha demostrat tenir aquesta capacitat de reacció ràpida i àgil que no han tingut altres actors del sistema», apunta Àngels Fitó, vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat de la UOC. «La suma dels coneixements tecnològics dels seus membres, el seu compromís social i competències clau com ara el treball col·laboratiu o una actitud emprenedora han donat com a resultat un moviment capaç d'aportar a la comunitat sanitària materials fonamentals en aquesta crisi», afegeix.

La clau del seu èxit es basa en un mètode organitzatiu xarxàrquic, és a dir, el model característic de les noves xarxes obertes de col·laboració, i en la seva capacitat per unir la tecnologia amb la innovació, la vocació social, l'autonomia i la recerca d'aliances amb altres empreses o administracions públiques.

Precisament, «la creativitat, l'agilitat, la flexibilitat o la capacitat d'adaptació i coordinació són qualitats cada vegada més sol·licitades en els processos de selecció per competències», assenyala la vicerectora de la UOC. Entre les soft skills (habilitats toves) que marcaran la diferència en el mercat laboral de 2020 hi ha, segons l'informe d'Udemy for Business, la mentalitat de desenvolupament (l'actitud de voler créixer i superar-se), la creativitat, la capacitat de concentració, la innovació, el pensament crític, el lideratge o la intel·ligència emocional.

Imprescindibles per a la societat

De la rapidesa amb què els makers són capaços de donar resposta a les necessitats actuals, també en parla Víctor Barahona, maker i membre de l'Impact Hub Donostia, que destaca la capacitat de reacció com un dels aspectes que els fa tan imprescindibles en la societat. «La indústria té temps de resposta llargs davant d'un desafiament o desafiaments d'aquest tipus, mentre que el col·lectiu maker és capaç d'innovar amb rapidesa», assenyala.

Segons l'estudi Employability and Career Success: Bridging the Gap between Theory and Reality, la capacitat d'adaptar-se a les circumstàncies i d'estar a l'altura de nous reptes, la coordinació amb els altres i la motivació per treballar són les tres qualitats que els empresaris busquen a l'hora d'identificar els treballadors amb més potencial.

Per aquest motiu, segons César García, els makers estan cridats a ocupar un lloc preferent en el mercat laboral. «La velocitat a la qual es creen noves professions en l'àmbit tecnològic, sumat al fet que gran part de la nostra vida està organitzada al voltant de la feina, amplia la reflexió i els reptes sobre el futur del treball d'aquest col·lectiu. Estic convençut que el repte és aprendre a adaptar-se als nínxols hiperespecialitzats sense una formació prèvia», assenyala.

Els nous reptes de la quarta revolució industrial

L'informe del Fòrum Econòmic Mundial The Future of Jobs publicat el 2016 indicava ja llavors que la capacitat de treball en equip seria una de les habilitats més sol·licitades per obtenir una ocupació en l'anomenada quarta revolució industrial. El mateix informe assenyalava que en aquesta revolució, en la qual ens trobem actualment, guanyarien cada vegada més pes la intel·ligència artificial, la robòtica, la nanotecnologia, la genètica, la biotecnologia i la impressió en 3D, tecnologia que ha estat clau per al desenvolupament de Coronavirusmakers.

Fins ara, la impressió en 3D ha estat present sobretot en el sector de l'automoció, però també té un paper important en altres sectors com el de la salut. No obstant això, perquè els que s’hi dediquen puguin destacar com a professionals no n'hi ha prou amb conèixer el funcionament d'aquesta tecnologia. També resulta clau l'intercanvi de coneixements i la creativitat en equip. I ja hi ha trobades del sector, com la fira SIMO Educación, que disposen d’un espai maker propi.

Amb aquestes habilitats és possible desenvolupar la capacitat per aprendre construint, en companyia més que en competència, compartint avenços. «A la major part de la comunitat maker li agrada relacionar-se i socialitzar, compartir el que sap per aprendre els uns dels altres. Per això fem servir xarxes socials, particularment Twitter, i ens veiem en esdeveniments i fires maker», afirma Víctor Barahona.

Barahona participarà el pròxim dimarts 12 de maig, juntament amb Àngels Fitó, César García i Jaime de los Ríos, fundador del laboratori obert d'Art i Ciència d’Arteklab, en el seminari web organitzat per l'Impact Hub Donostia i la UOC en què es debatrà sobre el futur maker després de la COVID-19.