Els 5 reptes als quals s'enfronta Estats Units

Amb motiu del Dia de la Independència dels Estats Units, Isabel García-Ajofrín, periodista, doctora en Ciències Polítiques i autora de Joe Biden, el último en pie. La selección del presidente de Estados Unidos en 2020 de la editorial UOC, i Ernesto Pascual, doctor en Relacions Internacionals i professor de Ciència Política de la UOC, expliquen quina és la situació del país i quins reptes té en aquests pròxims anys.

1. La guerra a Ucraïna fa ressorgir l'OTAN

La guerra a Ucraïna ha alterat les relacions de poder a tot el món. Però, segons el parer del politòleg Ernesto Pascual, els Estats Units n'han sortit beneficiats. "Moralment, els Estats Units han guanyat, perquè amb la guerra a Ucraïna ha ressorgit l'OTAN", incideix. Per a Pascual, el conflicte del país del Donbass, a més d'afeblir Rússia, ha aconseguit que Europa fos conscient de la importància de la seva seguretat, "un objectiu que els Estats Units anhelaven des de feia molts anys", assevera.

La cimera de l'OTAN celebrada la setmana passada a Madrid és un exemple d'aquest canvi d'estratègia. "La guerra ha convençut els europeus que han d'invertir en defensa; fins Alemanya ha posat en marxa un ambiciós projecte per construir un gran exèrcit", incideix Pascual. No obstant això, el professor de la UOC veu lluny la idea de crear un exèrcit europeu. "No serà res immediat, hi ha moltes estructures pel mig que dificulten aquesta acció, però anem per aquest camí", considera Pascual.

2. Els Estats Units i la seva política exterior

Alguns analistes, politòlegs i historiadors parlen sobre "el deure moral" amb el qual viu el poble nord-americà. Aquest concepte fa referència a la consciència d'una societat d'imposar les seves pròpies nocions sobre el bé i el mal, del que és just i injust, sempre tenint en compte la seva pròpia concepció cultural del món.

A tall d'exemple, i segons una enquesta de Pew Research Center, el 85 % dels nord-americans està a favor de mantenir les estrictes sancions econòmiques a Rússia, encara que això els afecti la seva pròpia economia. Aquest suport, tanmateix, està condicionat al fet que no s'hi enviïn soldats. "Aquest canvi d'opinió va sorgir amb la guerra del Vietnam i es va assentar amb l'Iraq i l'Afganistan." Així mateix, Pascual considera que el sentit del "deure americà" es dilueix amb la pràctica econòmica. "Si ho tingués tan inculcat, no faria tractes amb l'Aràbia Saudita; només aplica aquesta moralitat en aquells països amb menys poder que ells."

La periodista Isabel García-Ajofrín considera que més que un deure moral, el poble nord-americà és solidari de per se. "Hi ha un sentiment de solidaritat generalitzat amb el poble ucraïnès. Només la ciutat de Nova York ha donat 1,5 milions de peces d'equipament per a hospitals i altres necessitats, i als carrers es continuen veient petits gestos, com les banderes ucraïneses a les finestres."

3. El mandat de Biden

Sobre l'Administració Biden, García-Ajofrín, que actualment viu a Nova York, ho descriu com una "tornada a la normalitat". Segons la periodista, l'atur als Estats Units ha baixat al 3,6 % i amb el canvi de lideratge "el país ha tornat al sentit comú".

D'altra banda, per a Pascual, Biden ha tingut una política purament continuista. "Per als assumptes interns segueix el deixant de l'Administració Obama, i quant a les accions exteriors no ha desfet res de l'Administració Trump. Serveixen d'exemples el tema de Jerusalem com a capital d'Israel o el posicionament dels Estats Units amb el Marroc."

4. La decisió de Roe contra Wade

Fa tan sols una setmana, el Tribunal Suprem va emetre una decisió contra Roe contra Wade, una llei que protegia constitucionalment l'avortament des de feia cinquanta anys. "I va ser possible gràcies als tres jutges ultraconservadors que va nomenar Trump: Neil Gorsuch, Brett Kavanaugh i Amy Coney Barrett", incideix García-Ajofrín.

Com relata l'autora de Joe Biden, el último en pie. La selección del presidente de Estados Unidos en 2020, "la decisió dels jutges va desencadenar protestes multitudinàries per tot el país en les quals van participar molts dels líders demòcrates. L'alcalde mateix de Nova York, la governadora, congressistes federals de l'estat i líders locals van convocar actes per condemnar la decisió del Tribunal a la ciutat".

Ara bé, per a Pascual, el clam del poble no sempre es tradueix en vots demòcrates. "El mandat de Biden no s'estendrà més de quatre anys, i, malgrat l'onada social i demòcrata dels carrers, no hi ha res guanyat a les urnes. Els republicans coneixen molt bé el sistema i saben com treure-li avantatge. No comencen les batalles que perdran, i això de Roe contra Wade n'és un exemple."

5. Dona presidenta

García-Ajofrín recorda que, malgrat que som al 2022, aquest mateix any ja es debatran molts punts importants de les eleccions del 2024. "D'aquí a uns mesos tenim les primàries estatals i unes eleccions de mig mandat en les quals es renovarà tota la Cambra de Representants i 34 cadires del Senat a tot el país. Sense cap dubte, serà un estiu actiu quant a activisme i participació ciutadana."

Això sí, faltarà saber si l'activisme passa a les urnes, com defensava anteriorment Pascual. Així i tot, com conclou García-Ajofrín, i tal com explica al seu últim llibre de la UOC, "el més fascinant de les eleccions nord-americanes és que sempre hi esdevé una cosa inesperada". És més, aquesta experta s'atreveix a dir: "després de la decisió del Tribunal Suprem en Roe contra Wade, que ha reactivat l'activisme a favor dels drets reproductius, les pròximes eleccions presidencials estatunidenques podrien ser les eleccions de les candidates. En aquest context, la vicepresidenta Kamala Harris, si es presentés, té una oportunitat extraordinària".