«En un any la manera d'operar d'Airbnb estarà més estandaritzada i respectarà més les normatives locals»

  Foto: Mayo Fuster

Foto: Mayo Fuster

25/10/2018
Germán Sierra
Mayo Fuster, investigadora i coordinadora del Sharing Cities en el congrés Smart City

 

Entre el 12 i el 15 de novembre, Barcelona acollirà la cimera Sharing Cities, en el marc del congrés Smart City. Aquesta trobada, que arriba a la tercera edició, s'ha convertit en un referent mundial per al debat de les ciutats entorn de l'economia col·laborativa. Enguany, la trentena de ciutats convidades, entre les quals hi ha Nova York o Amsterdam, debatran accions conjuntes per a afrontar un dels grans desafiaments a què s'enfronten: la regulació de l'activitat de grans plataformes com Uber o Airbnb, i les polítiques de promoció dels models col·laboratius. Sharing Cities és coorganitzada per la UOC i l'Ajuntament de Barcelona. Parlem amb la Mayo Fuster, investigadora de l'IN3, on lidera el grup de recerca DIMMONS, experta en economia col·laborativa i coimpulsora de la cimera.

Què és economia col·laborativa i què no ho és?

Comencem pel que no ho és: quan hi ha un procés de producció o consum col·laboratiu entre grups de persones per mitjà d'una plataforma digital tenim economia de plataforma, que no necessàriament és col·laborativa, i alguns exemples són Uber o la Wikipedia. Un dels models d'aquesta economia de plataforma és l'economia col·laborativa, que es caracteritza perquè predominen les relacions d'igual a igual, això és, relacions que majoritàriament no són de caràcter contractual ni professional. És un entorn en què individus ofereixen i intercanvien els seus serveis i cocreen recursos nous, però sense una gran empresa al darrere que centralitza el poder. En aquest sentit, un altre element és que hi ha una governança participada: hi ha unes regles d'ús establertes molt democràticament i els usuaris les poden canviar. S'afavoreix la transparència, es defensa la privacitat i la reutilització del coneixement amb dades obertes. Finalment, les plataformes d'economia col·laborativa vetllen per la sostenibilitat de l'entorn en què operen.

No té res a veure amb algunes de les grans empreses que van penetrar al mercat venent el discurs de l'economia col·laborativa.

Efectivament. Aquestes empreses vetllen pel seu benefici, no són transparents, no obren el seu codi, els seus usuaris no poden prendre decisions que alterin la seva governança, no tenen en compte la sostenibilitat dels llocs en què operen i el millor exemple el tenim en la gran plataforma de lloguer d'habitatges que ha alterat el mercat de l'habitatge a Barcelona.

Quins són els obstacles que troba l'economia col·laborativa per a desplegar-se: la regulació, la lluita contra grans empreses amb un negoci similar o el mercat financer?

Em sembla més important el poder expansiu de l'economia col·laborativa que no pas els obstacles que troba per a desenvolupar-se. Com a model productiu, i ajudat de la tecnologia digital, ha generat uns impactes trencadors en moltes indústries i arribarà a la majoria d'àmbits. Dit això, pel que fa a finançament, arran de la crisi econòmica mundial es van produir grans transvasaments inversionistes de l'àmbit immobiliari a l'àmbit de plataformes menys participatives tipus Uber, en detriment de plataformes d'economia social. Això va derivar en manca de finançament. La manca de regulació també afecta l'economia col·laborativa; hi ha molt poca claredat i és difícil que en una economia tan transversal es delimitin terrenys d'acció clars.

Amb relació al finançament, molts dels projectes depenen exclusivament del capital que puguin aixecar els seus promotors?

És així. Disposem d'un estudi a la UOC molt recent d'economia col·laborativa a Barcelona amb una mostra preocupant: un 40% de les empreses s'havien finançat de manera privada per manca de crèdit. Sortosament, hi ha noves vies per a resoldre això, com el matchfunding, que és un finançament col·lectiu (crowdfunding) sota el principi de corresponsabilitat: una administració com l'Ajuntament de Barcelona ofereix als projectes que s'hi presenten duplicar o triplicar la xifra que aquest projecte hagi pogut aconseguir en plataformes de finançament col·lectiu com Goteo.

Fa poc, els taxis van fer vaga a Barcelona per denunciar el nombre de llicències atorgades a plataformes com Uber i Cabify. És Barcelona una de les ciutats capdavanteres en la denúncia del que no és economia col·laborativa?

A moltes ciutats hi ha mobilitzacions en contra d'Uber o Cabify. Barcelona es va col·locar en el mapa de la protesta perquè una associació de taxistes va portar al tribunal europeu la qüestió de les llicències adduint que els conductors d'aquestes plataformes s'havien de regir per la regulació del taxi/transport i no com a empresa d'informació. El tribunal va resoldre a favor d'aquesta associació i va ser una victòria a escala europea. Barcelona també és capdavantera en el model col·laboratiu. La Comissió Europea va elaborar un informe sobre les deu experiències continentals d'aquest model més potents i tres són a Barcelona: Guifi.net, Toolkit i Goteo.

La justícia fa poc va donar la raó a Glovo en declarar que la relació contractual que estableix amb els seus treballadors no és la de falsos autònoms. Tenim una justícia obsoleta per a un model de negoci tan sofisticat?

Absolutament, i no solament en aquest àmbit. En el cas de Glovo, fas referència a una resolució, però n'hi ha hagut unes quantes i són contradictòries. Jo penso que finalment s'elevarà a un tribunal europeu perquè resolgui sobre aquesta qüestió.

 Sharing Cities és un dels cinc eixos temàtics del congrés Smart City d'enguany. Quins objectius us plantegeu?

La cimera Sharing Cities arribarà a la tercera edició i ja podem afirmar que és la trobada més important de ciutats que existeix. Vindran 35 ciutats, amb presència de 22 alcaldes o vicealcaldes. La trobada és coorganitzada entre l'Ajuntament de Barcelona i la UOC. L'objectiu principal és concloure-la amb una declaració de les ciutats amb una sèrie de deu principis que les ciutats es comprometen a fer prevaldre en l'economia de plataforma.

 Et sembla que el poder de les empreses digitals globals és tan fort avui dia que les ciutats han d'afrontar el seu desplegament amb una estratègia comuna de regulació?

Completament; de fet, a la cimera s'organitzarà un grup de treball per a potenciar la col·laboració entre ciutats amb l'objectiu d'incorporar i fer prevaldre uns estàndards en les negociacions amb grans plataformes perquè comencen a tenir un poder excessiu. Si Barcelona va sola a negociar amb Airbnb, ho té més complicat que si hi va juntament amb 35 ciutats més. Busquem aquesta gran col·laboració per a fer lobby. Vull remarcar que les ciutats que vindran tenen governs de tota mena: dreta, esquerra i liberals. Totes estan d'acord que les plataformes posen en dubte la sobirania de les ciutats per a fer prevaldre el seu model. No es tracta d'un atac, sinó de posar unes regles del joc que, de fet, les beneficiaran, perquè al mercat no li va gens bé la incertesa amb què operen ara.

 Com de lluny som d'aquesta col·laboració entre ciutats a escala global?

Jo penso que d'aquí a un any veurem l'establiment de l'estandardització dels requisits a les plataformes. La idea és que, d'aquí a un any, la manera d'operar d'Airbnb en tot el planeta estigui més estandarditzada i respecti més les normatives locals, com la no publicació d'anuncis d'habitatges il·legals. Aquestes plataformes són molt potents i tenen molts interessos, però si les ciutats s'acaben posant d'acord, el seu poder es multiplica. El nivell d'interès de Sharing Cities és tan gran que hem hagut de tancar la convocatòria a ciutat per a participar-hi. Hi ha moltes ganes de treballar en estratègies conjuntes.