Tots els substantius i altres elements, però no pas els articles i les preposicions:

• la Tisó, l'Excalibur
• el Pi de les Tres Branques

Els noms propis de mitjans de transport i les marques o models:

• l'Orient Express, el Titanic, el Queen Elizabeth, el cuirassat Potemkin, l'Apollo 13, el Nautilus, el petrolier Prestige
• Vespa, Montesa, Seat, Peugeot, Pegaso, Rolls-Royce, Cadillac, Boeing

Quan s'agafen com a noms comuns:

• prendre el sol
• lluna plena
• cada terra fa sa guerra

Les denominacions genèriques o descriptives:

• el sistema solar, l'univers, l'estel polar

Tots els substantius i adjectius:

• Terra, Júpiter
• el Sol
• la Lluna
• Halley
• la constel·lació de l'Óssa Major, el Carro

Les denominacions de productes mitjançant el topònim d'origen:

• un priorat de primera, un montsec molt gustós, un tall de camembert, un xerès sec

El producte genèric:

• una aspirina, una lot, les vambes, un jeep nou, unes xiruques

La denominació d'origen:

• Ratafia Catalana, Pollastre de la Raça Prat

El producte concret:

• unes Wamba, una llanterna Lot, les sabates Chiruca

Nom propi de la institució, organisme, entitat, empresa o establiment

El plural aglutinador o singular en sentit genèric:

• els departaments de la Generalitat
• els departaments de Justícia i de Cultura
• cap diputació no pot...
• els ajuntaments d'Olot i del Prat
• un jutjat social instruirà el cas
• els registres civils i mercantils
• els índexs de la borsa
• les universitats han d'acomplir...
• el van ingressar en un hospital
• actuen en un teatre
• l'hotel és de dues estrelles
• els membres del club...
• el rector ha convocat els estudis de la UOC

Les denominacions genèriques d'una entitat formalment constituïda:

• el Departament de Justícia de la Generalitat
• el Govern Civil de Barcelona
• l'Ajuntament de Manresa
• Jutjat de Primera Instància núm. 1
• el Registre Civil de Vic
• la Borsa de Barcelona
• la Universitat Complutense de Madrid
• l'Hospital de Sant Pau
• el Teatre Lliure
• el Parlament Europeu
• s'allotgen a l'Hotel Principal
• els Estudis de Dret i Ciència Política [nom d'una de les set àrees docents o facultats en què es constitueix la UOC]

Designacions d'entitats jurídico-públiques, militars i religioses

Les denominacions utilitzades en sentit absolutament genèric o quan es tracta de plurals aglutinadors:

• les esglésies de tot el món
• una administració eficaç, les administracions locals, les administracions públiques
• els estats europeus, una qüestió d'estat, un estat es compon d'un conjunt d'institucions
• l'exèrcit soviètic [però: l'Exèrcit Roig]

Els substantius quan es refereixen a una entitat concreta; els adjectius i els complements del nom s'escriuen amb minúscules:

• l'Església catòlica, l'Església protestant, casats per l'Església
• l'Administració catalana, l'Administració pública, els òrgans de l'Administració pública
• l'Estat espanyol
• l'Exèrcit espanyol
• el Govern català

Designacions d'òrgans de gestió, consulta o govern

Les denominacions utilitzades en sentit absolutament genèric o quan es tracta de plurals aglutinadors:

• els serveis del Parlament
• els treballs en comissió
• les secretaries generals han de vetllar...
• els consells escolars dels centres d'ensenyament
• tots els ateneus tenen una junta directiva
• les vocalies de cultura de les entitats cíviques
• els consells de direcció i de gerència

Les denominacions d'institucions:

• la Junta Directiva de l'Ateneu Barcelonès
• el Consell de Direcció de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió
• la Secretaria General del Departament de...
• el Servei de Publicacions del Parlament de Catalunya
• el Consell Escolar de l'I. B. Jaume Callís
• el Consell d'Administració de Premsa d'Osona, SA
• el Consell de Direcció de la Corporació...
• la Direcció General de Política Lingüística
• el Servei de Professorat del Departament d'Ensenyament
• la Comissió de Cultura de l'Associació de...
• la Comissió d'Urbanisme de Barcelona
• la Vocalia de Muntanya de la Unió Excursionista
• el Consell Executiu de la Generalitat
• el Consell de Ministres de...

Designacions incompletes o correferents d'institucions, òrgans de gestió...

Quan no es parla d'una unitat en concret, sinó que es fa referència al conjunt o a la categoria, s'utilitza una denominació genèrica:

• la universitat ha de vetllar..., un departament és...

Quan, tot i parlar d'una unitat en concret, no es fa servir el nom propi, sinó que es denomina per mitjà d'un nom comú de valor genèric o una denominació coreferent:

• aquesta universitat, aquesta entitat, aquest ens, aquesta institució, aquest organisme
• el nostre departament
• la cambra catalana, el consistori badaloní, la corporació municipal de Girona

Quan es designa el nom d'una manera incompleta perquè s'ha esmentat anteriorment o perquè se sobreentén:

• l'Estat [com a designació incompleta de, per exemple, l'Estat espanyol], la Generalitat, el Govern, l'Administració, les Corts, el Parlament, la Comissió
• l'Ajuntament ha instituït..., la Diputació va aprovar..., el Departament ha fet públic..., el Consell considera..., la Junta ha dimitit
• el regidor de Cultura, el conseller de Governació, el ministre de l'Interior
• Hisenda recapta..., Economia decidirà abans de l'estiu...

Festivitats cíviques, religioses i polítiques i celebracions que s'hi vinculen

Quan hi ha un sentit genèric o es fa referència a una part de la festivitat:

• les festes (els focs, la nit...) de Sant Joan
• la processó del Corpus
• jornada castellera a Vilafranca del Penedès
• la festa de la Candela, la festa major caurà en dilluns
• les falles de València
• la castanyada de Tots Sants
• el tió de Nadal, la cavalcada de Reis
• la mona de Pasqua
• la mascletada va tenir lloc a la plaça de l'Ajuntament de València
• amb el chupinazo s'inauguren les festes de Sant Fermí de Pamplona

Per regla general, els substantius i adjectius, però no pas els articles i les preposicions:

• el Primer de Maig, l'Onze de Setembre, els Tres Tombs, la Diada del Llibre, la Festa Major de les Borges Blanques, la festa de la Patum de Berga, el Dia d'Acció de Gràcies, el Dia de la Independència, l'Aplec del Caragol de Lleida
• Corpus, Sant Jaume, Sant Fermí, el Dia dels Innocents, Nadal, Carnestoltes, Tots Sants, Pasqua, Dijous Gras, Divendres Sant, Cap d'Any, la Candelera, Diumenge de Rams, la Pasqua Florida
• la Nit dels Graduats de la UOC

Períodes històrics i divisions temporals

Les divisions temporals genèriques (dies de la setmana, mesos, estacions):

• gener, febrer, març
• dilluns, dimarts, dimecres
• primavera, estiu

Els períodes històrics:

• el Paleolític, el Neolític, l'Edat del Bronze, l'Antiguitat, l'Edat Mitjana

Fets històrics singulars

Quan prenen un sentit genèric o coreferent:

• la primera guerra púnica, les guerres mèdiques, la guerra civil esclatà..., la guerra de successió a Polònia
• el fenomen de la revolució industrial..., no es pot parlar d'una revolució industrial global, la reforma de l'Església, una etapa de restauració

El substantiu genèric d'un episodi concret:

• la guerra de Troia, la guerra dels Cent Anys, la guerra dels Segadors, la guerra de Successió espanyola, la batalla de Las Navas de Tolosa, el desembarcament de Normandia, la guerra de les Dues Roses, el setge de París, la presa de la Bastilla
• el compromís de Casp, els processos de Nuremberg, el cisma d'Occident, el tractat d'Utrecht, el concili de Trento, la pau de Westfàlia, el procés de Burgos

Els adjectius i substantius que designen els grans fets històrics i els grans conflictes bèl·lics i els noms singulars de fets històrics concrets (sobretot en textos especialitzats):

• les Germanies, la Setmana Tràgica, el Sis d'Octubre, el Corpus de Sang
• la Segona República espanyola, la Guerra Civil espanyola, el període de la Restauració espanyola comprèn des del desembre del 1874 fins a l'abril del 1931
• la Reforma i la Contrareforma són períodes de la història del cristianisme occidental
• la Revolució Francesa, el període anomenat Revolució Industrial, la Primera Guerra Mundial, la Primavera de Praga, el Tercer Reich, el Maig del 68, la Nit de Sant Bartomeu, la Nit dels Ganivets Llargs

Moviments artístics i culturals

Quan s'utilitzen com a denominacions d'estils i corrents artístics i culturals:

• d'estil romànic, l'art gòtic
• l'esclat del barroc castellà, les lletres del Barroc són també barroques
• el segle d'or de les lletres catalanes
• modernisme, romanticisme
• s'entén per noucentisme...
• el neoclassicisme en la literatura catalana
• cubisme, fauvisme, impressionisme, expressionisme

Quan designen períodes temporals més o menys delimitats (sobretot en textos especialitzats):

• el Barroc se centrà en dos corrents..., en el Barroc no tot és barroc
• en el segle xvii culminà el Segle d'Or
• la Renaixença
• el Renaixement
• la Il·lustració
• l'Humanisme
• Eugeni d'Ors i l'època del Noucentisme
• el període del Neoclassicisme castellà

Corrents ideològics

Per regla general:

• humanisme, pragmatisme
• mercantilisme, neoliberalisme
• radicalisme, federalisme, anarquisme
• protestantisme, calvinisme, luteranisme
• racionalisme, positivisme

Estudis (facultats) i àrees temàtiques de la UOC

La designació genèrica o coreferent:

• els directors dels estudis es posaran en contacte...
• la formació de postgrau es divideix en diferents àrees temàtiques

Tots els substantius i adjectius:

• Estudis d'Economia i Empresa, Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació
• Àrea de Finances i Recursos, Àrea de Desenvolupament Global, Àrea de Màrqueting

Cicles educatius i àrees de coneixement

Els tipus o nivells d'estudis:

• la formació professional
• l'ensenyament secundari obligatori
• el primer cicle d'ESO
• el preescolar
• s'ha matriculat d'una filologia
• un grau
• una diplomatura
• un màster
• un postgrau
• un programa de doctorat

Els substantius i adjectius que integren les denominacions de graus, postgraus, màsters, doctorats, especialitats, mencions, mínors i àrees de coneixement:

• la carrera d'Arquitectura
• el grau d'Història
• la diplomatura de Ciències Empresarials
• l'especialitat d'Electrònica
• el postgrau de Disseny de Materials Didàctics Multimèdia per a Entorns Virtuals d'Aprenentatge
• el màster d'Anàlisi de l'Entorn Econòmic
• el doctorat de Formalització de Llenguatges Naturals
• l'especialització de Dret Comunitari i Aplicacions Pràctiques als Estats Membres
• la menció de Comunicació Audiovisual
• el mínor de Mobilitat Interna
• l'àrea de coneixement de Ciutat i Urbanisme
• la càtedra de Filosofia del Dret
• el programa de doctorat sobre la Societat de la Informació i el Coneixement

Cursos, assignatures, seminaris i tallers

La designació genèrica:

• el curs de...
• l'assignatura de...
• el seminari de...
• el taller de...
• cursar estudis de...

La inicial del primer mot després de la designació genèrica (tret que aquesta formi part del nom):

• el curs La revisió i la postedició de textos i les noves tecnologies de la llengua [però: Curs d'aprofundiment de la llengua catalana]
• l'assignatura de Multimèdia i comunicació
• el seminari sobre La qualitat de la llengua oral en els mitjans de comunicació
• el taller de Redacció de textos per a la millora de l'activitat docent a la UOC

Congressos, simposis i jornades

Les categories genèriques:

• un congrés de metges
• les jornades sobre llengua
• un congrés d'arquitectura
• un simposi sobre gestió del sòl

Els substantius i adjectius que integren la denominació:

• el Primer Congrés de Metges de Catalunya
• el Desè Simposi de Psiquiatria Infantil
• I Jornades sobre Lingüística Aplicada
• Congrés d'Energia Solar
• I Simposi de Tecnologia de les Membranes
• X Setmana del Llibre Tècnic i Científic
• II Trobada d'Assessors Tècnics

Comunicacions, conferències, taules rodones, debats, ponències i discursos

Quan no es tracta de la denominació exacta sinó d'una denominació genèrica:

• una comunicació sobre el tractament d'aigües residuals
• una conferència sobre l'arquitectura de Gaudí

Només la lletra inicial del títol, el qual s'ha de posar entre cometes:

• "La tradició administrativa avui: mètodes i problemes" és una ponència de les Jornades sobre Tècniques i Mètodes d'Estudi del Llenguatge Administratiu
• taula rodona "El disseny industrial dels noranta"
• conferència "Tractament fisicoquímic de l'aigua"
• el discurs "La política espanyola de telecomunicacions"

Festivals, exposicions, fires, cicles, salons i certàmens

Quan és un esdeveniment no periòdic o quan el nom genèric no forma part del títol:

• uns jocs olímpics, els jocs florals
• el festival cinematogràfic que se celebra anualment a Sitges
• l'exposició "Cent anys de cinema" [no periòdica], l'exposició Art Futura del 2002 [periòdica]
• la fira Expolangues de París

Els substantius i adjectius que componen la designació específica d'un esdeveniment periòdic o d'un esdeveniment no periòdic en què el nom genèric forma part del títol:

• els Jocs Olímpics del 1992, Jocs Florals de Lo Rat Penat
• el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges
• l'Exposició Universal de Viena
• la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega
• el Saló Nàutic Internacional de Palma

Premis i distincions

El nom genèric quan no forma part de la designació específica:

• el premi Ciutat de Palma
• el premi Nobel de literatura
• el premi La Lletra d'Or
• lliurament dels premis Goya de cinema

Tots els substantius i adjectius:

• el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
• la Creu de Sant Jordi
• la Copa d'Europa
• Gran Premi d'Or del Festival de Cinema de Biarritz
• la concessió dels Oscar
• quarta edició dels Premis de Creació Virtual de la UOC

Títols de llibres, d'obres teatrals, musicals, cinematogràfiques, d'arts plàstiques i de programes de televisió

La inicial del títol, que s'escriu en cursiva:

• L'auca del senyor Esteve, La plaça del Diamant, La bogeria [literatura]
• Terra baixa, Ubú president d'Els Joglars [teatre]
• Judici final de Miquel Àngel, Les senyoretes del carrer d'Avinyó de Picasso [pintura]
• El pensador de Rodin, Núvol i cadira d'Antoni Tàpies [escultura]
• Virolai, Els segadors, Gaudeamus igitur [música]
• La ciutat cremada, Plats bruts [cinema i televisió]

Publicacions periòdiques

La inicial del títol, que s'escriu en cursiva, i les inicials dels substantius i adjectius:

• Digithum, Serra d'Or, El Temps

Col·leccions de llibres o altres obres

La inicial del títol, que s'escriu en rodona i entre cometes, i les inicials dels substantius i adjectius:

• "El Balancí", "Vull Saber", "Estudis i Propostes"

Parts d'una obra o publicació periòdica

Les parts genèriques de les obres i dels documents:

• l'índex de matèries, vegeu els annexos, en el capítol tercer, en l'apartat següent

La lletra inicial del títol, que s'escriu en rodona i entre cometes:

• "La producció del missatge visual", publicat a Anàlisi. Quaderns de Comunicació i Cultura
• "El llenguatge" del diari Avui
• Vegeu l'apartat "Morfologia i sintaxi" de la Guia lingüística

Llevat dels noms propis que hi figuren:

• el teorema de Pitàgores
• el diagrama de Venn
• les variables de Boole
• la regla de L'Hôpital
• la distribució khi quadrat de Pearson
• la campana de Gauss

Títols de documents oficials i de les tramitacions corresponents

Les designacions genèriques de classes de documents i classes de tramitacions:

• els projectes de llei del Govern
• les lleis de Catalunya
• els estatuts de les comunitats autònomes
• el BOPC publica totes les resolucions del Parlament
• es va aprovar per mitjà d'un reial decret
• les mocions es poden presentar...
• els decrets emanats de l'Executiu
• la llei fixa uns terminis
• cal emetre la resolució
• els informes de les comissions
• signar un certificat
• redactar una memòria

La inicial de la primera paraula que designa la classe de document i els noms propis que formen part del títol:

• Reial decret legislatiu 2976/1983
• Informe de la ponència, pel Decret 53/1983, de 24 de juny, sobre...
• Moció 23/II del Parlament de Catalunya
• l'Estatut dels treballadors, els Estatuts de la Universitat Oberta de Catalunya, les Normes d'organització i funcionament de la UOC
• el Reglament del Departament de Física
• el Projecte de llei d'ordenació dels ensenyaments no reglats
• la Llei d'habilitació de crèdits
• la Resolució 63/II de la Generalitat de Catalunya
• l'Ordre, de 20 de març de 1985, del Departament de Justícia...
• el Pressupost de 1990 de la Universitat Oberta de Catalunya
• la Memòria d'activitats del Servei Lingüístic

Altres tramitacions

La denominació de les tramitacions que no corresponen a un document amb títol propi sinó a una actuació oficial:

• la interpel·lació al Consell Executiu
• la compareixença de l'Hble. Sr. Conseller d'Ensenyament davant la Comissió de Política Cultural

Parts genèriques de les obres i els documents legals

• en el preàmbul es diu que..., en la disposició transitòria quarta, les disposicions finals, la secció vuitena, l'annex I, el que disposa l'article 43, d'acord amb l'apartat b de l'article 2

Informes, estudis i projectes

El nom genèric quan no forma part de la designació específica, la qual s'escriu amb majúscula inicial (i en cursiva si pot ser confusa):

• el projecte La identitat i el consum de les TIC en adolescents en espais públics i privats de lleure
• l'estudi L'economia catalana actual

La inicial del nom genèric quan forma part del títol, que s'escriu en rodona:

• Programa de recerca i desenvolupament de...
• Projecte de remodelació de...
• Pla general de normalització lingüística

Documents acreditatius i carnets

• el document nacional d'identitat
• el passaport
• la cartilla de la Seguretat Social
• el carnet de la UOC

Llocs catalans amb article

L'article i les preposicions que en formen part:

• el Maresme, la Pobla de Mafumet, al Barcelonès, de l'Ebre (les comarques catalanes porten totes article llevat d'Osona)

L'article personal en o na dels noms de lloc:

• Castellar de n'Hug, els Omells de na Gaia

Llocs no catalans amb article

L'article de noms de lloc no catalans però amb forma catalanitzada:

• la Manxa, les Ardenes, els Monegres
• l'Havana, del Caire, les Filipines, del Salvador, les Bermudes, les Caiman, dels Balcans, la Guaiana Francesa

L'article de noms de lloc no catalans i amb forma no catalanitzada:

• Las Hoces, Las Bardenas, d'El Bierzo, La Línea, Las Chafarinas, Las Palmas [però: la Rioja]
• Lo Puèi, O Carballiño
• Los Angeles, Le Havre, La Spezia, Las Combarèlas, Las Vegas, El Paso, Le Mans

Demarcacions i divisions territorials

Les denominacions genèriques:

• la província de Tarragona
• la comarca d'Osona
• la diòcesi de...
• la regió de...

Entitats locals territorials

En català, la inicial de tots els substantius i altres mots, tret dels articles i les preposicions:

• la Fenolleda, el Matarranya, els Serrans, l'Alt Camp, el Racó d'Ademús [comarques]
• Molins de Rei, la Vall d'en Bas, els Alamús, el Pla del Remei, les Paüls [municipis]
• Sant Andreu, la Zona Franca, el Barri Gòtic, la Barceloneta, les Corts [barris]

En llengües diferents del català, també l'article inicial:

• Las Hurdes, Las Cuatro Villas, La Alpujarra [comarques]
• El Burgo de Ebro, Los Santos de Maimona, O Grove [municipis]
• Las Virtudes, El Arenal [barris]

Llocs i accidents geogràfics

La designació genèrica que els acompanya:

• el molí de les Heures, la coma de Vaca, la collada de Toses, la plana de Vic, el delta de l'Ebre, el cap de Creus, el riu Ter, el massís del Montseny, el castell de Balsareny, l'illa d'Eivissa
• el canal de la Mànega, les cascades del Niàgara, la mar Roja, el golf Pèrsic, el desert del Sàhara, el pol Nord, el tròpic de Càncer
• el cercle polar àrtic, l'equador, el pol nord [extrem de l'eix de rotació de la Terra; però: el Pol Nord (regió geogràfica)]

Els punts cardinals en sentit genèric:

• el nord de la Península, el sud d'Espanya, la costa est dels EUA

La inicial de la designació que acompanya els noms de lloc i accidents geogràfics quan és usada absolutament com a nom de lloc i ha deixat de ser genèrica:

• l'Illa de França, la Collada, el Delta, el Golf, la Vall d'en Bas, la península del Cap Cod, el Mont Blanc, Riu de la Plata

Els punts cardinals quan formen part d'un terme geopolític consolidat:

• l'enfrontament Est-Oest, el diàleg Nord-Sud, els països de l'Est

Països i demarcacions

L'adjectiu acompanyant:

• Europa occidental, l'Àsia oriental

Els substantius i altres paraules de denominacions de zones geopolítiques:

• els països desenvolupats, el tercer món, la zona euro

Els substantius i altres mots, tret dels articles i les preposicions:

• els Països Catalans, el Principat de Catalunya, la Ciutat Comtal, la Catalunya Nord, la Costa Brava, el País Basc, la Costa Daurada
• Itàlia, la Gran Bretanya, Irlanda, Flandes, la Ciutat Eterna, l'Orient Mitjà, l'Imperi Romà, Occident, Amèrica, Escandinàvia, la Terra del Foc, Àfrica del Sud, la Indoxina, Amèrica del Nord, l'Antàrtida, el Pacífic

Igualment amb els noms tradicionals o convencionals de zones reals o imaginàries:

• l'Atlàntida, l'Àfrica Negra, la Banya d'Àfrica

Toponímia urbana i interurbana

La designació genèrica que els acompanya:

• la plaça de Sant Jaume, la plaça Major
• el passeig de Gràcia, el passeig de Francesc Macià, el passeig de la Castellana
• el carrer Gran, el carrer Nou, el carrer Major
• la ronda de Sant Pere, la carretera de Barcelona
• el moll de la Fusta, el port de Barcelona
• el raval de Santa Anna
• l'avinguda de Roma
• el parc d'atraccions del Tibidabo, el parc zoològic de Barcelona, el parc de la Ciutadella

La designació genèrica quan ha quedat fossilitzada o s'escriu en un idioma diferent del català:

• la Rambla de Barcelona, la Gran Via de les Corts Catalanes, el Camp de Mart, la Via Júlia, la Ronda Litoral
• la Plaça Major de Madrid, la Plaça Roja de Moscou
• Trafalgar Square, Picadilly Circus, la Rue de Rivoli, Central Park de Nova York, Hyde Park de Londres

Edificis i monuments singulars

Els substantius comuns que no formen part de la denominació oficial o són considerats genèrics:

• el temple de la Sagrada Família, la cartoixa d'Escaladei, el monestir de Poblet, l'ermita del Puig
• el monestir de Los Jerónimos, l'aqüeducte de Segòvia, l'alcàsser de Toledo, el palau de la Moncloa, el palau de la Zarzuela, la plaça de toros de Las Ventas, la torre del Big Ben, les termes de Caracal·la, la catedral de Milà, l'abadia de Westminster de Londres, el teatre de La Fenice de Venècia, el palau de Buckingham

Tots els substantius i adjectius quan formen part de la denominació oficial, tant en català com en altres llengües:

• la Llotja, la Seu Vella de Lleida, el Reial Monestir de Poblet, el Palau de la Música Catalana, el Museu Picasso, l'Estadi Olímpic, la Casa de les Punxes, el Pont del Diable
• el Museu del Prado, el Palau Reial, el Palau de Congressos, l'Arxiu de la Corona d'Aragó, la Casa de Juntes de Gernika, la Torre del Oro, la Giralda de Sevilla, la Puerta de Alcalá, la Puerta del Sol, el Casón del Buen Retiro, el Colosseu de Roma, el Temple Romà, el Panteó de Roma, la Capella Sixtina, la Torre de Pisa, la Torre Eiffel, l'Estàtua de la Llibertat, la Casa Blanca, la Gran Muralla, la Sainte-Chapelle de París, la National Gallery, l'Empire State Building, el Covent Garden

Dependències d'edificis

Quan es designen les dependències amb mots genèrics:

• el saló de sessions del consistori
• els salons nobles de...
• la sala d'actes
• una galeria d'art
• la sala de juntes
• la sala de graus
• el campus
• el mòdul D.5
• la biblioteca
• el vestíbul
• la seu central de la UOC

La denominació específica d'una estança singular:

• el Saló de Sessions [en el cas del Parlament]
• el Saló de Sant Jordi
• el Saló de Cent
• la Galeria dels Miralls
• la Sala de la Columna

Els noms d'edificis o dependències singulars:

• Pavelló de Govern
• Torre Girona
• Aula Capella
• Edifici Coderch
• Aula Pi i Calleja
• Càtedra Gaudí
• Despatx Oval