28/2/19 · Institucional

«Encara hi ha un estigma social perquè un noi faci ballet»

Gonzalo Preciado , ballarí internacional i coreògraf

Format al Conservatori Municipal de Dansa i a l’Estudi de Dansa María de Avila de la seva Saragossa natal, Gonzalo Preciado es va graduar a l’Escola Nacional de Ballet d’Anglaterra i va obtenir el grau (amb honors) de Pràctica Professional d’Arts (Dansa) a la Universitat de Middlesex de Londres. És membre del Ballet Nacional de Letònia des del 2015, i el primer ballarí espanyol que forma part d’aquesta institució. Ha actuat al Regne Unit, Itàlia, Letònia, Estònia, Lituània i Espanya. El 2011 va ser guardonat amb el premi de Dansa i Art Dramàtic (DaDA) pel Govern del Regne Unit, i també és membre de One Dance UK i del Consell Internacional de la Dansa de la Unesco. També estudia el màster universitari de Gestió Cultural de la UOC i la UdG.

 

Format al Conservatori Municipal de Dansa i a l’Estudi de Dansa María de Avila de la seva Saragossa natal, Gonzalo Preciado es va graduar a l’Escola Nacional de Ballet d’Anglaterra i va obtenir el grau (amb honors) de Pràctica Professional d’Arts (Dansa) a la Universitat de Middlesex de Londres. És membre del Ballet Nacional de Letònia des del 2015, i el primer ballarí espanyol que forma part d’aquesta institució. Ha actuat al Regne Unit, Itàlia, Letònia, Estònia, Lituània i Espanya. El 2011 va ser guardonat amb el premi de Dansa i Art Dramàtic (DaDA) pel Govern del Regne Unit, i també és membre de One Dance UK i del Consell Internacional de la Dansa de la Unesco. També estudia el màster universitari de Gestió Cultural de la UOC i la UdG.

 

Quan vas descobrir la teva passió per la dansa?

En realitat, la dansa em va trobar a mi, ja que hi vaig començar per una simple casualitat del destí. Amb el pas dels anys la dansa s’ha convertit en la meva forma de vida i en la meva passió, des que vaig pujar a un escenari per primera vegada ara fa més de quinze anys, a Saragossa.

Et van donar suport, els teus familiars o amics? 

Sí. He tingut aquesta gran sort i ha estat fonamental, ja que el camí d’un ballarí no és gens fàcil. Encara hi ha un estigma social perquè un noi faci ballet. Tanmateix, aquesta situació va millorant de mica en mica i espero que, en un futur pròxim, estigui totalment normalitzada en la nostra societat.

Com va ser el començament?

Els meus primers passos van ser atípics. Vaig començar per recomanació mèdica a fi de corregir els peus plans. Aleshores no tenia cap predilecció especial per aquesta art. Com la resta de nens de la meva edat, només pensava a jugar i a passar-m’ho bé. 

Què ha estat el més dur en el camí que has recorregut fins a arribar aquí?

En l’àmbit professional, sense cap mena de dubte ha estat sobreposar-me a les lesions. Són moments de molta incertesa, tant físicament com psicològicament, en què no saps si tornaràs a ballar. I, en el terreny personal, el fet d’haver d’emigrar forçosament a un altre país per a poder tenir una carrera professional en l’elit i, per tant, haver de viure lluny de la meva família. A Espanya la cultura no està tan professionalitzada com en altres països europeus.

Si t’haguessis de quedar tres moments de la teva trajectòria com a ballarí fins ara, quins serien?

Un seria la primera vegada que vaig actuar en un teatre a la meva Saragossa natal: va ser una cosa màgica i va despertar en el meu interior l’enorme passió que sento per aquesta art. En segon lloc destacaria el meu primer gran paper de solista a la meva companyia, el Ballet Nacional de Letònia, durant la meva primera temporada com a ballarí professional, quan vaig interpretar el paper del califa de Bagdad en l’estrena mundial de Scheherazade and her Tales (‘Xahrazad i els seus contes’), del prestigiós coreògraf Leo Mujic. I, per acabar, el tram final de la temporada passada, en què vaig tenir la doble estrena com a ballarí i coreògraf al ballet de dos actes The Essence of Time (‘L’essència del temps’), que em va comissionar l’ambaixada d’Espanya a Letònia per commemorar el primer centenari de la independència d’aquest país.

Abans de començar la carrera professional vas crear les teves xarxes socials oficials i ja tens més de 50.000 seguidors, xifra que et converteix en un dels ballarins més influents i actius. Quin paper té la identitat digital per a un artista com tu?

La dansa és una art efímera i, per tant, és de vital importància que en quedi constància per a les generacions futures, sigui de manera escrita o visual. Les noves tecnologies hi tenen un paper fonamental, mitjançant programes informàtics de notació o bé amb diferents suports digitals per a poder filmar les actuacions. A més a més, les xarxes socials són molt importants per a un artista, ja que et donen l’oportunitat de poder interactuar amb el públic més directament i, per tant, tenir la teva pròpia veu en un món cada vegada més globalitzat i digitalitzat.

«Les xarxes socials són molt importants per a un artista: et donen l’oportunitat d’interactuar directament amb el públic i de tenir la teva pròpia veu en un món cada vegada més globalitzat i digitalitzat»

Per què vas decidir fer el màster universitari de Gestió Cultural? 

Fa temps ja havia gestionat alguns projectes de manera intuïtiva. Així, doncs, vaig decidir fer aquest màster per poder emprendre projectes de més envergadura i per tenir unes bases més sòlides com a gestor cultural. Considero que aquest àmbit serà essencial per al progrés de la societat durant les pròximes dècades, atès que la cultura pot ser, i ha de ser, el motor de canvi aquest segle XXI.

I per què vas triar la UOC?

La vaig triar perquè buscava una universitat que em permetés compaginar la carrera professional amb els estudis de màster i que estigués ben posicionada a escala internacional. Abans de matricular-me a aquest màster vaig analitzar diverses opcions. Amb tot, finalment em vaig decantar per la UOC perquè és una universitat en línia i, a més, puc cursar els estudis a temps parcial. També va ser fonamental, en la meva decisió, la informació detallada del pla d’estudis i de les assignatures dels màsters que ofereix la pàgina web.

Com et veus d’aquí a vint anys en l’àmbit professional?

La carrera professional d’un ballarí de ballet és curta, i soc conscient que d’aquí a vint anys no interpretaré aquests mateixos rols damunt els escenaris. No obstant això, el món de la dansa és molt ampli i realment apassionant, o sigui que sempre hi estaré lligat d’una manera o altra, sigui com a intèrpret, coreògraf, professor, investigador o gestor. I aquesta última opció és la que m’atrau més, de moment.

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Institucional