Experts i expertes debatran sobre els símptomes neurològics post COVID-19

Entre les seqüeles de la infecció per SARS-CoV-2, s'han reportat símptomes neurològics i alteracions neuropsicològiques tant a curt com a llarg termini (post COVID-19). El coneixement sobre aquestes seqüeles és clau per detectar-les de manera precoç i proposar intervencions adequades. El dissabte 12 de novembre, en la jornada Efectes neurològics i alteracions neuropsicològiques per COVID-19, organitzada per la UOC a Madrid, experts i expertes exposaran l'estat de la qüestió sobre la neurologia i la neuropsicologia de la COVID-19 i presentaran les troballes científiques dels seus projectes de recerca.

La inauguració de la jornada, a càrrec de Marco Calabria, professor i membre del grup de recerca Cognitive NeuroLab dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, tindrà lloc a les 10 h. Les ponències, moderades per les professores Elena Muñoz Marrón, directora del laboratori de recerca Cognitive NeuroLab, i Raquel Viejo, directora del Màster Universitari de Neuropsicologia, es faran entre les 10.30 h i les 14.30 h.

En la primera ponència, Ana Echavarría Íñiguez, metgessa adjunta de neurologia en la Unitat de Cefalees del Servei de Neurologia de l'Hospital Clínic Universitari de Valladolid, revisarà en la seva ponència la freqüència i el tipus de símptomes neurològics experimentats en pacients afectes d'infecció pel coronavirus. Se centrarà sobretot en la cefalea, i discutirà les possibles causes, els tractaments i els símptomes cognitius d'aquest trastorn.

Jordi Matías-Guiu Antem, facultatiu especialista de l'Àrea de Neurologia de l'Hospital Clínic San Carlos, revisarà les evidències actuals sobre l'existència d'alteracions al sistema nerviós central en la síndrome post COVID-19, en referència a manifestacions clíniques i cognitives, estudis de neuroimatge i biomarcadors. Així mateix, introduirà la possible aplicació d'aquest coneixement al tractament d'alguns símptomes de la síndrome post COVID-19 mitjançant tècniques de neuromodulació no invasiva.

Després d'una pausa, Maite Garolera, responsable de la Unitat de Neuropsicologia i directora del grup de recerca Cervell, Cognició i Conducta de l'Hospital de Terrassa - Consorci Sanitari de Terrassa, presentarà els resultats preliminars del projecte Nautilus i els d'una intervenció multimodal dissenyada per millorar la cognició d'aquesta població fent servir la realitat virtual immersiva. Segons l'exeprta, aproximadament un 10 % dels supervivents presenten símptomes post COVID-19, i entre el 70 % i el 80 % té queixes cognitives. 

El professor Calabria parlarà sobre la fatiga, un dels símptomes més freqüents de la condició post COVID-19, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS). "Pateixen fatiga fins a un terç de les persones amb síndrome post COVID-19, i pot durar fins a dotze mesos després de la infecció. La seva naturalesa representa un repte per a la clínica i la recerca, ja que depèn de múltiples factors, tant biològics com psicològics", explica l'expert. En la ponència, Calabria exposarà la possible relació de la fatiga amb els dèficits cognitius i la simptomatologia neuropsiquiàtrica.

En la darrera ponència, Aida Suárez González, investigadora del Centre de Recerca de Demència del University College London (UCL), exposarà les línies de recerca de l'estudi CICERO, dirigit a resoldre aquest problema. L'estudi té com a objectiu establir quin és el perfil d'afectació cognitiva en la COVID-19 persistent i avaluar l'eficàcia d'un programa de rehabilitació neuropsicològica en la reducció de discapacitat funcional de persones amb COVID-19 cognitiva. Els resultats d'aquest projecte, finançat per l'Institut Nacional de Recerques en Salut del Regne Unit, contribuiran a crear la primera guia nacional de rehabilitació de la COVID-19 cognitiva d'aquest país, que es publicarà a principis del 2024.

Les conclusions i la clausura de l'acte aniran a càrrec de Calabria.