La vacuna de la COVID-19, entre el dret i l'ètica

La controvèrsia sobre els riscos de la vacunació i el fet que la vacuna sigui obligatòria s'ha fet més visible que mai amb l'arribada massiva imminent de la vacuna contra la COVID-19. A l'Estat espanyol, segons dades recents del Ministeri de Sanitat, es vacuna més del 90 % dels menors, i més de la meitat de les persones més grans de 65 anys ho fa enfront del virus de la grip. Tot i que darrerament els debats han estat presents arreu d'Europa —amb l'obligatorietat de la vacuna per entrar a l'escola bressol en països com Holanda, o amb l'augment de les ràtios després de la mort per diftèria d'un nen no vacunat a Catalunya—, és ara que el coronavirus ha posat tota la societat de l'Estat espanyol davant el dilema. La meitat dels ciutadans preferirien «esperar a saber quins efectes» té la vacuna contra la COVID-19 abans que els l'administrin, segons l'enquesta del CIS del novembre, i l'Estat espanyol és el segon país europeu amb menys predisposició per vacunar-se, tal com mostren dades d'Ipsos i el Fòrum Econòmic Mundial. Hi ha molta gent que té dubtes: podria ser obligatori?, perilla el meu lloc de treball si m'hi nego?, tinc dret a rebutjar la vacuna? 

Fabiola Leyton, professora col·laboradora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), considera que és «irresponsable» no vacunar-se en «contextos de perill generalitzat» o quan «ja hi ha una solució». «La tensió entre l'autonomia individual i el bé col·lectiu no sempre s'ha de resoldre a favor de l'individualisme llibertari», defensa l'experta en bioètica, que assenyala que les negatives a immunitzar-se «posen en perill la comunitat». Pel que fa al dret laboral, Pere Vidal, professor col·laborador dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, destaca que el deure legal de protecció, de seguretat i de salut de les empreses té el «límit en els drets fonamentals dels treballadors», fet que impediria la imposició de la vacuna. Tot i que reconeix que podria ser obligatòria per a col·lectius com ara «militars o personal sanitari» o per als treballadors «especialment exposats al risc», Vidal afirma que «en cap cas» no es podria aprovar una normativa amb caràcter general. 

Una situació que sí que és avalada pels tribunals pel que fa a l'obligatorietat de la vacuna és la mobilitat entre països. El professor de dret laboral recorda que hi va haver pilots d'avions comercials que van ser obligats per sentència a vacunar-se per entrar a països africans, però destaca que es tracta d'una «imposició del país, no de l'empresa». «Amb caràcter general, es pot exigir per a determinats viatges a l'estranger o com a condició per entrar a l'Estat espanyol», assenyala. Justament la mobilitat és una de les causes de l'extensa difusió de la pandèmia, i els experts dubten que la vacuna arribi de la mateixa manera a tots els països. «Els més rics tenen garantit l'accés a vacunes segures i d'èxit i els pobres tindran problemes d'accés i de distribució», lamenta Leyton, que assenyala que aquesta immunització, com la resta, no es pot convertir en una «cursa nacionalista». Recorda que els drets humans són considerats «base de valor i norma jurídica», de manera que el repartiment s'hauria de fer «d'acord amb les necessitats de cada país». Al cap i a la fi, assenyala, «ningú no estarà segur fins que tothom, o almenys una gran majoria de la ciutadania, estigui immunitzat». 

Prioritat justa 

L'experta en bioètica defensa una diferenciació dins de les poblacions amb el model de «prioritat justa», que proposa «beneficiar les persones i limitar els danys». D'aquesta manera, es prioritza l'administració de la vacuna «als més desavantatjats» sense discriminar per motius «arbitraris», com ara la raça o el sexe. És per això que veu «raonable» que la població vulnerable i els treballadors sanitaris i de serveis mínims siguin els primers a immunitzar-se del coronavirus. Segons la professora de la UOC, aquesta pandèmia ha de marcar «un abans i un després», ja que en sorgiran d'altres «periòdicament», de manera que hem de «pensar i ens hem de replantejar com n'afrontarem les conseqüències no solament en l'àmbit sanitari, sinó també en el social, ambiental, etc.», comenta. I és que no hi haurà cap situació de seguretat enfront d'aquesta mena de malalties mentre continuï «la situació d'explotació a animals» o l'«empitjorament» del canvi climàtic, assenyala.

Cinc claus sobre el dret laboral i la vacuna

1. Sempre voluntària. El professor col·laborador de la UOC Pere Vidal afirma que les empreses no poden «imposar la vacunació obligatòria». Pel que fa al treballador, assenyala que el fet que se li administri la vacuna és «opcional». Tot i que explica que, segons la Llei de prevenció de riscos laborals, les companyies tenen el «deure de protecció» i els treballadors tenen «l'obligació de cooperar» en aquesta qüestió, en cap cas no es podria obligar algú a vacunar-se contra el coronavirus ni contra cap altra malaltia. 
2. Oferiment pagat. El que sí que és possible en una situació de pandèmia com l'actual és la proposta de vacunació per part de la direcció de l'empresa a la plantilla, explica el docent. «Com a molt», adverteix l'expert, i després d'analitzar els riscos a què es podrien exposar els treballadors, la companyia pot «oferir» la immunització. En aquest cas, hauria d'«informar degudament dels pros i els contres» i s'hauria de fer càrrec de les despeses. Per la seva banda, el treballador és «lliure» d'acceptar-ho o no.
3. Negativa a canvis. Per cap de les dues parts —ni per la de treballador ni per la de la direcció— no estaria legalment permès un canvi de la manera de treballar a causa del coronavirus o de la manca de vacuna. És a dir, la «mera por» d'un treballador a contagiar-se no es considera una «causa justificada» perquè decideixi teletreballar, alerta Vidal. L'expert destaca una sentència semblant a aquest cas, en què un treballador es va negar a viatjar a un país africà per l'epidèmia de la malaltia de l'Ebola i en què el tribunal va considerar que podia ser «més o menys comprensible l'al·legació», però no li va donar la raó.
4. Prohibició de donar dades. El professor de la UOC ratifica que una empresa no podria fer públiques les dades de vacunació del personal de l'empresa, als efectes tant interns com externs. Seria «desproporcionat» que hi hagués un «registre de vacunats», ja que això podria implicar una «discriminació» per als treballadors, afirma.
5. Sense informació dels candidats. Així com als treballadors de l'empresa no se'ls pot obligar a vacunar-se ni a oferir aquesta informació, els candidats a un lloc de treball també tenen assegurada la privacitat en aquesta qüestió. No solament no es poden «sol·licitar dades de caràcter personal en els processos de selecció», sinó que fer-ho pot comportar sancions de fins a 187.000 euros.