8 riscos i 8 oportunitats que la COVID-19 ofereix al medi ambient

  Foto: Unsplash: Lucas Allmann/Pexels

Foto: Unsplash: Lucas Allmann/Pexels

L'emergncia sanitria pot provocar retallades en inversions mediambientals, per al mateix temps pot contribuir a la reducci de la contaminaci i a la naturalitzaci de les ciutats

La crisi sanitria de la COVID-19 posa el medi ambient davant de mltiples riscos i oportunitats. Les investigadores del grup de recerca Urban Transformation and Global Change Laboratory (TURBA Lab) de l'IN3 de la UOC, Mar Satorras, Isabel Ruiz  i Hug March, tamb professor dels Estudis d'Economia i Empresa , han identificat vuit reptes i vuit oportunitats que aquesta nova situaci planteja. Els setze punts engloben diferents mbits i aspectes: des dels girs pressupostaris en les poltiques pbliques, amb el risc de retallades en la qesti ambiental, fins al canvi d'hbits de la ciutadania, que poden conduir a l'aparici tant de riscos com d'avantatges nous per al medi ambient.

Aquests sn, punt per punt, els vuit riscos que planteja la crisi del coronavirus:

1. Retallades. Hi ha el risc que els governs decideixin passar les tisores al pressupost destinat al medi ambient. La nova prioritzaci poltica —orientada a l'mbit sanitari, a l'atenci a les persones i a la reactivaci de l'economia— pot derivar en un alentiment i en retallades en poltiques ambientals. Aquesta situaci posaria en risc tant les noves declaracions d'emergncia climtica i els plans climtics com les campanyes de sensibilitzaci i educaci ambiental de ms llarg recorregut.

2. Legislaci ambiental. La crisi econmica derivada del confinament ha aixecat el debat sobre la flexibilitzaci de les normes ambientals. Als Estats Units es va plantejar deixar d'imposar sancions a les indstries contaminants. A Catalunya, el Govern va anunciar a l'abril una llei de simplificaci administrativa per agilitar trmits urbanstics i ambientals. La mesura va posar en alerta les entitats ecologistes.

3. Plans de recuperaci. La qualitat ambiental pre-COVID-19 podria empitjorar si els plans de recuperaci que impulsin els diferents governs en tots els mbits no inclouen una perspectiva «verda». Aix dinamitaria els esforos per promoure una transici ambiental i derivaria en un incompliment dels compromisos adquirits. Per exemple, el fet de plantejar una reindustrialitzaci amb indstries contaminants implicaria un retrocs per al medi ambient.

4. Combustibles fssils. La COVID-19 ha sacsejat amb fora sectors com el turisme i les lnies aries. Les conseqncies econmiques i laborals d'aquesta situaci han donat lloc a propostes per rescatar aquests sectors, fet que contravindria les estratgies de descarbonitzaci.

5. s del cotxe. La por de contagiar-nos al transport pblic pot significar un s ms intens del vehicle privat per desplaar-nos. Aquest canvi en la mobilitat pot derivar en un augment de la contaminaci atmosfrica urbana i de les emissions de CO2.

6. Augment de residus. Tot i que amb el confinament la producci de residus s'ha redut, el desconfinament implica l'adopci de mesures de protecci sanitria amb mascaretes, guants i altres materials d'un sol s que poden acabar empitjorant la crisi ambiental. Les iniciatives que fomenten material reutilitzable poden invertir la tendncia.

7. Canvi dels patrons d'assentament hum. A llarg termini, i amb l'amenaa de ms confinaments, els patrons d'assentament poden canviar i afavorir models amb un impacte ambiental ms gran. Aix pot significar l'impuls d'urbanitzacions de baixa densitat, prximes a les ciutats, que augmenten la dependncia del transport privat i que consumeixen ms sl i ms recursos. La petjada ecolgica d'aquest model s molt ms elevada.

8. Qestionament del paper de la cincia. Hi ha la possibilitat que la ciutadania qestioni el paper de la cincia en la presa de decisions, per la incertesa i el mtode d'assaig i error que la caracteritzen. Aix implicaria reticncies ms grans a l'hora de donar suport a la presa de decisions fonamentades per afrontar l'emergncia climtica.

Ms enll dels riscos, l'escenari post-COVID-19 tamb aporta oportunitats, com ara aquestes vuit que els experts de la UOC han identificat:

1. Mobilitat. La COVID-19 pot afavorir una transici accelerada cap a una mobilitat urbana ms sostenible (a peu, en bicicleta, tallant carrers al trnsit, etc.). Aix reduiria la contaminaci atmosfrica, que s perjudicial per a la salut de la poblaci urbana, a ms de les emissions d'efecte d'hivernacle.

2. Plans de recuperaci «verds» o plans de xoc «ecosocials», com a estratgies a llarg termini per afavorir una sortida comuna a les mltiples crisis actuals.

3. Contaminaci. En la nova normalitat es poden consolidar experincies aplicades en el confinament, com els canvis drstics en l's del cotxe i altres transports contaminants com els avions o els creuers. Aix implicaria mantenir la reducci de la contaminaci i de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle.

4. Naturalitzaci de les ciutats. El confinament ha accelerat la naturalitzaci de les ciutats, fet que es podria aprofitar per enverdir-les a gran escala.

5. Digitalitzaci de reunions, conferncies i esdeveniments, o racionalitzaci dels vols internacionals. En la nova normalitat, es podrien reduir significativament els impactes ambientals derivats de la hipermobilitat.

6. Consolidaci del teletreball. Aix pot significar una oportunitat per promoure patrons d'assentament en zones rurals (canvi de residncia de ciutats cap a pobles) o per redistribuir la poblaci i afavorir les ciutats mitjanes.

7. Canvi de percepci de l'emergncia climtica. La presa de conscincia sobre la fragilitat de les societats actuals respecte a la pandmia tamb pot tenir conseqncies en la percepci social de l'emergncia climtica. La preocupaci social i la sensibilitzaci sn factors clau per propiciar canvis de comportament i canvis poltics.

8. Refor del paper de la cincia. El paper de la cincia a l'hora de prendre decisions en el context de l'emergncia sanitria pot il·lustrar els beneficis d'elaborar i implantar poltiques que tinguin el suport de la comunitat cientfica per tal de fer front a les noves i velles crisis.

 

Aquesta anlisi exploratria s'ha dut a terme com a pas previ per tal d'adaptar la recerca sobre canvi climtic del projecte RESCITIES, finanat per l'Agncia Estatal de Recerca, als possibles escenaris que estableix la COVID-19 a curt i a mitj termini.

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'ensenyament en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 48 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i tres centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), l'eLearn Center (eLC) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.

#expertsUOC

Mar Satorras

Investigadora del grup TURBA de l'IN3 de la UOC

Expert/a en:

Àmbit de coneixement:

Foto d'Isabel Ruiz

Isabel Ruiz Malln

Investigadora de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3)

Expert/a en: Experta en educaci mediambiental, gesti comunitria dels recursos naturals i conservaci de la biodiversitat, governana mediambiental i aproximacions de recerca participativa.

Àmbit de coneixement: Conservaci comunitria, investigaci-acci participativa, educaci i comunicaci de la cincia.

Veure fitxa
Foto d'Hug March

Hug March Corbella

Investigador de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3)

Expert/a en: Ciutats sostenibles i resilients, smart cities, gesti urbana de l'aigua, decreixement, fablabs, TIC i medi ambient (smart meters, etc.), percepci ciutadana de les problemtiques ambientals, horts urbans, nous actors financers en la gesti del medi ambient.

Àmbit de coneixement: Ecologia poltica urbana, economia poltica urbana.

Veure fitxa