Analitzar, prevenir i descobrir tendències, tot el que la ciència social computacional ofereix

Estimar la intenció de vot d'una ciutat i predir els resultats electorals, conèixer quina serà la pròxima pandèmia mundial segons dades de cerques per Internet, reconèixer quins són els llocs més de moda pels turistes de, per exemple, més de cinquanta anys o analitzar simulacions de comportament en emergències per estudiar com actuen les persones i millorar les estratègies d'evacuació durant desastres naturals. Aquest tipus d’anàlisi són exemples del que es coneix com a ciència social computacional, un camp interdisciplinari que combina elements de les ciències socials i la informàtica per estudiar fenòmens socials, així com tractar de comprendre com funcionen les societats i com es desenvolupen els comportaments individuals i col·lectius.

"L'era digital ens brinda una quantitat ingent d'informació que només es pot analitzar i entendre mitjançant processos matemàtics generats per computadors: els resultats poden generar recerca que doni resposta als grans reptes de la societat d'aquest segle", explica Marc Balcells, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i coordinador de la 18a. Jornada Internet, Dret, Política (IDP) de la UOC, que abordarà aquest tema. De la suma de les eines de la informàtica, com ara l'anàlisi de xarxes socials, la mineria de dades, la modelització computacional i la simulació, la ciència social computacional permet examinar dades socials a gran escala i extreure'n coneixement per descobrir patrons i tendències.

Ja sigui analitzant les dades de l’ús de les targetes de crèdit, del GPS, de l'ús del comerç electrònic, el correu electrònic, les xarxes socials, etc, les persones deixem amb el nostre comportament un rastre digital que la ciència computacional utilitza i converteix en informació per avançar en la comprensió i el coneixement de les nostres societats. Avui la vida en la xarxa ja és una cosa quotidiana i brinda moltíssima informació a la ciència. "A través d’aquestes dades de rastreig digital i de l’ús de mètodes computacionals, els investigadors de ciència social computacional poden descobrir patrons i tendències socials que d'una altra manera serien difícils d'identificar", explica Ana Sofía Cardenal, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC.

Aquesta disciplina té aplicacions en diverses àrees, com ara la sociologia, l'economia, la política, la psicologia, l'antropologia i la salut pública, i ajuda el personal investigador a comprendre millor les dinàmiques socials, pronosticar resultats i, si és el cas, dissenyar intervencions eficaces. Tot i això, Cardenal adverteix que "la ciència social computacional té límits ètics, ja que recull, tracta i analitza grans volums de dades de persones que poden ser sensibles i violar drets fonamentals, com el de la privacitat o l’anonimat. A més, també s'ha de tenir en compte qui pot fer servir aquesta informació i per a què".

La 18a. jornada IDP sobre ciència social computacional

Precisament, davant la importància d'aquest camp avui dia i en el futur, els Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC han volgut dedicar el 18è. congrés IDP a la ciència social computacional. La jornada es durà a terme al campus UOC el 15 de juny i té una doble vessant. D'una banda, una primera part més teòrica en la qual es plantegen interrogants com ara què defineix més específicament la ciència social computacional, quins són els seus objectius i quins són els obstacles. De la mà de científics socials computacionals experimentats que presentaran exemples del seu treball amb la ciència social computacional a qüestions importants de les ciències socials. Durant el matí es comptarà amb ponents convidats que demostraran la gran versatilitat d'aquesta àrea: des de Salvador Macip, qui durà a terme la ponència inaugural amb el títol "Manipular l'animal social: la lluita entre biologia i llibertat a l'era del big data", que ens parlarà des del camp de la medicina, fins a Sandra González-Bailón, que ho farà des de la sociologia. Des de la informàtica ho faran Javier Borge-Holthoefer i Andreas Kaltenbrunner.

A la segona part, es presentaran exemples d’aplicacions de la ciència social computacional a les ciències socials, especialment en els camps de la política i el dret, així com alguns projectes directament relacionats amb la CSC. Aquesta part reunirà experts i expertes de diferents àmbits per discutir les seves experiències i projectes ja sigui des de dins o fora de l’acadèmia de la ciència social. Pablo Casanovas i Pablo Aragón ens aportaran la seva visió pràctica de la ciència social computacional des del dret i Mercè Crosas, des de la ciència de dades. Precisament, gràcies a l'experiència d'aquests ponents podrem veure el funcionament de la Viquipèdia o el Barcelona Supercomputing Center, entre altres exemples, que apareixeran al llarg de la jornada. Una tercera taula, dedicada a les dades i el seu impacte al camp del turisme, comptarà amb la presència dels professors de dret Alessandro Mantelero i Apol·lònia Martínez Nadal, així com de Giovanna Galasso, sòcia d'Intellera Consulting.

Per inscriure's en la jornada, es pot fer a través d'aquest enllaç. Tindrà lloc el 15 de juny a la seu de la UOC del 22@, Can Jaumandreu (C/ del Perú, 52, Barcelona), de 9 a 17 h. L'entrada és gratuïta, però la inscripció prèvia és obligatòria.