«Les universitats construeixen ponts fins i tot quan els governs estan en conflicte»

 Michael Murphy

Michael Murphy

20/10/2022
Joan Antoni Guerrero
Michael Murphy, president de l'Associació d'Universitats Europees (EUA)

 

Michael Murphy, president de l'Associació d'Universitats Europees (EUA), ha estat el responsable d'oferir la lliçó inaugural de la UOC aquest curs acadèmic. Doctorat en Medicina per la University College de Cork (UCC) i especialitzat en Farmacologia Clínica, en aquesta entrevista Murphy aborda diversos dels punts de què va tractar en la seva ponència, amb el títol "Universitats sense murs. L'adaptació al canvi a Europa".

Quins han estat els principals èxits de l'EUA durant els seus vint anys d'història?

L'EUA és l'organització amb què la Comissió Europea col·labora principalment com a òrgan paraigua del sector universitari. En primer lloc, es poden veure evidències d'impacte quan es fixen les polítiques i les estratègies que elabora. I es pot observar com, en general, estan molt alineades amb la perspectiva universitària. Per tant, fins a aquest punt, hem aconseguit influir en les polítiques públiques, el nostre paper primordial.

La segona cosa que cal dir és que hem establert els nostres fòrums, les nostres conferències i els nostres grups de treball com a llocs efectius on les universitats d'Europa comparteixen bones pràctiques, i això repercuteix en la qualitat de l'aprenentatge i l'ensenyament, i els enfocaments de la recerca. I la tercera qüestió és que representem les universitats europees en un escenari global a altres parts del món.

Per què és tan important tenir a la Unió Europea una xarxa d'universitats europees? Quines són les dificultats per construir-la?

Aquesta és una molt bona pregunta. La primera resposta seria que, si Europa vol tenir influència al món les pròximes dècades, ha de ser forta econòmicament i com a societat. I, perquè això passi, les universitats europees han de treballar plegades, perquè les universitats són els motors de molta innovació i molts canvis socials en el que ara és una economia del coneixement o una societat del coneixement. I per ser efectius hem de treballar més enllà de les fronteres.

No és fàcil, perquè Europa és famosa per la seva diversitat. Per tant, tens diversos marcs legals i marcs de finançament per a universitats, així com polítiques diverses arreu d'Europa, i reunir-los tots perquè siguin efectius és un repte. Però hi ha progrés, està passant.

"Les universitats europees han de treballar plegades, perquè les universitats són els motors de molta innovació i molts canvis socials en el que ara és una economia del coneixement."

En quin sentit? Per exemple?

Una nova iniciativa de la Comissió aquests darrers tres anys ha estat impulsar l'establiment de noves aliances europees d'universitats transfrontereres. Les aliances demostren ser molt eficaces per cristal·litzar els problemes, els reptes, i creen una certa pressió sobre el sistema polític per eliminar barreres innecessàries. Així que això també és un progrés.

Li sembla que les universitats d'Europa estan obertes a rebre les directrius de la Unió Europea? Perquè algunes universitats tenen una història llarga, un segle d'història…

Sí. És just dir que històricament les universitats han estat vistes com a institucions conservadores que protegeixen la seva autonomia. Però val a dir que moltes de les polítiques i pràctiques que adopta la Comissió es deriven de pràctiques que les mateixes universitats ja portaven a terme. I escolten les nostres opinions sobre com se'ls pot donar forma. Per tant, no és un gran xoc per al sistema. Hi ha una obertura al canvi, un canvi emergent.

Què representarà aquest canvi per a les universitats?

El que representarà un èxit per a les universitats europees en el futur serà la llibertat amb què els estudiants podran moure's entre campus de diferents països per obtenir títols conjunts o per reunir microcredencials que després es traduiran en el seu propi títol. Una altra mesura serà la facilitat per moure's del personal entre institucions i les facilitats per gestionar les diferències de pensions entre països. Un altre recurs serà l'escala de col·laboració de recerca transfronterera, amb laboratoris virtuals basats en aportacions d'universitats de diferents parts d'Europa.

A Europa, en aquests moments estan canviant moltes coses. Hem tingut una pandèmia i ara tenim una guerra a la frontera de l'est. Quin paper tenen les universitats europees en aquest nou context?

La pandèmia va accelerar el canvi que ja estava en marxa i el canvi que havíem de veure si ens prenem seriosament els objectius de desenvolupament sostenible. I, en aquest espai, el repte més gran que tenim ara és convertir totes les nostres institucions en campus bimodals, la qual cosa significa un equilibri entre l'aprenentatge a distància i l'aprenentatge al campus. Perquè això passi, sí que hem d'invertir en tecnologia i infraestructures i en la formació del personal en els principis de l'aprenentatge a distància. Aquesta és la pandèmia. Si ho fem amb prudència, reduirem la nostra petjada de carboni i impulsarem molts dels altres objectius.

La guerra d'Ucraïna és impactant i ha estat alhora una oportunitat i un repte per a les universitats perquè hem treballat molt per donar suport als nostres companys d'Ucraïna. En teníem 26, i ara tenim 32 universitats membres d'Ucraïna. I a l'EUA hem creat un grup de treball d'experts per guiar la reconstrucció del sistema ucraïnès quan acabi la guerra i per fer que el sistema ucraïnès sigui més competitiu en el futur. Així, com sabeu, cada crisi comporta els seus problemes però també les seves oportunitats. I estem compromesos amb això. I, per descomptat, donem suport als estudiants i refugiats ucraïnesos de tot Europa.

"Hem d'invertir en tecnologia i infraestructures i en la formació del personal en els principis de l'aprenentatge a distància."

El nou context geopolític que tenim ara amb la guerra o amb la Xina i Rússia intentant tenir el paper de superpotència al nostre món podria representar un risc per a les universitats europees i els valors europeus?

El primer que cal dir és que aquest realineament geopolític s'està produint en un moment molt dolent, perquè, al cap i a la fi, des del sector universitari considerem que els objectius de desenvolupament sostenible són absolutament crítics en aquesta etapa. I, si voleu assolir aquests objectius, necessiteu la cooperació amb tothom a tot el món. Hem d'aprofitar la capacitat de tot el sistema universitari i, de fet, la col·laboració dels països. Per tant, aquesta situació es dona en un moment molt dolent.

Per a nosaltres, a Europa, considero que l'important és que treballem junts per assegurar-nos que Europa sigui forta i estigui a primera línia. Els països europeus són massa petits per tenir impacte. Així, tot el que fa créixer la col·laboració en recerca i innovació i en política garantirà que Europa tingui veu en els anys vinents. Aquesta és la nostra responsabilitat.

Però la Xina i Rússia intenten influir en les universitats de la Unió Europea?

Alguns països importants consideren que l'enfocament hauria de ser tancar les connexions, però les universitats no han estat mai en aquest espai filosòficament. Creiem que l'educació i la recerca del sector universitari són constructors de ponts fins i tot quan els governs estan en conflicte. Això ha estat així al llarg de la història i és el cas en el futur. Al mateix temps, hem de ser intel·ligents i treballem amb la gent des de la reciprocitat. Treballem sobre la base de valors compartits en la mesura que podem i també compartim obertament els resultats i la recerca quan treballem junts. Així, doncs, hem de ser intel·ligents.

És lamentable que això hagi sorgit en els darrers anys, però és un fet que hem d'afrontar. Principalment, ens mantenim tan connectats com podem. Fins i tot a la guerra dels russos a Ucraïna, vam suspendre formalment els nostres membres universitaris russos perquè els rectors van signar cartes de suport a la guerra. Però també considerem que el nostre personal i les nostres universitats membres són lliures de relacionar-se amb companys russos quan confien que els acadèmics russos comparteixen els nostres valors. I en coneixem milers.

"Vam suspendre formalment els nostres membres universitaris russos perquè els rectors van signar cartes de suport a la guerra."

Parlem de la mobilitat a Europa. Parlem de la pandèmia, del treball a distància i de totes aquestes qüestions. Tot això pot afectar el sector universitari; quins són els riscos i quines són les oportunitats d'aquests canvis?

Col·lectivament i amb mobilitat, els estudiants tenen més opcions i millors oportunitats d'aprenentatge, i s'han d'eliminar els obstacles. Hi ha alguns riscos i, en particular, el risc de fuga de cervells de països i regions que no són tan sòlids econòmicament o no tenen marcs polítics que afavoreixen l'educació i la recerca. Hi ha el risc que perdin algunes de les seves persones més intel·ligents. Per tant, ens hem d'assegurar que en el disseny de programes de mobilitat som conscients d'aquesta dificultat i fem pràctiques per combatre la fuga de cervells.

Com podem garantir que les universitats d'Europa es desenvolupen en igualtat en aquest nou entorn?

El primer que cal dir és que la diversitat és realment una fortalesa d'Europa i hem de mantenir aquesta diversitat. Això és un principi darwinià. La segona cosa a dir és que cal canviar les polítiques públiques als països amb sistemes més febles. Han de reconèixer que el marc polític en què han operat no oferirà un sistema universitari competitiu en el futur. Per tant, el marc normatiu, que és el que controlen els governs en primera instància, ha de permetre la competència i ser competitius, i han d'alliberar les institucions per donar-los l'autonomia que necessiten per ser competitives.

La segona cosa que ha de fer un govern és proporcionar finançament. Sense finançament, les estratègies i els plans són al·lucinacions. Les universitats mateixes han de canviar. A l'EUA diem que per tenir èxit les universitats han de tenir un lideratge fort, i que el lideratge s'ha de formar professionalment, amb la qual cosa hem de professionalitzar la gestió i el lideratge dins de les universitats a tots els nivells. Els països que són més forts ho fan durant dècades.

Quin paper pot tenir la UOC en el marc europeu pel que fa a tot el seu bagatge en aprenentatge en línia (e-learning)?

Les universitats obertes tenen molta més experiència que les universitats de campus sobre el nou model d'ensenyament a distància. I amb la vostra experiència, teniu molt per compartir amb el sector universitari tradicional pel que fa a la professionalització de l'aprenentatge en línia. I com que les bases de dades de la UOC es remunten a vint anys d'experiència, ens guiarà a la resta en qüestions de millora de la qualitat de l'aprenentatge en línia, i també, especialment, en la millora de la qualitat de l'avaluació, que és un problema important per a les institucions del campus tradicional. Així que la UOC té avantatge i l'ha d'aprofitar.

"La UOC ens guiarà a la resta en qüestions de millora de la qualitat de l'aprenentatge en línia, i també, especialment, en la millora de la qualitat de l'avaluació."

Enllaços relacionats