Delicte d'injuries: com més followers, més greu?

  delicte d'injuries

La identificació, la valoració i les conseqüències del delicte d'injúries en el marc de les xarxes socials són objecte d'anàlisi de diversos estudis de recerca. (Foto: Freepik)

31/05/2022
Eva Carnero

Emetre un missatge injuriós sempre és delicte, independentment del mitjà que es faci servir


El nombre de seguidors és un factor clau a l'hora de valorar la gravetat del mal infligit i la pena que l'acompanya


Publicar una piulada contra la dignitat d'una persona no és un fet que quedi impune. Ara bé, què passa si repiulem el missatge que ha escrit una altra persona?

La injúria és un delicte que consisteix en la imputació de fets o en la manifestació d'opinions que lesionin la dignitat d'una persona, que en perjudiquin la fama o que atemptin contra la seva pròpia estimació. Les injúries es poden emetre de manera verbal, per escrit o gràficament. Per ser considerades com a delicte, el contingut de les injúries ha de ser objectivament i greument ofensiu.  El delicte d'injúries es regula a partir de l'article 208 del Codi penal, al títol XI (Delictes contra l'honor), capítol II (De la injúria). D'aquesta manera, l'ordenament jurídic ens protegeix davant de possibles delictes contra l'honor.

Ara bé, les nostres lleis tenen en compte la nova realitat de les xarxes socials? Seria convenient que els legisladors especifiquessin d'alguna manera les injúries que es fan mitjançant les xarxes socials? Sergio de Juan-Creix, professor col·laborador dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i advocat expert en dret digital del despatx Croma Legal, no ho considera necessari. De fet, segons ell, "la legislació actual ja regula prou el delicte d'injúries". "Com que es tracta d'un delicte que pot topar amb els drets fonamentals de llibertat d'informació i expressió, penso que és millor no tenir una norma gaire detallada, ja que podria esbiaixar l'amplitud d'aquests drets", afirma. I afegeix: "en última instància, són els tribunals els encarregats d'anar modulant aquests drets a les noves realitats mitjançant la jurisprudència". 

Ara bé, tot i que l'expert en dret digital dona suport a l'existència d'una normativa prou àmplia i neutra per albergar com més casuística millor, el que sí que troba a faltar és la presència de mecanismes que evitin a temps la propagació de manifestacions lesives. "Moltes vegades, els remeis legals existents arriben tard, quan el mal ja s'ha agreujat", opina.

 

Injúries, un delicte antic comès en un entorn nou

La identificació, la valoració i les conseqüències del delicte d'injúries en el marc de les xarxes socials són objecte d'anàlisi de diversos estudis de recerca. Un dels més recents és el dut a terme pel professor de la Universitat de Burgos Rodrigo Miguel Barrio, que ha publicat a la Revista d'Internet, Dret i Política de la UOC l'article "El delito de injurias y las redes sociales. El número de followers y otras variables ambientales como elementos de valoración del daño". El treball té l'objectiu d'analitzar el delicte d'injúries des d'una nova perspectiva: la que imposa la realitat de les xarxes socials. En concret, se centra en el nombre de seguidors que té l'emissor de la injúria a la xarxa social, i també en altres possibilitats, com ara la piulada o l'etiqueta (hashtag), com a instruments que contribueixen a maximitzar la divulgació de l'ofensa i, en conseqüència, el mal a la víctima.

Tot i que la llei no preveu aquests aspectes relacionats amb les xarxes socials, "les decisions dels tribunals sovint tenen en compte el nombre de seguidors i l'existència o no de la publicitat a l'hora de valorar la gravetat de l'ofensa", apunta Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal de la UOC i investigador líder del grup VICRIM. I és que el concepte de publicitat és clau en aquesta qüestió, ja que el Codi penal (art. 208) preveu que només es poden considerar delictives les injúries que siguin tingudes en el concepte públic com a greus. A més, segons el Codi penal (art. 209), la publicitat comporta un agreujament de la pena, tot i que la pena aplicable no pot anar mai més enllà de la multa.

 

És el mateix piular que repiular?

Per valorar el mal que ha patit la víctima d'injúries, cal tenir en compte diversos aspectes, un dels quals és el nombre de seguidors de l'ofensor a les xarxes. A Twitter, per exemple, aquesta dada és un element que influeix en l'impacte del fet. "Hi ha sentències que han establert el criteri que la gravetat d'una ofensa a l'honor no depèn, entre altres circumstàncies, de l'impacte que el missatge injuriós hagi tingut en la víctima. L'impacte potencial sempre és greu quan un missatge entra a la xarxa, perquè se'n perd el control, però cal tenir en compte que ho és més si, ja d'entrada, es pot determinar un potencial de difusió més gran a causa d'un nombre elevat de seguidors", assegura Tamarit. A més, l'expert considera que "no hi ha dubte que els influencers estan més exposats a la responsabilitat derivada dels seus actes".

Així doncs, de les paraules del catedràtic es dedueix que el nombre de seguidors de la persona que ha comès un delicte d'injúries mitjançant les xarxes socials condiciona la difusió del missatge i, per tant, la gravetat del mal. Ara bé, què passa si no som els autors de la piulada, sinó que ens limitem a repiular-lo? També és delicte? "En principi, s'hauria d'entendre que no", respon l'investigador líder del grup VICRIM. La raó és que "no és evident que aquesta forma de difusió comporti una adhesió al missatge, i la imputació de responsabilitat sempre s'ha de fer en termes restrictius en l'àmbit penal".

 

Quina pena correspon al delicte d'injúries?

En aquest tipus de faltes sempre parlem de multes. Amb tot, a més d'afectar la butxaca, també poden anar acompanyades d'inhabilitació especial de fins a dos anys si el tribunal aprecia que l'autor ha actuat amb ànim de lucre. A més, és important tenir en compte el contingut de l'ofensa. En aquest sentit, no hem d'oblidar que la difusió de missatges d'odi pot ser considerada un delicte més greu. El catedràtic es refereix, per exemple, a la comissió d'un delicte d'amenaces o apologia del terrorisme, a la discriminació contra determinats col·lectius o a la provocació a l'odi.

Així mateix, cal tenir en compte que, segons De Juan-Creix, "el delicte d'injúries es pot convertir en un altre delicte més greu penat amb presó; per exemple, en la difusió d'imatges íntimes sense consentiment (el que es coneix com a sexting), que afecta també qui les comparteix. A més, es pot incórrer en altres delictes, com ara revelació de secrets o assetjament, que també van acompanyats de penes de presó".

 

Retractació, perdó i extinció de l'acció penal

En explicar en què consisteix el delicte d'injúries, el Codi penal, a l'article 208, distingeix entre imputació de fets i manifestació d'opinions. En els casos en què es tracti d'imputació de fets, "l'article 214 del Codi penal preveu que, si l'acusat d'injúria reconeix davant l'autoritat judicial la falsedat o la falta de certesa de les imputacions i se'n retracta, el Tribunal imposarà una pena inferior, podrà deixar d'imposar la pena d'inhabilitació i, si ho sol·licita la persona ofesa, ordenarà la publicació de la retractació al mitjà en què es va fer la injúria", aclareix Tamarit. Segons l'opinió de l'expert, l'atenuació té poc sentit, tenint en compte que la pena prevista és, d'entrada, només la de multa. No obstant això, "la retractació i el fet de publicar-la tenen un sentit reparador". "A més, hi ha la possibilitat que, a conseqüència de la retractació, l'ofès atorgui el seu perdó, cosa que implica l'extinció de l'acció penal", conclou.

Experts UOC

Foto del catedràtic Josep Maria Tamarit Sumalla

Josep Maria Tamarit Sumalla

Catedràtic de Dret Penal i investigador líder del grup VICRIM de la UOC

Expert/a en: Victimologia, justícia restaurativa, sancions penals i justícia transicional.

Àmbit de coneixement: Dret penal i criminologia.

Veure fitxa

Sergio de Juan-Creix

Enllaços relacionats