Investigadors de la UOC participen en un estudi internacional que avaluarà els efectes psicològics de la pandèmia de COVID-19

  Dona amb mascareta pel coronavirus

Foto: Unsplash.com / Engin Akyurt

18/05/2020
Redacció
Un projecte amb més de 50 investigadors d'institucions americanes i europees analitzaran els efectes de la pandèmia en el comportament humà en més de 30 països

L'estudi analitzarà els efectes de la crisi del coronavirus en la salut mental i en la capacitat d'adaptació de la població a circumstàncies extraordinàries

Investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Barcelona (UB), juntament amb un equip de 50 col·laboradors de 20 universitats de 15 països d'Amèrica i Europa, han començat el projecte PSY-COVID, una gran base de dades perquè tant equips de recerca d'arreu del món com les autoritats sanitàries puguin analitzar els efectes psicològics de les mesures de restricció de la mobilitat que ha adoptat la gran majoria de països per intentar controlar el contagi del coronavirus.

L'estudi, coordinat per la UAB i en el qual participen investigadors dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i de l'eHealth Center de la UOC, estarà basat en els resultats d'una enquesta en la qual els investigadors esperen aconseguir una participació massiva en més de 30 països. Un dels objectius de la recerca serà conèixer els efectes de les diferents mesures de restricció de mobilitat a les quals ha estat sotmesa la població de cada país.

Segons el coordinador de l'estudi, Antoni Sanz, del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació de la UAB, amb la difusió d'un únic model d'enquesta en països tan diversos «esperem esbrinar si la intensitat i la durada de les mesures implantades en cada govern, o bé les diferències socioculturals, són o no les responsables de la disparitat observada entre la població en la prevalença de trastorns d'ansietat o depressió». Això, al seu torn, permetrà identificar els col·lectius que hagin patit els efectes amb més duresa, entre els quals alguns estudis preliminars indiquen clarament que «hi ha el personal sanitari i les persones afectades per quadres greus de la malaltia, en què sembla que hi ha un gran nombre de casos de trastorn per estrès posttraumàtic», afegeix.

Per a Noemí Robles, investigadora de l'eHealth Center, «la gran base de dades que s'espera obtenir amb l'estudi pot permetre la identificació de factors que determinin l'impacte en la salut mental, com ara les condicions de l'espai físic i el context social en què cada persona hagi passat el confinament o les restriccions de mobilitat». Precisament, sobre la base de dades, Clara Selva, investigadora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i coordinadora del node espanyol del projecte, explica que és «un dels aspectes més destacables de l'estudi, ja que permet treballar de manera col·laborativa amb tota la comunitat científica».

 

Capacitat d'adaptació 

Per la seva banda, Manuel Armayones, investigador de l'eHealth Center, exposa que, a diferència d'altres estudis que s'han centrat exclusivament en la salut mental, aquesta recerca internacional també «focalitza la capacitat d'adaptació de les persones a circumstàncies extraordinàries». En aquest sentit, la iniciativa vol avaluar l'anomenat creixement posttraumàtic, és a dir, la millora emocional i cognitiva que experimenten algunes persones després de superar circumstàncies adverses com ara l'aïllament social o patir la COVID-19.

Segons els investigadors, «mentre no disposem d'una vacuna o d'un antivíric efectiu, les úniques mesures per controlar el SARS-CoV-2 depenen de les conductes de prevenció». Els responsables del projecte apunten que identificar els factors que afavoreixen que les persones adoptin o no les conductes preventives pot ser decisiu per definir les polítiques de salut pública que garanteixin que les UCI no es col·lapsin i que s'evitin milers de morts a tot el món. 

#expertsUOC

Noemí Robles

Investigadora de l'eHealth Center

Expert/a en:

Àmbit de coneixement:

Clara Selva

Investigadora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació

Expert/a en:

Àmbit de coneixement:

Foto del professor Manuel Armayones Ruiz

Manuel Armayones Ruiz

Professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació
Director de desenvolupament de l'eHealth Center i director del programa de Psicologia General Sanitària

Expert/a en: Salut electrònica (e-salut), internet i salut, e-pacients, salut en el futur, efecte psicològic de les TIC, xarxes socials de pacients, addicció, internet i noves tecnologies, psicologia i robòtica, malalties rares i internet, estratègies d'intervenció psicològica en línia i malalties rares i TIC.

Àmbit de coneixement: eHealth, eSalut, salut i xarxa.

Veure fitxa