Quins canvis legals necessita el mercat digital europeu?

L'any 2000, Google encara no tenia publicitat, Amazon venia només llibres i CD, faltaven set anys perquè els mòbils comencessin a connectar-se a internet i no existien les xarxes socials, YouTube ni WhatsApp. No obstant això, l'actual marc regulador digital europeu, la directiva sobre el comerç electrònic, es va aprovar llavors i encara es manté.

«L'escenari ha canviat molt, cal buscar noves coordenades i una nova regulació», assegura Mònica Vilasau, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i organitzadora del Congrés IDP 2021: Rebuilding the EU digital market, que es desenvoluparà de manera virtual el 30 juny i l'1 de juliol. En aquest congrés, diferents experts analitzaran les tres propostes de reglament que hi ha sobre la taula i que ja s'estan debatent.

La importància de no quedar-se enrere

El desembre del 2020, la Comissió Europea va proposar un ambiciós paquet regulador per definir la seva nova estratègia digital. Està format per tres reglaments: un és sobre mercats digitals, un altre és sobre serveis digitals i el tercer, sobre governança de dades.

Tal com defensa Vilasau, «es tracta d'establir uns nous fonaments perquè Europa no es quedi enrere. Els grans actors són els Estats Units i la Xina, i cal veure com la Unió Europea pot posicionar-se mantenint els drets dels usuaris, un aspecte en què som els més exigents. Però això no pot fer que perdem competitivitat. Aquest és el gran repte: construir una economia àgil que garanteixi els drets de la ciutadania».

Un procés complex

«En aquestes tres propostes de reglament, tot està molt interconnectat perquè impliquen, a més, parlar de propietat intel·lectual, dret a la competència, protecció de dades, llibertat d'expressió, regulació de les xarxes socials, responsabilitat dels proveïdors de serveis, etc. Tots són temes que estan sobre la taula i que són objecte de debat i anàlisi», assenyala Vilasau. També seran les qüestions que s'abordaran enguany al Congrés IDP.

El procés legislatiu, no obstant això, és lent i complex, ja que sobre aquestes propostes de la Comissió ha de treballar el Consell Europeu i després el Parlament, per finalment arribar a la fase coneguda com el diàleg a tres entre aquests tres òrgans.

La força de 27

Gran part de la dificultat rau en el fet de posar d'acord els 27 estats que formen la Unió Europea perquè siguin capaços d'adoptar una veu única. Això, d'una banda, dona més força als seus ciutadans, però, d'altra banda, també dona més seguretat a les empreses que vulguin operar dins de les seves fronteres.

Buscant aquesta major unitat i coherència, s'ha recorregut a la figura del reglament. «Des de fa temps, la Unió Europea ens està acostumant cada vegada més al fet que existeixin reglaments en lloc de directives. És una decisió estratègica, perquè una directiva l'adapta cada estat segons considera. Un reglament, en canvi, és més uniforme i propícia que existeixi un únic mercat amb les mateixes regles per a tothom», explica Vilasau.

Són mesures, a més, que resulten aplicables de manera extraterritorial. És a dir, les seves normes es poden aplicar a empreses que actuen des de fora de la Unió Europea en la mesura en què es dirigeixin a la seva ciutadania i li ofereixin els seus serveis.

Companyies cada vegada més grans i poderoses

Un altre dels grans problemes a què s'han d'enfrontar els qui legislen és el volum i la capacitat d'acció cada vegada més gran de les grans empreses tecnològiques. És una cosa que afecta, en primer lloc, la sensació de desprotecció de la ciutadania enfront d'aquestes, fins i tot en el cas de la Unió Europea, que destaca per ser especialment garantista.

Vilasau matisa aquesta suposada desprotecció: «Més que estar desprotegits els drets, a vegades és complicat fer-los efectius. Potser els mecanismes no són prou àgils quan cal posar una reclamació o denunciar una pràctica determinada. Un consumidor potser no lluitarà contra una gran empresa de telefonia perquè hagi tractat malament les seves dades personals o li hagi carregat una factura indeguda. Per això, és important establir mecanismes de resolució de conflictes o mesures alternatives.»

A banda, com assenyala Vanessa Jiménez, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, aquestes grans companyies s'han convertit en agents fonamentals (gatekeepers) en els mercats en línia i cal repensar les seves obligacions. Per això, els nous reglaments pretenen reforçar la responsabilitat de les plataformes i els seus deures de diligència enfront de la presència de continguts il·lícits. A més, com que aquestes companyies són la porta d'entrada al mercat per a moltes persones emprenedores, es busca incentivar tant la transparència com la lliure competència.

L'immens valor de les dades

Segons Jiménez, les grans empreses sí que poden afectar la lliure competència, tal com s'analitzarà a la conferència de l'1 de juliol, a càrrec de Pedro Hinojo González, i a la posterior taula rodona. La lliure competència es pot veure afectada tant en l'accés i el posicionament a la plataforma com en la monopolització de les dades. És per això que es busca establir obligacions també en relació amb l'accés a les dades, especialment en el cas de les persones emprenedores. Així mateix, s'està considerant la possibilitat que aquests gegants tecnològics comparteixin les seves dades amb les administracions públiques perquè redundin en benefici de tota la comunitat.

Se sol dir que les dades són el petroli del segle xxi, i per això seran molt presents al Congrés IDP. El 30 de juny hi haurà dues conferències dedicades a aquest tema: una a càrrec del professor Anupam Chander, i l'altra la pronunciarà el professor Marijn Janssen. La nova estratègia digital europea, per la seva part, dedica tot un reglament a la governança de dades amb l'objectiu clar que la seva normativa continuï sent la més exigent. «És important marcar unes regles en aquest aspecte perquè donen seguretat a la ciutadania i estableixen uns paràmetres perquè les empreses sàpiguen a què atenir-se. S'han de definir unes exigències de qualitat, i això és el que procura fer la Comissió Europea amb aquesta proposta normativa», conclou Vilasau.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 8 (treball decent i creixement econòmic) i 12 (producció i consum responsables).

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC