30/9/20 · Recerca

Quina fórmula decideix el preu dels lloguers a Airbnb?

Un estudi de la UOC revela els factors que determinen la relació de preus d'aquesta plataforma d'allotjaments turístics

Els clients perceben una política de cancel·lació poc flexible com un signe de confiança i una major implicació per part dels amfitrions

Una alta concentració d'ofertes d'allotjament d'Airbnb a la mateixa zona no fa abaixar els preus
Foto: Jarek Ceborski / Unsplash

Foto: Jarek Ceborski / Unsplash

Aeroports sense passatgers, la Rambla sense estrangers i milers d'apartaments buits davant la davallada històrica del turisme produïda per la COVID-19. La crisi econòmica originada pel virus ha aconseguit fer trontollar gegants que fa pocs mesos semblaven invulnerables. És el cas d'Airbnb. La plataforma, que opera en més de 110.000 ciutats de 220 països en tot el món i que en una sola nit allotjava 2 milions de persones, passa una crisi sense precedents. La manca de turistes està tenint un efecte directe sobre els preus dels allotjaments a la plataforma. Però, com decideix un hoste quant val casa seva? Aquest és l'objectiu principal d'un estudi elaborat pels professors dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC Josep LladósAntoni Meseguer i Inma Rodríguez, que se centra exclusivament en els allotjaments gestionats per amfitrions particulars i no en els de grans tenidors d'ús comercial.

«Vam trigar dotze anys a construir el negoci d'Airbnb i ho vam perdre quasi tot en quatre setmanes», es va lamentar el director executiu i cofundador de l'empresa, Brian Chesky, a l'inici de la pandèmia. El model de negoci d'aquesta plataforma d'allotjaments es basa a crear, incentivar i mantenir, per mitjà de la seva aplicació, la interacció constant entre dues bosses d'usuaris: els propietaris i els llogaters. I dins d'aquesta equació, en què Airbnb guanya diners amb les comissions que obté per connectar aquests dos perfils, el preu és una de les variables clau. Com es fixa? Quins són els factors determinants perquè un propietari decideixi que casa seva té un preu i no un altre?

«La COVID-19 està produint un efecte triple: la caiguda dels preus, l'absència d'alguns immobles a la plataforma i que determinats propietaris busquin usos alternatius als seus allotjaments», reflexiona el professor Josep Lladós. Una de les claus de l'èxit d'Airbnb és que els preus són més accessibles que els de l'hostaleria tradicional. No obstant això, els investigadors consideren que el que incideix més en els preus són les funcionalitats dels allotjaments: l'espai, els serveis, la privacitat. «També ho és la percepció que l'usuari s'hi sentirà més a gust i que farà una immersió més autèntica al lloc que visita», explica. En els hotels de tota la vida, la primera informació que té un hoste potencial de la seva qualitat és el clàssic sistema d'estrelles, el qual li permet classificar-los sota uns mínims de qualitat. 

El salt en línia i l'estructura de la plataforma permeten a l'usuari tenir una informació molt més detallada del lloc que està a punt de reservar i filtrar ell mateix, segons el seu criteri, com d'idoni li sembla l'habitatge. I aquests detalls són els que marquen la diferència entre un preu o un altre. Per tal de rastrejar-los, els investigadors de la UOC han treballat amb una base de dades de 20.423 propietats dins la xarxa d'Airbnb de Barcelona, una de les ciutats més actives en aquesta plataforma turística. I s'han centrat especialment en el comportament dels propietaris més amateurs i no tant en els professionals amb múltiples propietats, que operen amb una altra lògica dins la plataforma.

Quan un particular decideix fixar un preu o un altre, hi poden intervenir molts factors: la quantitat de metres quadrats, si és una habitació compartida o d'ús privat, si és l'apartament sencer, i quines comoditats té el domicili a llogar. També hi influeix positivament o negativament com és de lluny l'habitatge del centre de la ciutat o dels principals atractius turístics del lloc.

La reputació a les xarxes és un altre factor decisiu a Airbnb, i un dels temes centrals de l'estudi de l'equip de la UOC és la relació entre la valoració qualitativa de l'apartament i la seva popularitat. Els resultats mostren que les valoracions altes poden tenir un paper clau a l'hora d'atreure clients potencials, que posteriorment decidiran si es queden o no en aquell habitatge. «No n'hi ha prou amb tenir una puntuació alta. Només és determinant si va acompanyada d'un nombre elevat de ressenyes positives, ja que un volum alt es percep com un senyal de confiança», afirma Lladós. Això és així perquè el rang de valoracions és molt petit i la capacitat de discriminació també, perquè la major part dels allotjaments a la ciutat tenen una valoració molt bona. No obstant això, l'estudi també ha detectat que els preus més baixos concentren més ressenyes (reviews), ja que són un reflex de l'alta demanda que atreuen. Però, en allotjaments similars, els preus són més elevats quan tenen moltes ressenyes amb una valoració alta.

Una altra tendència que constaten els investigadors i que podria semblar il·lògica és l'efecte d'una alta concentració d'ofertes en una mateixa zona. Les lleis elementals de la competència dirien que com més oferta, preu més baix. En el cas d'Airbnb no és així, tal com evidencia el treball de la UOC. «En els districtes amb més opcions, la proximitat d'allotjaments alternatius d'Airbnb no fa abaixar els preus», conclouen els investigadors. És a dir, per molt que en una ciutat com Barcelona es concentri una alta oferta de pisos d'Airbnb en barris com el Gòtic, el Born o l'Eixample, els seus propietaris no entraran en una guerra de preus a causa de l'elevada demanda existent: l'oferta abundant d'allotjament no compensa la demanda elevada en aquests barris.   

Més enllà de la reputació digital dels usuaris o de les comoditats dels apartaments, un altre factor clau de la plataforma Airbnb que intervé en la fixació dels preus d'un habitatge és la seva política de cancel·lacions. Aquesta pot arribar a ser, en molts casos, més restrictiva que la del sector hoteler tradicional. I, en contra del que pot semblar, els investigadors han aconseguit determinar que una política menys flexible o més rigorosa es percep com un signe de confiança i més implicació per part dels amfitrions, amb l'objectiu que l'estada dels hostes sigui plaent i compleixi amb les seves expectatives. «L'amfitrió protegeix el valor del seu patrimoni», afirma Lladós, fet que li permet apujar els preus i fer d'aquest punt un avantatge i no un inconvenient. 

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'ensenyament en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i tres centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), l'eLearn Center (eLC) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.

 

Article de referència

Lladós-Masllorens J.; Meseguer-Artola A.; Rodríguez-Ardura I. (2020). «Understanding Peer-to-Peer, Two-Sided Digital Marketplaces: Pricing Lessons from Airbnb in Barcelona». Sustainbility. DOI: 10.3390/su12135229 

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Recerca