30/3/23 · Justícia

10 factors que fan que una ciutat sigui més segura

Eliminar espais abandonats, vigilar les estacions, mantenir una bona neteja són elements que poden prevenir delictes
Instal·lar llums als carrers redueix fins a un 36 % la taxa de criminalitat a la nit i en ambients a l?aire lliure
Eliminar espais abandonats, vigilar les estacions, mantenir una bona neteja són elements que poden prevenir delictes (Foto: Tom W / Unsplash)

Eliminar espais abandonats, vigilar les estacions, mantenir una bona neteja són elements que poden prevenir delictes (Foto: Tom W / Unsplash)

Primer van créixer entre muralles, com una forma de defensa. Més tard, aquests murs es van enderrocar i es van crear les ciutats que coneixem avui, amb més densitat i mobilitat. Això va incrementar, en el vessant positiu i negatiu, la seguretat de les ciutats. "La concentració de població en un territori genera més oportunitats per les activitats delictives, com passa amb els grans centres turístics", afirma Vicens Valentín, professor col·laborador del màster universitari de Ciutat i Urbanisme de la UOC. Això explica per què les ciutats concentren més activitat delictiva que les zones rurals. La demografia ho resol: "Hi ha més activitat delictiva on hi ha més oportunitats de delinquir", afegeix l'expert.

Les ciutats poden influir el comportament dels seus habitants? "L'urbanisme pot influir en determinades formes de planificació que ajudin a millorar la vida als barris i a les ciutats. Si es treballa en aquest sentit, es pot ajudar a reduir aquests comportaments", explica Valentí. En aquesta línia, un estudi de la ciutat de Nova York mostra que instal·lar llums als carrers pot conduir a reduir fins a un 36 % la taxa de criminalitat en períodes nocturns i en ambients a l'aire lliure. Aquest és només un dels factors urbanístics que poden influir en la prevenció de delictes i un augment de la seguretat:

  1. El sentit de pertinença a la ciutat, clau. La capacitat d'identificar-se amb un lloc específic augmenta la seguretat i la percepció de seguretat. "Les persones respecten i protegeixen els llocs que senten que els pertanyen. Per això, és important consolidar els conceptes d'identificació i pertinença dels habitants", explica Valentín.
  2. La importància de la vigilància natural. La vitalitat dels carrers i de les zones públiques és un factor molt important per la prevenció del crim, perquè l'ús dels espais públics genera autovigilància. L'autovigilància o vigilància natural és un concepte desenvolupat per l'ambientalista Jane Jacobs que considera que el sentiment de pertinença de la ciutadania i l'activitat ciutadana generen seguretat, una espècie de control espontani de l'ambient urbà per part de la mateixa ciutadania. "Una bona mescla d'usos (comercial, residencial, recreatiu, etc.) i d'activitats diverses produeix una autovigilància constant, ja que implica la presència d'usuaris diversos en diferents moments", afirma Valentí.
  3. Les auditories o diagnòstics de seguretat amb perspectiva de gènere: “Són eines de participació i debat sobre la percepció de la inseguretat a l'espai públic, alhora que una forma d'apoderar les dones per fer actuar sobre aquest mitjà; i també suposen un canal de comunicació entre la ciutadania i l’administració”, detalla Valentín.
  4. Repercussió dels espais tancats o protegits de l'exterior. Per a l'expert, els plans de desenvolupament urbà han d'evitar que es prevegin zones més segures i protegides respecte del món exterior (el qual es percep com una font d'inseguretat), perquè condueixen a l'exclusió i produeixen conjunts residencials tancats o espais tancats en si mateixos.
  5. Atenció amb les estacions. "Els llocs utilitzats per usuaris temporals (les estacions de ferrocarrils, els punts d'intercanvi, etc.) són més vulnerables que altres al crim, a causa del baix sentit de pertinença dels usuaris", assegura Valentí. I afegeix que "cal considerar aquests llocs amb molta atenció".
  6. Eliminació d'espais abandonats. Per millorar la prevenció del crim, els espais abandonats sense vitalitat, indefinits o aïllats s'han d'evitar, perquè el vandalisme i la criminalitat se solen concentrar en aquests llocs.
  7. Clarificació dels espais per als vianants. "Una xarxa urbana contínua i un pla de zones públiques milloren l'orientació dels usuaris i la seva percepció de la seguretat. Una bona visibilitat dels espais per als vianants i dels recorreguts al voltant dels edificis i a través dels carrers afavoreix la prevenció del crim i augmenta la prevenció de seguretat", comenta Valentí. Per això, es considera important, per exemple, una bona il·luminació a la calçada, perquè és un element dissuasiu per als delictes.
  8. El manteniment i la neteja són dissuasius. "És necessari emprendre activitats de manteniment i control per prevenir el decaïment. En cas que ja hi sigui present, llavors cal supervisar acuradament les zones deteriorades i començar accions de recuperació".
  9. Les càmeres de videovigilància com un element més de seguretat. La vigilància electrònica (circuits tancats de televisió, etc.) és una resposta preventiva a una planificació insuficient”, comenta Valentín. És útil només quan és part d'un pla de seguretat general.
  10. Compte amb els elements provisionals. Llocs en obres, desviaments, barreres temporals i tanques no només produeixen incomoditats, sinó que també donen origen a llocs potencialment perillosos. Tant els arranjaments provisionals com els llocs en obres i els tancats, pròxims als espais utilitzats, s'han de planejar en termes de seguretat.

 

La criminalitat real i la percebuda

Espanya és considerada un dels països més segurs del món: l'índex de Pau Global 2022 el situa en el lloc 29 d'entre 163 nacions. Encara que considerem que el planejament urbanístic té un impacte sobre la criminalitat i sobre la por de la criminalitat, no sempre una major percepció ciutadana d'inseguretat es correspon amb un augment de delictes. Per exemple, segons les estadístiques publicades, a la ciutat de Barcelona les dades de criminalitat han baixat 5 punts en comparació amb anys anteriors (els "fets penals coneguts" passen dels 13,9 punts del 2019 als 8,38 del 2022), però la sensació d'inseguretat de la ciutadania és molt alta (les enquestes Òmnibus Municipal de Barcelona del 2022 tornaven a assenyalar la inseguretat com a major problema de la ciutat, amb 24,8 punts, a tan sols 4 punts d'aconseguir el pic màxim de 29,1 punts de l'any 2019). Per què existeix aquesta dissociació? "Quan parlem d'inseguretat, parlem d'un concepte complex i subjecte a la percepció de les persones en la seva relació vital amb el mitjà urbà", explica Valentí. "No han canviat gaire les condicions de vida de la ciutadania respecte dels anys anteriors a la pandèmia i, a més, no es coneixen noves propostes per fer front a la inseguretat, més enllà de fer créixer les plantilles de la policia o confiar (i invertir molts diners) en material de prevenció situacional, com ara càmeres de circuits tancats de televisió, drons i elements de seguretat privada." Aquestes polítiques no redueixen la criminalitat, però, en canvi, mantenen o fan créixer la percepció de por de la inseguretat.

Segons l'expert, el problema de la inseguretat ciutadana se sustenta en la confusió (en bona part interessada d'alguns actors socials i polítics —des del sector empresarial de la seguretat fins a les posicions populistes d'alguns partits—) entre la dimensió objectiva (la probabilitat de ser víctima d'una agressió personal) i la dimensió subjectiva (el temor difús a la delinqüència). Això fa que, gairebé sense necessitat de distingir entre el risc real i el percebut —que, malgrat les seves evidents interconnexions, apareixen clarament diferenciats—, "les demandes de seguretat (la sol·licitud de la ciutadania de serveis de protecció, siguin públics o privats) es recolzen en un temor difús a la delinqüència que, malgrat contenir el risc real de ser víctima d'una agressió, adquireix vida pròpia al marge de l'evolució real dels índexs de delinqüència", conclou Valentí.

Contacte per a premsa

Núria Bigas
nbigasf@uoc.edu
+34 619 416 930

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Justícia