Gemma Suárez és graduada en Màrqueting i Recerca de Mercats per la UOC. Ha muntat la seva pròpia empresa de màrqueting al Canadà (Brainstorming Marketing), país al qual va arribar fa dos anys mitjançant unes pràctiques internacionals de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per treballar a l'ambaixada espanyola a Ottawa.
- Com et definiries?
Tinc idees clares d'on vull arribar i vaig a totes. Intento ser positiva encara que les coses surtin malament i salto els obstacles que sigui necessari per arribar a aconseguir el meu objectiu.
- Què ha suposat la UOC en la teva carrera professional?
Un pas enorme. Si no fos per la UOC, no seria on soc. Era dolentíssima per estudiar, creia que no servia. De fet, vaig deixar d'estudiar i vaig començar a treballar com a hostessa de vol. Després de graduar-me en Màrqueting i Investigació de Mercats a la UOC, vaig fer dos màsters (Intel·ligència de Negoci a la UNIR i un MBA en línia a l'MCA Business School), vaig marxar a viure al Canadà i he muntat el meu propi negoci. Va ser tot un descobriment.
- Què va canviar perquè bandegessis la idea que eres una mala estudiant?
El sistema. No podia estar vuit hores quieta davant d'algú que m'explicava continguts. Alguns professors són increïbles, però d'altres… Estem acostumats a anar a classe, escoltar i estudiar. Aquest sistema a mi no em funcionava. Estudiar en línia et permet filtrar el que consideres més important. Tu decideixes quan i com estudies.
- I personalment?
Va ser meravellós, em va permetre treballar i estudiar alhora. El sistema de la UOC requereix esforç i dedicació, però també t'ofereix la possibilitat d'estudiar en qualsevol part del món.
- Com vas arribar a la UOC?
Em vaig mudar a Barcelona el 2016, quan vaig començar com a hostessa. No m'agradava la feina i buscava alternatives, tenia la idea d'estudiar en línia. Ara hi ha moltíssimes opcions, però llavors no vaig trobar tants recursos. Vaig pensar que la UOC era la millor opció, encara que al principi m'espantava que les assignatures fossin en català, però tot van ser facilitats. Vaig tenir els materials en castellà i anglès.
- Tenies clar que volies fer pràctiques?
Quan em vaig graduar, el 2020, vaig deixar la feina d'auxiliar de vol i em vaig mudar a Madrid. No sabia què fer. Com podia passar d'hostessa a ficar-me en el món del màrqueting? Va coincidir que estava estudiant el màster d'Intel·ligència de Negoci i vaig començar becada com a analista de dades a Línia Directa. Sabia que la UOC tenia beques i ajudes per aconseguir feina i pràctiques internacionals, i vaig aconseguir unes pràctiques de quatre mesos a l'ambaixada espanyola a Ottawa. Des que era petita el meu somni era viure al Canadà.
- Per què?
Doncs no ho sé, m'imaginava que el país era un paisatge de somni. M'agrada moltíssim la muntanya, m'he criat al nord d'Espanya. Creia que el Canadà eren arbres i llacs, i que la gent era feliç i amable. Són amables i molt educats, però no existeix una cultura d'acolliment. Costa fer amistat amb els canadencs.
- Què ha estat el més sorprenent de la teva experiència a l'ambaixada espanyola al Canadà?
Treballar en una ambaixada és curiós. El més destacable va ser tota la gent que vaig conèixer, amb la qual en situacions normals no arribes a coincidir. Més enllà de figures polítiques i diplomàtiques, molts artistes, pintors i escriptors, entre d'altres. Va ser tota una experiència treballar-hi. M'ocupava del màrqueting i les xarxes socials, acompanyava l'ambaixador a esdeveniments, actualitzava el web i tot el que tingués a veure amb la promoció de la cultura espanyola.
“«Ja és hora de tornar a casa. Només fa dos anys que soc al Canadà, però els hiverns són molt llargs. La idea és muntar una sucursal de la meva empresa a Espanya»”
- I el més difícil?
El temps. Les condicions climàtiques són horribles la meitat de l'any. Els hiverns són molt llargs, no veus el sol, no hi ha vida, no pots sortir de casa. Encara que aquesta falta de vida et permet tenir temps per pensar i ser ocurrent.
- El Canadà va complir les teves expectatives?
No, de cap manera, m'ha decebut en molts sentits. No tot és com els paisatges idíl·lics de postal que imaginava. Tot i així, després de molt d'esforç, tinc una feina que m'agrada, un sou decent que em permet viure bé i una qualitat de vida que, segurament, no podria tenir a Espanya.
- Quan i per què vas decidir que et quedaries al Canadà a muntar la teva empresa de màrqueting?
Quan vaig acabar la feina a l'ambaixada, vaig conèixer el que després va ser el meu cap i àngel de la guarda. Va demanar una beca ICEX perquè pogués treballar amb ell i, en acabar-se el contracte, em va ajudar a muntar la meva pròpia empresa i a aconseguir clients. Suposo que ens uneix l'espanyolitat. Ell és espanyol i té una companyia que importa menjar al Canadà.
- Hi ha res que t'hagi agradat especialment de la cultura de treball pròpia del Canadà?
Tenen molt bones condicions laborals i protegeixen moltíssim els treballadors. La manera de treballar és més relaxada, van per objectius, però ningú es queda hores extra per acabar la feina. La majoria d'empreses tenen beneficis de salut, pots demanar-te dies si no et sents bé sense necessitat d'anar al metge, tot són facilitats per ser autònom. Saben cuidar els treballadors.
- Trobes a faltar alguna cosa?
El que més trobo a faltar és la gent, que a Espanya és molt més acollidora, l'ambient, la cultura de sortir al carrer a prendre alguna cosa o poder parlar amb tothom.
- Et planteges tornar a Espanya?
Sí, ja és hora de tornar a casa. Només fa dos anys que soc aquí, però els hiverns són molt llargs. La idea és muntar una sucursal de la meva empresa a Espanya i tornar al Canadà cada tres o sis mesos. Començaria a Madrid, que és on hi ha la meva família, i després ja veuria si m'instal·lo en una altra ciutat. La zona del Garraf sempre m'ha agradat, podria ser una opció.
- Com desconnectes?
Llegeixo i medito. Fa poc vaig trobar una aplicació que m'ajuda a meditar i desconnectar.
- Algun descobriment que hagis fet últimament?
Banff, un poble de Calgary on vaig estar fa uns dies i m'ha encantat. És com la típica imatge de postal del Canadà que sempre imaginava. Ha estat una experiència increïble. Tot era preciós: els llacs gelats, els restaurants, els locals de festa a què vam anar, fins i tot la gent. Tot meravellós.