25/5/23 · Recerca

Analitzen si 400 plataformes col·laboratives com Wallapop o Airbnb contribueixen a fer un món més sostenible

Les autores de la recerca posen en marxa una enquesta per als usuaris de les plataformes col·laboratives reconegudes per l'OCU
La recerca, que ja està iniciada, entra ara en un nou procés amb el llançament d'una enquesta (Foto: Freepik)

La recerca, que ja està iniciada, entra ara en un nou procés amb el llançament d'una enquesta (Foto: Freepik)

Poden ser les plataformes col·laboratives, com ara Wallapop, Uber o Airbnb, eines que es puguin considerar sostenibles i amb un impacte positiu per al planeta? Un projecte dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) fa recerca sobre l'ús d'aquestes plataformes per saber com s'hi comporta el consumidor. "Conèixer les aplicacions col·laboratives i el seu consum ens fa avançar cap a un consum diferent del de les grans multinacionals", explica la professora i membre del grup de recerca MeL - Management & eLearning, Cintia Pla, una de les investigadores del projecte, juntament amb Doris Morales i Irene Esteban.

L'estudi també analitzarà de quina manera consumir mitjançant aquestes plataformes es pot convertir en "una experiència més gratificant" tenint en compte que l'usuari "quan navega pels productes que se li ofereixen" pot arribar a perdre la noció del temps si l'experiència li resulta gratificant. Pla explica que aquest estat mental, en el qual també es troben persones profundament concentrades en una activitat com poden ser els esportistes, és el que es coneix com el flux, un concepte ja descrit pels científics. La recerca de la UOC vol aprofundir en aquest aspecte de les plataformes col·laboratives amb l'opinió dels seus usuaris.

Llançament d'una enquesta dirigida a usuaris de plataformes col·laboratives

La recerca, que ja està iniciada, entra ara en un nou procés amb el llançament d'una enquesta, mitjançant la qual es fa una crida a la participació. Sobre els objectius de l'enquesta, Cintia Pla comenta que el projecte "pretén obtenir diversos resultats amb la finalitat d'avançar en el coneixement sobre el Sharing Economy", un tema transversal dels Estudis d'Economia i Empresa. A l'enquesta hi poden participar totes les persones que facin ús de plataformes considerades com a col·laboratives.

La voluntat de les autores és que la investigació sigui tan àmplia com sigui possible i no limitar-se a unes poques plataformes. "Com a mínim" —apunta Pla—, "volem donar l'opció a la persona que respongui l'enquesta perquè pugui trobar la plataforma col·laborativa que més fa servir i amb la qual se sent més còmoda". Com que el ventall de plataformes és molt ampli, l'estudi ha optat per contemplar les 400 que són considerades per l'Organització de Consumidors y Usuaris (OCU) en un total de sis àmbits: aficions, allotjament, diners, llar, mobilitat i segona mà.

Com es reconeix si una plataforma col·laborativa contribueix a la sostenibilitat?

Per reconèixer si una plataforma contribueix a la sostenibilitat, es poden tenir en compte diversos criteris. Cintia Pla explica que es té en compte "si ajuda a salvar recursos naturals, si permet consumir de forma sostenible, si és ecològica, si és eficient en termes d'estalvi energètic, i també si és respectuosa amb el medi ambient". Wallapop, per exemple, "permet consumir de forma sostenible" perquè "evita la producció d'altres peces de roba, complements, mobles, elements per a la cura de nadons, etc.; un conjunt de productes que, en cas de no ser reutilitzats, generarien més contaminació ambiental, més residus i despesa energètica en la seva producció", afirma la investigadora.

Algunes d'aquestes plataformes s'han vist envoltades de polèmica, com és el cas d'Airbnb, però, tot i això, hi ha criteris que les poden fer encabir en la categoria de sostenibles. Airbnb contribueix a la "reutilització de l'espai", la qual cosa evita, en part, la necessitat d'haver de construir més allotjaments. Ara bé, com reconeix Pla, "en contrapartida, també pot generar més residus si els residents no són respectuosos i segueixen les normes de convivència i neteja que es requereix".

La investigació ja ha conclòs la primera fase de la recerca amb una revisió de la literatura i les entrevistes a experts. Actualment, està en fase de llançament de l'enquesta i, un cop recollides les respostes, es farà una anàlisi de les dades mitjançant equacions estructurals. Amb el projecte es pretén extreure conclusions que permetin en un futur fer difusió científica mitjançant diferents canals dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. "Creiem que podem avançar en l'ODS 12, sobre producció i consum responsable, especialment en el consum responsable, un consum més sostenible, que fa ús de les tres erres: reduir, reutilitzar i reciclar", conclou Cintia Pla.

Aquest projecte de recerca afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) número 12, producció i consum responsable, número 13, acció pel clima.

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Recerca