Michael Murphy: "En l'era del coneixement, els països tindran èxit en la mesura que en tinguin les seves universitats"

  Michael Murphy

Foto: UOC

18/10/2022
Andrea Romanos

El president de l'Associació d'Universitats Europees inaugura el curs acadèmic 2022-2023 de la UOC

Michael Murphy, metge de professió i president de l'Associació d'Universitats Europees (EUA, per la sigla en anglès) des del 2019, ha estat l'encarregat d'inaugurar el curs acadèmic 2022-2023 de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), amb una lliçó inaugural anomenada Universitats sense murs. L'adaptació al canvi a Europa. La lliçó s'ha pogut seguir per internet aquest dilluns, 17 d’octubre, a les 19 h.

L'enregistrament de la lliçó inaugural es va fer el 4 d'octubre i hi van participar el rector de la UOC, Josep A. Planell; el president del Patronat de la UOC, Pere Vallès, i l'aleshores consellera de Recerca i Universitats del Govern de Catalunya, Gemma Geis. El dia 10 d’octubre va cessar en el càrrec i el dia 11 d’octubre de 2022 va prendre possessió com a conseller de Recerca i Universitats Joaquim Nadal i Farreras.

Murphy ha fet una ponència en clau de futur, en la qual ha presentat les claus del document "Universitats sense murs. Una visió per al 2030", dissenyat per donar suport a les universitats europees durant la pròxima dècada davant dels múltiples desafiaments a què s'enfronten, els quals inclouen el canvi climàtic, la digitalització, els canvis demogràfics, la polarització social i els reajustaments geopolítics.

Per elaborar l'escrit, l'EUA va consultar els seus 850 membres, més de 100 experts en ensenyament superior a Europa i arreu del món, la Comissió Europea, governs, empreses i sectors cívics, i, així com també va passar amb els reptes, va trobar un gran consens en les formes en què les universitats han d'evolucionar per donar suport a la societat. D'aquí, ha assenyalat Murphy, van sorgir tres missatges clau. "El primer és que el nostre objectiu clar i global ha de ser donar suport a la societat per assolir els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides; el segon és que la diversitat és una fortalesa de l'ensenyament superior europeu, i el tercer és que les diverses universitats europees han d'estar profundament connectades dins dels països, i més enllà de les fronteres d'Europa i del món", ha dit.

 

Quin és el futur de les universitats obertes?

En un moment en què les aliances universitàries europees avaluen models de col·laboració aplicables per a totes les institucions d'ensenyament superior, el document també aborda alguns elements específics de les missions universitàries. Murphy ha explicat que tot nou model d'ensenyament ha de passar per tractar els alumnes de manera diferent: "han de ser socis en la cocreació del coneixement, amb el suport d'iguals i per mitjà de l'aprenentatge basat problemes i l'aprenentatge basat en tasques. El focus de l'ensenyament superior els anys vinents ha de ser en com s'ha d'interpretar i com s'han d'aplicar els nous coneixements, no l'adquisició indiscriminada de fets". A més, "hi haurà campus bimodals que oferiran aprenentatge tradicional, però combinat amb l'aprenentatge en línia", ha explicat, "perquè és l'única manera d'oferir un ensenyament permanent eficaçment i eficientment".

En aquest sentit, Murphy ha apuntat que la digitalització serà, per descomptat, "el principal facilitador de l'aprenentatge bimodal i al llarg de la vida". A més, "les universitats continuaran sent crítiques per a la innovació", i es posarà "un èmfasi especial en una cultura de recerca més saludable i sostenible en marcs ètics més forts". I, en la línia del que proposa la UOC, ha afegit que "el canvi més dràstic en la recerca serà l'adopció de la ciència oberta i l'accés obert".

Per acabar, ha assenyalat que "la funció cultural" té una importància extrema. "En la majoria de països, les universitats són dipòsits dels béns culturals de les nostres societats, que homenatgen peces històriques úniques de les nostres cultures. El nostre personal acadèmic interpreta aquestes peces, el seu simbolisme i el que representen", ha apuntat, i ha conclòs que "la preservació cultural continuarà sent una funció inestimable de les universitats en el futur". 

 

L'èxit dels països europeus, estretament lligat al de les seves universitats

La gran pregunta enfront dels reptes, ha exposat Murphy, és si les institucions es podran adaptar de manera adequada a tots aquests canvis. "Els ingredients per a l'èxit", ha receptat l'expert, "estan en mans principalment de dos actors: les universitats i els governs". Les primeres s'han de centrar en dos factors clau per a l'èxit: "un lideratge fort i professionalitzat" i "una reforma dels mètodes d'avaluació". 

Al seu torn, els governs són clau perquè controlen dos facilitadors crítics de l'èxit universitari. En primer lloc, l'entorn normatiu: "els sistemes nacionals que maximitzen l'autonomia de les universitats, amb una rendició de comptes posterior, gaudeixen dels sistemes de més bon rendiment", ha apuntat Murphy, que ha afegit també una crítica al restrictiu sistema regulatori espanyol, que li resta competitivitat enfront dels seus homòlegs europeus. En segon lloc, els governs són els qui disposen i controlen els recursos, sense els quals "les ambicions i les estratègies són tan sols al·lucinacions".

En general, ha conclòs Murphy, els països que inverteixen en ensenyament superior i recerca són "els innovadors més forts", i "tenen les economies amb més èxit", perquè saben que, en aquest segle i en plena era del coneixement, "els països reeixiran en la mesura que ho facin les seves universitats". 

Per acabar, l'expert ha instat la UOC, una universitat oberta i sense murs des que es va crear, a ser generosa a l'hora de col·laborar amb les institucions tradicionals que tot just ara fan els esforços per adaptar-se al canvi. "Estic segur que la UOC serà exemplar a l'hora de compartir el seu coneixement", ha dit.

 

La UOC, reeixida en el triangle de ferro

El rector Josep A. Planell ha presidit la darrera lliçó inaugural del seu mandat, que acabarà l'abril del 2023, i ha fet una repassada dels èxits i els reptes que comporta el model UOC. També ha volgut recordar, però, que malgrat la síntesi o el model que es triï, tota institució d'ensenyament superior s'ha vist condicionada pel triangle de ferro, format per tres conceptes essencials —l'accés a la universitat de les noves generacions, la qualitat de l'ensenyament rebut i el cost—, i que qualsevol canvi en un dels conceptes afecta directament els altres dos. En aquest sentit, ha situat la UOC entre aquells centres que, "coherents amb la missió pública que els ha estat confiada, entenen el possible estalvi en infraestructura fruit de la tecnologia com a palanca per a la reinversió per construir una universitat on hi cap tothom, i on la qualitat és la brúixola de l'activitat docent i de recerca".

En l'acte també hi ha participat el president del Patronat de la FUOC, Pere Vallès, el qual ha congratulat la UOC i el seu model per la consecució de diversos reconeixements externs que validen la seva excel·lència. En aquest sentit, ha volgut subratllar la rellevància "d'haver-se convertit en la primera universitat catalana i la primera en línia del sistema espanyol amb tota l'oferta acadèmica oficial acreditada, d'haver assolit la validació del nostre model d'avaluació digital per virtualitzar-ne tot el procés, o d'haver posat en marxa noves figures docents com el tutor d'inici o l'orientador professionalitzador". "Aquests precedents mostren la vàlua de retre comptes, i alhora ens obliguen a la resta a emmirallar-nos-hi i a emular-los", ha dit Vallès.

Enllaços relacionats