«S'ha de donar visibilitat a dones que treballen en els sectors de la ciència i la tecnologia»
Mireia Calvo , guanyadora del Premi Dona TIC Revelació i professora col·laboradora del màster universitari de Ciència de Dades (<em>Data Science</em>)
Acaba de rebre el Premi Dona TIC Revelació, organitzat per Tertulia Digital i la Generalitat de Catalunya. Enginyera superior de Telecomunicacions, amb un màster d’Enginyeria Biomèdica i un doctorat europeu de Processament de Senyals i Telecomunicacions, Mireia Calvo ja ha aconseguit cinc beques durant la seva carrera professional i acaba de doctorar-se.
Acaba de rebre el Premi Dona TIC Revelació, organitzat per Tertulia Digital i la Generalitat de Catalunya. Enginyera superior de Telecomunicacions, amb un màster d’Enginyeria Biomèdica i un doctorat europeu de Processament de Senyals i Telecomunicacions, Mireia Calvo ja ha aconseguit cinc beques durant la seva carrera professional i acaba de doctorar-se.
Què significa rebre el Premi Dona TIC Revelació?
Tenint en compte la meva curta carrera professional, aquest premi representa un impuls clar per a continuar creixent com a enginyera i com a investigadora. En el meu cas, significa una motivació per a continuar buscant solucions de gran impacte per a la societat en el camp de l’enginyeria biomèdica, donant resposta a problemes mèdics que la medicina no és capaç de resoldre per ella sola i que, per tant, a causa de la seva complexitat, necessiten les eines que l’enginyeria els proporciona.
Per què et mereixes aquest reconeixement?
Un tret positiu que em caracteritza és la meva motivació per a aprendre i superar-me. Per això, per tal d’aplicar els coneixements adquirits en enginyeria de telecomunicacions a la medicina, mentre cursava un màster d’Enginyeria Biomèdica vaig començar a treballar en el sector. En primer lloc, com a investigadora en el departament d’R+D de salut electrònica de BDigital (actualment Eurecat), on vaig col·laborar en un projecte amb finançament nacional; més endavant, com a enginyera biomèdica en la secció d’arrítmies de l’Hospital Clínic de Barcelona, on vaig participar en diversos projectes, alguns dels quals internacionals. Això em va proporcionar un fons i una experiència que em van permetre obtenir fins a cinc beques, entre les quals n’hi havia una de postgrau de l’Obra Social «la Caixa», gràcies a la qual vaig fer els estudis de doctorat a França.
Quin ha estat el tema de la teva tesi?
L’objectiu de la tesi era entendre més bé una malaltia que provoca mort sobtada cardíaca a persones amb un cor aparentment normal, anomenada síndrome de Brugada. La tesi proposa una eina innovadora que combina mètodes en processament de senyals, modelització i aprenentatge capaç de detectar automàticament els pacients amb la síndrome que tenen un risc elevat de patir mort sobtada. La incorporació d’aquesta eina en la pràctica clínica milloraria la selecció de pacients que necessiten la implantació preventiva de desfibril·ladors cardíacs i, per tant, representaria un gran impacte social i econòmic.
Per què encara no és fàcil trobar noies en carreres tècniques com la teva?
Un factor molt important és la falta de referents. El fet de trobar encara poques dones en sectors tècnics fa que poques noies es plantegin aquesta opció quan decideixen els estudis superiors que volen cursar.
Va canviant, això, en els darrers anys?
Sí. A mesura que més dones accedim a aquestes titulacions, les fem visibles a nenes del nostre entorn, que veuen la possibilitat de dedicar-se al sector de les TIC en un futur.
Quines mesures s’haurien d’adoptar per a potenciar les vocacions tecnològiques entre les noies més joves i trencar aquest patró?
Seguint amb la idea de la falta de referents, penso que per a lluitar contra els estereotips que associen la tecnologia amb el gènere masculí calen iniciatives com els premis Dona TIC o Wisibilízalas, de la Universitat Pompeu Fabra, ja que donen visibilitat a dones que treballen reeixidament en els sectors de la ciència i la tecnologia.
Les quotes són una bona idea?
No. Personalment, opino que no es tracta de «forçar» la igualtat entre homes i dones deixant accedir més noies a les titulacions tècniques. Això no ens farà més competitives. Actualment, penso que l’única diferència entre homes i dones és la seva motivació per a dedicar-se a sectors tècnics, ja que reben la mateixa educació a l’escola i, per tant, estan igual preparats per a accedir a aquest tipus de titulacions. Penso que no es tracta d’oferir facilitats a les dones, ja que no en necessiten; el que cal és trobar la manera de motivar-les i incentivar-les a desenvolupar les seves capacitats també en aquests sectors.
Com a professora col·laboradora de la UOC, què diries a les estudiants que s’estiguin plantejant començar una formació tècnica?
Que les carreres tècniques són el futur. El món és cada vegada més digital, i estudiar una titulació tècnica els proporcionarà les eines bàsiques necessàries per a resoldre qualsevol problema que se’ls presenti, sigui quin sigui el sector que els interessi.
Què és el que t’agrada més de la teva feina aquí?
El millor de ser professora de la UOC és que em permet transmetre no solament el meu coneixement sinó també la meva motivació per la ciència i la tecnologia a les noves generacions. M’apassiona proporcionar coneixement i noves eines als meus alumnes, però el que trobo encara més enriquidor de la docència és poder-los motivar perquè es continuïn formant més enllà del nostre intercanvi durant els estudis. Crec fortament en l’impacte que un professor pot tenir en la societat per mitjà dels seus alumnes.
Contacte de premsa
-
Redacció