«El masclisme dominant ha silenciat la participació de les dones en la guerra»

 Gonzalo Berger

Gonzalo Berger: «Amb la incorporació de la tecnologia, la dona ha aconseguit la igualtat de condicions a la guerra»

16/03/2022
Teresa Bau
Gonzalo Berger, professor col·laborador dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC

 

Desgraciadament, en les últimes setmanes la guerra torna a estar en el primer pla de l'actualitat. L'historiador Gonzalo Berger, professor col·laborador dels Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és expert en estudis de gènere i conflicte armat. Berger ha investigat a fons el paper de les dones en la guerra, especialment en la Guerra Civil espanyola, un conflicte que l'ha inspirat a impulsar l'interessant Museu Virtual de la Dona Combatent, que documenta la participació de 3.200 dones soldats en la guerra del 1936 al 1939. En aquesta entrevista, l'historiador, autor de diversos llibres, reflexiona sobre el paper de la dona a la guerra, tradicionalment silenciat, i ens parla de com veu el present i el futur dels conflictes armats.

Com a historiador del paper de les dones en la Guerra Civil espanyola, una pregunta genèrica. Per què creus que les dones no han estat tradicionalment soldats i combatents en les guerres? Opines que les dones són inherentment més pacífiques? És una qüestió biològica?

Com a historiador no tinc una resposta científica en relació amb el caràcter pacífic o no de les dones. En les èpoques en què les guerres es decidien mitjançant batalles campals, en què el grau de violència era determinant per assolir la victòria, la dona va tenir un paper molt residual. La violència s'associa a la testosterona, i aquest és un component que es manifesta de manera predominant al gènere masculí. Per descomptat que ni el coratge, ni la resistència física o l'habilitat són atributs masculins. Ara bé, amb l'augment de la complexitat tecnològica i l'alt grau d'especialització de les guerres modernes, la dona ha aconseguit la igualtat de condicions en les qüestions bèl·liques.

Ha canviat en els últims temps el paper de les dones en les guerres? Hi ha més dones soldats en els conflictes armats contemporanis (Iraq, Síria, Ucraïna...)? Per què?

L'augment de la participació de les dones en els conflictes armats s'explica per diversos motius. El primer ja l'hem comentat: la "tecnificació" a l'hora de combatre ha eliminat de l'equació la violència física com a element determinant a la guerra. Un segon factor que ho explica és l'alt grau de participació social i política de les dones en les societats modernes: han deixat de tenir un paper passiu per assumir-ne un d'actiu. El tercer motiu és l'aparició del concepte "guerra total", en què ja no són els "guerrers" els que participen en els conflictes armats, deixant-ne al marge la resta de la població, sinó que s'hi involucra tota la societat civil, homes i dones.

Per què et vas interessar per les combatents femenines antifeixistes de la Guerra Civil espanyola?

Durant la meva tesi doctoral vaig treballar a fons les milícies antifeixistes organitzades a Catalunya. A mesura que anava aprofundint en la documentació de l'època, la percepció que la participació de les dones en les milícies era més rellevant del que comunament es creia va anar en augment. Tot i que hi ha precedents contemporanis a les revolucions mexicana i russa, la mobilització de les dones espanyoles va marcar un precedent que va influir en el conjunt de les dones europees, tant pel nombre important de voluntàries que van lluitar en defensa de la república com pel paper que van desenvolupar a les unitats de combat i el seu impacte mediàtic. M'interessava molt estudiar les motivacions i els resultats d'aquest procés.

La participació femenina en la Guerra Civil ha estat un aspecte força desconegut fins fa pocs anys. Per què aquest silenci sobre la qüestió?

Un altre cop hi ha diverses respostes a la teva pregunta. El masclisme dominant n'és una. La derrota sense pal·liatius dels republicans n'és una altra. La mateixa necessitat de moltes de les dones combatents d'amagar les seves experiències durant la guerra també ha influït en aquesta qüestió. Finalment, durant la Transició es va iniciar un procés de reconstrucció de la memòria republicana, i durant aquest procés la recuperació dels referents es va centrar en els homes.

Un altre element bastant ignorat que expliques al teu projecte és que hi van anar a combatre dones de diferents classes socials i opcions polítiques diverses. Què tenien en comú que les va fer prendre la decisió d'anar a lluitar?

Sí, sempre s'havia dit que les dones combatents eren anarquistes. L'anàlisi de les fonts documentals ens mostra que no va ser així. Van participar en la guerra, com a combatents, dones de totes les classes socials i a partir de diferents propostes polítiques: el seu perfil transita des del centre moderat republicà fins al moviment llibertari, passant per les socialistes, les comunistes o les catalanistes. Totes identificaven els sollevats com el seu enemic ideològic, però també de gènere; una clara amenaça als seus drets com a ciutadanes de ple dret, com finalment va passar...

Entre les files de combatents del bàndol feixista també hi va haver dones?

No, això és impensable en unitats militars.

En formar-se l'exèrcit de la República, les dones van ser subtilment expulsades de la lluita armada. Quins en van ser els motius? Era una discriminació purament sexista?

Efectivament. Sí, discriminació per gènere. S'ha de dir que l'expulsió de les dones de les unitats de combat no va ser ordenada pel govern republicà; de fet, al nostre projecte n'hem documentat 360 que van combatre fins al final de la guerra a diferents fronts i enquadrades a l'Exèrcit Popular de la República. 

Les dones soldats han estat sempre força silenciades per la història oficial, malgrat que han participat en un gran nombre de conflictes. Potser en els últims temps s'han donat a conèixer més, com el paper de les dones soldats al Kurdistan. També l'escriptora Svetlana Aleksiévitx ha descrit el paper de les dones soviètiques en la Segona Guerra Mundial. Com expliques aquest fenomen recent de reivindicació?

Perquè és real. Les dones són part de la història. Les seves experiències de vida, en aquest cas durant els conflictes armats, també ens ofereixen respostes amb relació als processos polítics i socials en els quals van participar o participen.

Creus que a mesura que s'avanci cap a una societat més igualitària entre dones i homes hi haurà més dones soldats? O bé, al contrari, una societat més igualitària optarà menys per la violència, atès que les dones ocuparan també posicions de poder?

M'agradaria pensar que la guerra com a mitjà de resolució de conflictes desapareixerà, que només formarà part de lectures, pel·lícules o estudis del passat, però lamentablement, i analitzant les dinàmiques dels primers vint anys del segle xxi, sembla que no serà així. Les dones tenen la mateixa capacitat de combatre que els homes, jo preferiria que ni les unes ni els altres no tinguessin mai necessitat de fer-ho. La guerra és la pitjor experiència que pot viure un ésser humà; les seves conseqüències són imprevisibles i, en el millor dels casos, triguen anys a superar-se.

Per acabar, en quins projectes treballes actualment i què tens en perspectiva? Continuaràs estudiant el paper de les dones en la guerra?

Continuo treballant en estudis de gènere i conflicte armat. La meva línia de recerca se centra en l'anàlisi del fenomen del voluntariat als conflictes europeus del segle xx.