5/11/20 · Recerca

Barcelona i Bilbao acullen el projecte de recerca de la UE sobre 'espais meanwhile' i urbanisme temporal en regeneració urbana

La Universitat Oberta de Catalunya, Bilbao Ekintza, Tecnalia y Espacio Open, juntament amb altres organitzacions, participen en la iniciativa T-Factor, finançat pel programa Hortizó 2020, estudiarà casos en fases avançades a Barcelona, Dortmund, Florència, Londres, Lódz, Marsella, Nova York i Xangai

El projecte portarà a terme sis projectes pilots locals en ciutats de la UE: Amstedam, Bilbao, Kaunas, Lisboa, Londres i Milà
Foto: Galeria Estação / Unsplash

Foto: Galeria Estação / Unsplash

La Comissió Europea presta atenció als nous enfocaments sobre la regeneració urbana amb el projecte T-Factor, una acció d'innovació finançada pel programa Horitzó 2020 que busca explotar el potencial transformador dels «espais meanwhile» en la regeneració urbana. El projecte ha dut a terme aquesta setmana la seva primera reunió pública amb els grups d'interès mundials.

El projecte estudia i posa en pràctica diverses activitats transitòries en espais en desús de zones postindustrials per avaluar el seu impacte i elaborar un seguit de recomanacions per a la Comissió Europea. Barcelona i Bilbao tindran un paper destacat, ja que acolliran diverses iniciatives del projecte europeu. La Universitat Oberta de Catalunya, a través del grup de recerca Urban Transformation and Global Change Laboratory (TURBA) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), serà el soci de referència de el projecte a Barcelona, on s'estudiarà com a cas de referència avançat l'evolució de l' districte 22 @ al Poblenou. A Bilbao, d'altra banda, es durà un dels sis projectes pilot locals en l'àrea postindustrial de Zorrotzaurre, on participen com a socis de el projecte Bilbao Ekintza, agència de desenvolupament econòmic de l'Ajuntament de Bilbao, Tecnalia i Espai Open.

Sovint poden passar anys, fins i tot dècades, entre el procés d'aprovació d'un pla director (Masterplan en anglès) per a la regeneració d'una zona urbana fins a la seva implementació real. Durant aquests períodes de transició, una nova generació d'espais per a fomentar iniciatives culturals, socials i empresarials s'ha convertit en un actiu determinant per adaptar les ciutats al desconegut.

Els usos temporals i els «espais meanwhile» augmenten a tot Europa. Cada vegada hi ha més edificis buits, solars i espais inutilitzats que es fan servir com a llocs temporals per a l'experimentació cocreativa, cosa que permet engegar un gran nombre d'activitats innovadores de caràcter cultural, social i empresarial. Aquestes iniciatives acostumen a contribuir enormement a crear un valor públic compartit per reconfigurar els teixits social, cultural i econòmic d'una zona en fase de regeneració. En molts casos, estan ben posicionats per convertir-se en elements permanents del paisatge local, i actuen com a prototips de de nous usos per als barris y zones futures. El projecte anomena aquestes iniciatives temporals «espais meanwhile» (mentrestant en anglès).

El projecte estudiarà també nous usos no previstos per adaptar-se a situacions incertes com l'ocorreguda arran de la pandèmia de Covid-19. Entre els exemples es poden citar com diversos espais d'impressió 3D ciutadana i empresarial, com els Fab Labs, van convertir les seves instal·lacions en fàbriques d'Equipament de Protecció Individual (EPIs) d'emergència per pal·liar la manca d'equipament comercial.

El consorci del projecte ha creat una coalició amb ciutats, universitats, empreses i organitzacions de base integrada per 25 organitzacions de 12 països, compromeses a aportar coneixement per a un futur inclusiu i pròsper de les ciutats i a desenvolupar eines i enfocaments per a l'urbanisme temporal i els «espais meanwhile».

El programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea, una de les eines de finançament de la recerca més importants de la Unió Europea, finança el projecte de recerca de quatre anys, que reuneix un conjunt divers d'organitzacions en el consorci. A continuació es presenten els membres del projecte:

AJUNTAMENTS

Districte de Camden

Ciutat de Łódź

Ciutat de Dortmund

Bilbao Ekintza

ANCI Toscana

Ciutat de Kaunas

 

EMPRESES

Plus Value

LAMA Agency

Tecnalia

LAND Italia

Futuribile

i-Propeller

 

UNIVERSITATS

Universitat de les Arts de Londres

Universitat d'Aalborg

Universitat de Tongji

Universitat Politècnica de Milà

Universitat Oberta de Catalunya

Universitat Tècnica de Dortmund

Universitat de Milà

Universitat de Tecnologia de Kaunas

Universitat Nova de Lisboa

ORGANITZACIONS DE BASE

Friche la Belle de Mai

Waag

Kaunas 2022

Espacio Open

 

T-Factor investigarà i posarà en pràctica un conjunt d'eines, directrius i projectes pilot locals per estendre l'ús d'«espais meanwhile» i d'urbanisme temporal a totes les ciutats de la Unió Europea. Durant els pròxims quatre anys, els membres del projecte estudiaran molts casos avançats i emblemàtics de regeneració urbana per entendre el paper que els espais d’ús temporal han tingut en aquestes zones. El coneixement adquirit i la recerca duta a terme es posaran en pràctica a sis ciutats europees per mitjà dels projectes pilot locals.

La recerca avançada de T-Factor estudia alguns dels exemples més innovadors, efectius i amb més visió de futur dels «espais meanwhile» a Europa i arreu del món per transformar-ne les històries respectives en coneixement pràctic per a l'Administració pública, desenvolupadors privats i comunitats de base. Els llocs estudiats són: 

• Dortmunder U, Dortmund

• Friche la Belle de Mai, Marsella

• Knowledge Quarter Kings Cross, Londres

• 22@ Poblenou, Barcelona

• Manifattura Tabacchi, Florència

• EC1, Łódź

• Industry City, Nova York

• Red Town, Xangai 

Els projectes pilot locals de T-Factor són les proves de concepte del projecte, en què l'equip posarà en pràctica els resultats de la recerca avançada en sis llocs de desenvolupament inicial de la Unió Europea. Aquests llocs són els següents:

• Parc Científic d'Amsterdam

• Zorrotzaurre, de Bilbao

• Trafaria, de Lisboa

• Aleksotas, de Kaunas

• Mind, de Milà

• Euston, de Londres

D'aquesta pràctica emergent se'n farà un ús creixent els pròxims anys per trobar solucions innovadores a les diverses incerteses sobre l'evolució dels processos de regeneració urbana.

«La regeneració urbana s'ha d'enfrontar a les múltiples crisis que ens afecten. El canvi climàtic, l'augment de les desigualtats, els dèficits democràtics i les interrupcions laborals estan convertint les ciutats en motors d'exclusió, que eliminen els espais inclusius i participatius tan vitals per a la prosperitat urbana», segons recull la declaració del projecte.

«Els enfocaments excessivament rígids de dalt a baix sobre els plans directors han deixat cicatrius en els nostres paisatges urbans: barris sense acabar, edificis per estrenar buits, districtes sense ànima que esdevenen monuments a la paradoxa de la regeneració urbana. Fins i tot quan el projecte és aparentment reeixit, pot amagar el desplaçament violent de les poblacions de renda baixa i mitjana, un fenomen conegut més comunament com a «gentrificació». Les ciutats necessiten eines i models nous que els permetin seguir el ritme de les necessitats complexes i ràpidament canviants dels nostres barris. La regeneració urbana no tracta només el hardware de la vida urbana, sinó també la construcció de nous edificis i infraestructures. Es tracta de reconstruir les connexions humanes i els aspectes socials, econòmics i culturals que fan prosperar les ciutats», afegeix l'equip que hi ha darrere del projecte.

«Els buits que han deixat els enfocaments sobre la renovació urbana que es limiten a les infraestructures han creat algunes oportunitats sorprenents. Edificis buits, solars i espais no utilitzats s'han omplert amb iniciatives temporals de caràcter cultural, social i empresarial, fetes per diverses comunitats, que han afegit animació col·lectiva al procés de creació de ciutats. Volem convertir els "espais mentrestant" en un camp d'acció estratègic per desplegar noves maneres de planificar, dissenyar, finançar, governar i regular la regeneració urbana sostenible i pròspera. T-Factor garanteix que les ciutats, els promotors immobiliaris, els acadèmics i les organitzacions de base formin part de la mateixa conversa», conclou l'equip del projecte.  

T-Factor en xifres

• 25 socis que inclouen ciutats, universitats, empreses i organitzacions de base desenvolupen una comunitat global de pràctica per a «espais mentrestant» en la regeneració urbana

• 12 països de la UE i extracomunitaris

• 6 llocs de regeneració en fase inicial en 6 ciutats europees (projectes pilot de T-Factor), compromesos amb la creació de centres urbans culturals i creatius innovadors

• 8 casos avançats de regeneració per tot Europa i altres continents que proporcionen coneixements, experiència i aprenentatges sobre estratègies i enfocaments «mentrestant»

• Inversió de més de 10.000 milions d'euros en els llocs pilot

• Més de 100 grups d'interès implicats en els llocs pilot

Aquesta Aquesta recerca de la UOC afavoreix l’objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 11 (ciutats i comunitats sostenibles).

 

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Recerca