«Per sobreviure en l'art, t'has d'obrir a fer coses diverses»

 

L'artista visual i il·lustradora Paula Clay és estudiant del grau d'Arts online de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Formada inicialment en patronatge i arts aplicades al mur, té una llarga experiència en disseny de vestuari per a produccions audiovisuals i teatrals. En l'últim any, un treball artístic autobiogràfic ha portat el seu nom a diverses sales d'exposicions. Es tracta de Transparències, en què l'artista barcelonina, que ara viu a terres gironines, experimenta amb la superposició de teles per crear retrats de les dones de la seva família, i les exposa com si s'eixuguessin en un estenedor. Parlem amb ella sobre aquesta mostra, les seves inquietuds, el grau que està estudiant i la vida de l'artista.

 

L'artista visual i il·lustradora Paula Clay és estudiant del grau d'Arts online de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Formada inicialment en patronatge i arts aplicades al mur, té una llarga experiència en disseny de vestuari per a produccions audiovisuals i teatrals. En l'últim any, un treball artístic autobiogràfic ha portat el seu nom a diverses sales d'exposicions. Es tracta de Transparències, en què l'artista barcelonina, que ara viu a terres gironines, experimenta amb la superposició de teles per crear retrats de les dones de la seva família, i les exposa com si s'eixuguessin en un estenedor. Parlem amb ella sobre aquesta mostra, les seves inquietuds, el grau que està estudiant i la vida de l'artista.

Van ser tot un conjunt de coses que van quadrar: era un projecte que tenia al cap des de feia temps; vaig estar vivint a l'estranger i, en tornar, tenia moltes ganes de començar-lo. També feia temps que treballava amb el tèxtil. I vaig tenir la meva filla Uma. Transparències representava tancar una etapa i començar-ne una altra, i vaig decidir que fos el projecte final del cicle formatiu d'Arts Plàstiques i Disseny en Arts Aplicades al Mur de l'Escola Massana, que el tenia pendent. La tutora del projecte, veient que havia quedat molt bé, em va animar a presentar-lo a convocatòries. I, en aquell moment, vaig començar a ser artista resident de l'Associació Cultural La Volta, de Girona, on vaig descobrir l'existència de les beques Kreas o el festival inund'ART. El vaig presentar al festival inund'ART, on vaig guanyar el premi Menció Especial d'Art Jove, que consta d'una petita dotació econòmica i de tres exposicions. I, juntament amb l'ajut Kreas que em van concedir, vaig poder produir l'exposició que tenia pensada: tot va anar quadrant. Amb la COVID-19, s'han aturat moltes coses, però també és cert que m'han sortit altres noves exposicions.

Al retrat ja m'hi havia dedicat, i vaig decidir que volia retratar-les a elles quan vaig viure molt lluny de casa, a Nova Zelanda. Va ser com una separació d'espai i de temps que em va portar a fer net, a pensar en elles, en tots els vincles que tenim i en tot allò que ens havia passat.

Sí. Em va anar molt bé per entendre què m'ha passat, com he anat evolucionant i les meves relacions: qui hi ha al meu voltant. I com continuar.

En tornar, em vaig quedar embarassada. Portava una nova vida al món i, en concret, al meu nucli familiar, i necessitava sentir que començava una cosa nova.

Quan vam tenir la nostra filla, ens vam canviar els cognoms, perquè ens feia gràcia que l'Uma tingués els cognoms de les nostres mares. I primer volia mantenir Paula Lausin Clay com a nom artístic, però em costava, perquè llavors en uns llocs era Paula Lausin Clay i en altres era Paula Clay. I al final vaig decidir que el meu nom artístic fos ara Paula Clay.

Sempre m'havia quedat l'espina de fer Belles Arts. Tenia moltes ganes de posar-m'hi, però entre els canvis d'habitatge i la maternitat, m'era complicat anar a classe de manera presencial. És veritat que, al principi, se'm feia impossible pensar a fer una carrera d'arts en línia. Però penso que ha estat una decisió molt bona. És un grau molt actual i et poses les piles amb les tecnologies. Ho estic fent a poc a poc i ara començaré el projecte final de primer curs.

És interessant que hi ha molta part teòrica i, alhora, intenten que facis coses manuals, que investiguis, que t'enregistris, que facis presentacions en vídeo...

Sí, m'ha sorprès que la temàtica sigui tan actual. Acabo de fer un taller d'escriptura i creació, i està molt enfocat en l'actualitat. Per exemple, entrades (post) d'Instagram, o redactar descrivint com serien els textos de la teva exposició d'art.

Com que em veig força analògica, penso que em donarà una empenta en l'àmbit tecnològic, a sentir-m’hi més còmoda i al dia.

És difícil. Quan fas projectes personals, hi dediques moltes hores i no hi ha uns diners a canvi. Però sí que el fet d'estar a La Volta m'ha donat l'opció de dur a terme, per exemple, tallers de tèxtil per a infants. Més enllà dels projectes personals, cal emmotllar-se una mica. Una de les coses que ens demanen ara són propostes en línia. Per sobreviure, t'has d'obrir a fer coses diverses.

Accedeixes a un espai on pots treballar, i és molt positiu, perquè t'envoltes de persones creatives o artesanes de la zona, i els coordinadors et motiven i pensen en tu per a projectes que sovint estan relacionats amb activitats socials al barri de Sant Narcís de Girona. T'assabentes de concursos, de premis, cosa que, pel teu compte, potser et costaria més.

És molt estrany. No tens gaire protecció i es van cancel·lant coses. Tinc pendent una exposició a Perpinyà des de fa temps i sembla que al març sí que podré fer les exposicions que tinc pendents a Barcelona. I, com comentava, m'hauré d'anar adaptant a fer activitats en línia.

Sí, certament. Tinc també pendent fer creacions aplicades a la producció. Tinc ganes de continuar investigant en la superposició de capes tèxtils.

Sempre m'he sentit molt còmoda retratant dones. Suposo que és perquè ho soc. De fet, ara tinc una petita exposició al Centre Cultural La Mercè de Girona. Són estovalles on, en lloc de brodar-hi flors, o coses ornamentals, hi he brodat il·lustracions i frases meves, del meu diari, per donar peu a entaular-se i xerrar sobre l'embaràs, sobre aspectes que costen d'expressar, o que no està ben vist dir. Com ara que l'embaràs no és una etapa tan idíl·lica com m'havien explicat.