«Les TIC ens permeten transformar el sistema de salut posant els ciutadans al centre»

 Foto: UOC

Foto: UOC

20/02/2020
Cristina Sáez
Albert Barberà, director de l'eHealth Center

 

Els avenços i les millores del darrer segle han propiciat que puguem viure el doble d'anys que els nostres rebesavis. El repte és com es pot arribar a gaudir de tota aquesta vida «extra» amb bona salut, perquè ningú no vol arribar a vell malalt, és obvi. I en això, els sistemes de salut tenen un paper clau. Albert Barberà Lluís dirigeix des del juliol del 2019 l'eHealth Center de la UOC, el primer centre acadèmic de salut digital del sud d'Europa que, precisament, fa recerca i reflexiona sobre com s'han de transformar els sistemes assistencials per a afrontar els reptes de salut del futur, com ara donar servei a una població cada cop més envellida, ser més equitatius i ser més participatius.

Llicenciat en Química i Farmàcia i doctor en Bioquímica i Biologia Molecular per la Universitat de Barcelona, Barberà té una àmplia experiència en recerca en la gestió del coneixement i la innovació en l'àmbit de la biomedicina i la salut. Abans de fitxar per la UOC, va ser director general de Recerca i Innovació en Salut de la Generalitat de Catalunya, i abans, director de Biocat.

 

Què vol dir salut digital?

És un concepte que va néixer fa anys i que fa referència a l'aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en la salut. De la mateixa manera que internet i les TIC estan transformant el món, la societat, les relacions socials i l'educació ara també estan capgirant el sistema de salut. Són una eina molt potent per a aconseguir que aquest sistema sigui sostenible, equitatiu i participatiu en un context d'una societat envellida i amb un augment de diferents patologies cròniques i un encariment dels costos dels nous tractaments farmacològics.

De la salut digital fa temps que se'n parla. Al principi, estava molt vinculada a accions com la telemedicina o la utilització de dispositius mèdics per a fer el seguiment de pacients crònics. Actualment, el gran avenç tecnològic, sumat a l'aparició de nous reptes de salut i a la reflexió entorn de quin tipus de sistema de salut volem, fa que ens plantegem la salut digital com un instrument transversal i clau per a fer aquesta revolució en el sistema de salut. Treballem per un sistema en què el ciutadà és al centre i és corresponsable de la seva salut.

 

Podria posar un exemple d'aplicació de la salut digital?

 

Un bon exemple és la història clínica compartida, que és un dels grans reptes en l'àmbit català, espanyol i europeu. Tenim dret a disposar de les nostres dades i això ens ha de permetre, per exemple, que les dades viatgin amb nosaltres; és a dir, que si viatges a un altre país, et puguin atendre partint del teu historial.

A més, compartir les dades amb la resta de sistemes de salut europeus permet fer estudis epidemiològics, fer prevenció, identificar els riscos de certes patologies, etc. Però també, en el cas, per exemple, de les malalties minoritàries, pot ser especialment útil. En alguns casos de malalties ultraminoritàries, ens trobem amb només uns quants pacients a cada país, cosa que fa molt difícil que hi hagi metges de referència per a cada una d'aquestes malalties a tot arreu. Per tant, té més sentit treballar a escala europea. Si compartim la informació, les dades i la recerca, podem donar una atenció més bona a aquestes persones. En aquest sentit, a Europa ja es planteja la necessitat de tenir un sistema assistencial integrat.

Afirma que tenim dret a disposar de les nostres dades mèdiques. Quina importància té, això?

Les dades són teves i el fet de conèixer-les et dona capacitat de decisió. Per exemple, si un pacient amb un càncer terminal en sap tota la informació, pot decidir juntament amb el metge si es pren o no un medicament que li allargarà la vida un mes, però que tindrà uns efectes secundaris que li restaran qualitat de vida. Com més amo siguis de les teves dades, més fonamentades prendràs les decisions, i les TIC permeten empoderar el pacient. Però, per això mateix, també l'hem d'educar. A l'eHealth Center investiguem, precisament, com podem ajudar en aquest procés d'empoderament, ja que una cosa és estar informat perquè hem trobat una informació a Google i una altra, saber destriar el gra de la palla.

El sistema també en surt beneficiat, d'aplicar les TIC.

Per descomptat. La intel·ligència artificial (IA) i els algoritmes permeten analitzar una gran quantitat de dades, fer correlacions i veure patrons que d'una altra manera passarien desapercebuts. També poden millorar l'eficiència del procés sense necessitat d'augmentar-ne el pressupost: els algoritmes ens permetran desxifrar quins pacients tenen risc de contreure una malaltia i destriar millor els serveis que cal oferir-los. Qualsevol informació qualitativa sobre els pacients ha de permetre fer-ne una atenció més bona.

A més, la intel·ligència artificial ajuda a millorar els diagnòstics. Un exemple és la dermatologia, un àmbit en què ja hi ha algoritmes lligats a serveis de telemedicina per a fer el diagnòstic. Hi ha una manca d'aquests especialistes en els sistemes sanitaris i això fa que les llistes d'espera siguin llargues. Amb l'ajuda de l'IA, a partir de l'anàlisi d'una fotografia enviada al servei de dermatologia des del centre d'atenció primària, podem fer un primer diagnòstic a l'hospital sense que el pacient s'hagi de desplaçar, i en cas que hi hagi risc, llavors es programa una visita.

Des de juliol del 2019 dirigeix l'eHealth Center de la UOC. Quins són els objectius d'aquest centre de recerca en salut digital?

 

L'eHealth Center és més que un centre de recerca. Va néixer fa dos anys impregnat de la filosofia pròpia de la recerca que fa la UOC, amb una aposta clara per la interdisciplinarietat i la transdisciplinarietat. Fins aquell moment, la UOC havia treballat els vincles entre internet i societat, internet i educació..., però va arribar a un punt en què, després de crear els Estudis de Ciències de la Salut, es va plantejar crear un centre que fes recerca sobre la intersecció entre les TIC i la salut, però que alhora generés reflexió. I així va néixer l'eHealth Center, amb una voluntat transformadora clara. Fem recerca, perquè com a universitat volem canviar la societat a partir de les proves i les dades científiques. Aquesta recerca està molt orientada a saber de quina manera les TIC transformaran l'assistència i de quina manera els ciutadans fan servir la tecnologia per a tenir cura de la seva salut i empoderar-se. El nostre interès està més enfocat a entendre què és la salut, com es pot generar i mantenir la salut, que no pas a pensar només com s'ha de tractar la malaltia.

¡

Volem transformar el sistema de salut, per a fer-lo sostenible i equitatiu, i creiem fermament que sense els canvis que aporten les TIC això no es podrà fer. A l'eHealth Center generem eines perquè el sistema assistencial pugui decidir com s'ha de fer aquesta transformació. En aquest sentit, amb el Departament de Salut ja treballem en temes de capacitació digital dels professionals de la salut gràcies al coneixement d'investigadors de la UOC que fa temps que treballen en la capacitació digital de la ciutadania. També col·laborem amb hospitals de Catalunya per ajudar-los a definir la seva estratègia digital.

Quins són els pròxims reptes de l'eHealth Center?

Reforçar la recerca i la transformació que el mateix centre produeix. No podem deixar de banda que som un centre acadèmic d'una universitat que fem recerca. Aquests dos primers anys han estat per a créixer com a centre i per a donar-nos a conèixer, i hem tingut una rebuda molt bona per part de l'ecosistema nacional i internacional. El cert, però, és que no hi ha gaire recerca en salut digital i, alhora, hi ha poca reflexió acadèmica sobre com la salut digital impacta en el sistema assistencial i el transforma. Per això, en bona mesura, ja col·laborem amb centres al Canadà, Noruega, Austràlia i els Països Baixos, entre d'altres. Hem d'aprofitar, també, que la UOC és un centre col·laborador de l'OMS en salut digital per a potenciar-ne el rol en aquesta transformació.

Ara toca créixer en massa crítica, consolidar la transversalitat pròpia de la UOC. I per a fer-ho, cal aprofitar tot el talent que tenim, des d'experts en psicologia, informàtica i salut, fins a advocats, economistes, filòsofs, comunicòlegs i qualsevol especialista d'altres disciplines, per tal que aportin perspectives i reflexions diferents que ens permetin treballar en temes com dret i salut, algoritmes, intel·ligència artificial o ètica.