1/9/22 · Estudis d'Arts i Humanitats

«És vital tenir cura dels esdeveniments de cultura popular perquè no es transformin en simples atraccions turístiques»

Alba Colombo

Alba Colombo

Alba Colombo , professora i investigadora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC

 

Alba Colombo, professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC, és la investigadora principal de Festivals, Events and Inclusive Public Space (FESTPACE), un projecte europeu que analitza l'ús dels espais públics a Europa per a tota mena d'esdeveniments i que es planteja com aquests esdeveniments —ja siguin culturals, socials, comercials, etc.— poden ser més inclusius i crear interaccions entre diferents grups ètnics i culturals. El projecte estudia l'ús de l'espai públic a cinc ciutats (Barcelona, Glasgow, Londres, Göteborg i Dublín), i hi participen universitats d'aquests països. A Barcelona, la UOC lidera el projecte, amb la col·laboració de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB).

 

Alba Colombo, professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC, és la investigadora principal de Festivals, Events and Inclusive Public Space (FESTPACE), un projecte europeu que analitza l'ús dels espais públics a Europa per a tota mena d'esdeveniments i que es planteja com aquests esdeveniments —ja siguin culturals, socials, comercials, etc.— poden ser més inclusius i crear interaccions entre diferents grups ètnics i culturals. El projecte estudia l'ús de l'espai públic a cinc ciutats (Barcelona, Glasgow, Londres, Göteborg i Dublín), i hi participen universitats d'aquests països. A Barcelona, la UOC lidera el projecte, amb la col·laboració de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB).

Quins objectius té el projecte i quin és l'interès de la UOC per participar-hi?

FESTPACE estudia tres grans àmbits: espai públic, esdeveniments i inclusió social. Intentem descobrir fins a quin punt un esdeveniment que passa a l'espai públic té aspectes d'inclusió i de diversitat, tant pel que fa a l'acció com pel que fa a la planificació i al desenvolupament.

El fet de participar en FESTSPACE ens permet comparar la recerca que estem fent en aquest àmbit a escala local amb iniciatives internacionals. Tot plegat generarà un coneixement més ampli. A més, ser presents a FESTSPACE dona visibilitat a la feina que fem com a universitat en aquest camp.

Quins aspectes s'han estudiat a la ciutat de Barcelona? I a les altres ciutats?

A Barcelona hem analitzat esdeveniments culturals de tres tipus: d'indústria cultural (festivals de cinema, teatre, literatura, música, etc.), de cultura tradicional i popular (esdeveniments vinculats al calendari festiu, com ara festes majors, la Mercè, etc.) i de diversitat cultural, que són molt importants per a nosaltres (per exemple, l'Any Nou Xinès, el Dia del Pakistan, el Dia Nacional de l'Equador, etc.).

A Glasgow, la Universitat d'Escòcia Occidental ha estudiat esdeveniments i festivals en espais concrets, com ara George Square, on se celebren tota mena de festivals i actes públics i comercials. A Londres, la Universitat de Westminster s'ha centrat en l'estudi dels parcs, principalment Finsbury Park. La Universitat de Göteborg ha analitzat la governança dels esdeveniments culturals públics, mentre que la Universitat Tecnològica de Dublín ha posat el focus en esdeveniments commemoratius.

Quines característiques fan de Barcelona una ciutat interessant en l'àmbit dels esdeveniments en espais públics?

Cada ciutat s'ha triat perquè és significativa en algun àmbit concret. Barcelona és un cas fantàstic per la seva creativitat, diversitat cultural i cultura popular, i també perquè s'hi celebren grans esdeveniments de la indústria cultural.

«Barcelona és un cas fantàstic per la seva creativitat, diversitat cultural i cultura popular»

Quines conclusions heu obtingut sobre Barcelona i el grau d'inclusió que comporten els esdeveniments que se celebren a l'espai públic?

Hem vist que hi ha esdeveniments més inclusius que altres: depèn del tipus d'esdeveniment, de si es fa en un espai obert o tancat, etc. Per posar un exemple, un festival com el Sónar és més divers i inclusiu que el Dia Nacional de l'Equador, mentre que el Dia Nacional de les Filipines, celebrat al carrer, és més inclusiu que altres esdeveniments que es fan en espais comunitaris tancats. 

Amb l'objectiu d'aconseguir que els esdeveniments que fan servir l'espai públic siguin més inclusius i integradors, hem dissenyat una guia orientada a gestors, responsables polítics, investigadors, etc. que mostra com es poden organitzar esdeveniments i festivals en espais públics en benefici de la comunitat i evitar que siguin quelcom que privatitzi l'espai públic o que es gestionin de manera que excloguin alguns grups.

Com heu vist els esdeveniments culturals de la ciutat?

Barcelona té una marca molt potent i algunes empreses de producció d'esdeveniments culturals hi organitzen iniciatives comercials que empren l'espai públic sense tenir cap vincle amb la ciutat. Em venen al cap el Barcelona Beach Festival, de música electrònica, o el Holi Festival, organitzat per una productora holandesa amb una finalitat purament comercial i totalment excloent.

«Barcelona té una marca molt potent i algunes empreses utilitzen l'espai públic per fer esdeveniments comercials que no tenen cap vincle amb la ciutat»

En cambio, festivales como el Sónar o el Primavera Sound han nacido en la ciudad y, aunque tienen una marca global, son parte del patrimonio cultural de Barcelona.

En canvi, festivals com el Sónar o el Primavera Sound han nascut a la ciutat i, tot i que tenen una marca global, són part del patrimoni cultural de Barcelona. 

Els festivals de cultura popular, com ara les festes de Gràcia o de Sants, són vitals per al pols cultural de la ciutat. A vegades caldria cuidar-los una mica més i dialogar amb els grups organitzadors locals perquè continuïn essent festes locals i no estiguin tan massificades i s'acabin convertint en una atracció turística.

«Les festes de Gràcia o de Sants són vitals per al pols cultural de la ciutat»

Les estratègies neoliberals utilitzen els grans esdeveniments culturals com a plataforma de desenvolupament social i turístic. Ho hem vist al llarg dels anys, des de l'Exposició Universal fins al Fòrum de les Cultures, els Jocs Olímpics, el Mobile World Congress, etc. És vital tenir cura dels esdeveniments de cultura popular perquè no es transformin en simples atraccions turístiques i perdin l'essència. En alguns casos, les associacions locals volen celebrar festes només per als barris, sense atreure turistes. N'és un exemple la festa dels Cors Muts, a la Barceloneta.

Entre els resultats del projecte hi ha una gran base de dades d'esdeveniments culturals a Barcelona, feta en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona —especialment amb l'ICUB—, a més d'una cartografia dels esdeveniments. 

Es tracta d'una sèrie de mapes descriptius i analítics que inclouen 340 esdeveniments culturals, estructurats en funció de si són de ciutat o de barri. Els hem comparat amb dades de mobilitat, presència d'immigració, de turisme, etc. També hem pogut disposar de dades proporcionades pel Departament de Cultura. Presentarem aquest document al congrés Culturopolis, que tindrà lloc aquest setembre.

Un altre punt destacat de la vostra recerca és l'anàlisi dels pregons de la Mercè. Quins missatges n'heu extret?

Hem fet l'anàlisi textual dels pregons a partir del 1975, des de l'inici de la democràcia, fins al 2020. Es tracta d'un treball liderat per l'investigador Xavier Villanueva. En aquest cas, hem creat un model d'anàlisi que creiem que es podrà utilitzar en futurs projectes de recerca i que alhora ens ha servit per discutir en profunditat diferents idees i conceptes.

Hem vist que els pregons reflecteixen tensions polítiques, socials i de seguretat, reivindicacions dels treballadors, etc. També hem constatat que els pregoners són un reflex del color polític de l'ajuntament. A tall d'exemple, una dada: des de l'arribada d'Ada Colau al consistori, hi ha hagut moltes més pregoneres que en el passat. Els pregons i l'anàlisi que n'hem fet estaran disponibles per a tota la ciutadania en una pàgina web.

Com s'aplicaran els resultats del projecte FESTPACE a Barcelona i a la resta de ciutats?

Seria fantàstic que els polítics es miressin els resultats i tinguessin en compte les recomanacions. És un projecte europeu independent que pot ajudar a millorar la inclusivitat i la diversitat dels esdeveniments en espais públics.

El projecte va començar el 2019 i ha acabat el juliol d'enguany. Ha viscut de ple la pandèmia de la COVID-19, que ha impactat molt negativament en el sector cultural. Com ha afectat aquesta situació al projecte?

La COVID-19 ha afectat tothom, també els investigadors, però sobretot ha impactat en els esdeveniments de les ciutats. En concret a Barcelona, ha afectat especialment els esdeveniments culturals. Ha canviat el disseny i l'estructura dels esdeveniments. Hi va haver moltíssima gent (col·laboradors, treballadors, espectadors, etc.) que no va voler que es cancel·lessin. En molts casos es va optar per mantenir-los, però en un format molt més petit per reduir-ne l'audiència i el públic. També es va observar, en plena pandèmia, la transformació de l'espai i la participació en les festes, com ara les actuacions en terrasses i balcons, espais privats que es van convertir en públics i en llocs de participació. Va ser una resposta original a una necessitat latent: superar l'aïllament i sentir-se part d'una comunitat.

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits