"M'interessen les possibilitats que la formació virtual ofereix als països en vies de desenvolupament"

Ahmed El Moussaoui és vicerector de la Universitat Abdelmalek Essaâdi (UAE) del Marroc des de l'any 1994. La seva sensibilitat per les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) li ve de lluny. Abans d'ocupar el càrrec actual va exercir com a professor d'electrònica de microones i va treballar en la modelització de circuits, en concret, de llenguatges.

Ahmed El Moussaoui és vicerector de la Universitat Abdelmalek Essaâdi (UAE) del Marroc des de l'any 1994. La seva sensibilitat per les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) li ve de lluny. Abans d'ocupar el càrrec actual va exercir com a professor d'electrònica de microones i va treballar en la modelització de circuits, en concret, de llenguatges. Sembla que estigués predestinat a entendre d'una cosa que per a molts marroquins encara continua essent un misteri: les TIC. No obstant això, està convençut que hi ha la voluntat política d'estendre aquestes tecnologies al seu país. "Com a vicerector he fet un gran esforç perquè s'apliquin, encara que hagi estat en detriment del meu temps lliure", confessa. Una prova d'això és el projecte d'alfabetització digital que es duu a terme a la UAE amb l'ajuda del Campus per la Pau i la Solidaritat de la UOC i que busca transmetre els coneixements i les eines de les TIC, com també la formació virtual, a diferents àmbits com les universitats, la societat civil, les escoles i la població general. Efectivament, estic familiaritzat amb les TIC per la meva trajectòria acadèmica, però, a més, he cursat part dels meus estudis a Europa i, per tant, tinc una àmplia visió de diferents cultures i de les TIC. Com a responsable universitari, el meu objectiu ha estat conèixer la formació a distància, el seu interès, els horitzons i les solucions que ofereixen per als països en vies de desenvolupament i com s'han d'adaptar les noves tecnologies des del punt de vista de la llengua, la cultura i el context local i nacional. Actualment al Marroc es respira una obertura envers tot el que són les TIC. Penso que és per la nostra proximitat a Europa i gràcies a la conscienciació de les persones que prenen les decisions al país, ja que són conscients de la importància de les TIC. Ara tot això es vol articular a escala nacional. Un dels projectes que s'elaboren a curt termini, amb el suport del Ministeri d'Ensenyament Superior, és la posada en marxa d'infraestructures i de formació -per a les quals calen recursos humans- i de continguts per a aportar les solucions necessàries als nostres estudiants. Sí, la voluntat política és clara. Part dels pressupostos es dediquen a crear la infraestructura imprescindible i a buscar els recursos humans que necessitem, és a dir, informàtics, la qual cosa val diners. Habitualment, els que trobem exigeixen un salari elevat i s'estimen més el sector privat. Per aquesta raó s'imparteix formació als professors de les universitats, que estem segurs que es quedaran en l'àmbit públic. Aquest és el sentit que té el projecte en comú amb la UOC i amb altres universitats europees i espanyoles. Per exemple, al Marroc, el Ministeri vol fer un campus virtual marroquí, que no s'ha volgut adjudicar a una sola universitat perquè les altres se sentirien discriminades. Així, aquest projecte s'ha concebut com una cooperació entre totes les universitats públiques (en tenim catorze) per posar a punt una biblioteca i dur a terme una formació d'experts de manera compartida. Creiem en la cooperació. Altres projectes són els que pertanyen als programes Tempus de la Unió Europea, en el marc de la qual donem prioritat a treballar amb les universitats espanyoles i europees, per la seva proximitat. No, abans de llançar aquest projecte del campus virtual marroquí, els responsables del Ministeri van estudiar diferents projectes per a crear una universitat virtual, però els estudis van demostrar que hi hauria hagut reticències per part d'altres universitats que també hi volien participar. Una vegada a l'any, al Marroc, es fa una reunió general en què participen totes les universitats que pertanyen al campus virtual i en la qual aquestes bolquen tota la seva producció. Va començar l'any 2003, amb una reunió a Agadir. Des de llavors, hem anat formant experts en aquests dos últims anys i som pràcticament al final d'aquest pla de formació. Algunes universitats han començat a impartir cursos virtuals, que encara no estem explotant. Els estem desenvolupant. Aquests cursos estan en fase de prova i podrien ser de qualsevol matèria. Els professors poden comptar amb l'ajuda d'experts del centre de recursos universitaris i, si no n'hi ha prou, poden demanar ajuda al campus marroquí virtual. El principal avantatge, enfront d'altres universitats, ha estat la sensibilització. Amb el projecte de la UOC ja hem format més de cinquanta professors que van contestar l'enquesta que vam enviar a un total de sis-cents seixanta. Al final, se n'hi van apuntar setanta-quatre. Ha estat un èxit, perquè aquests cursos eren per a formadors de formadors, de manera que, a partir d'ara, aquests professors podran formar els estudiants. Sí, ha estat volguda. Primer hem buscat experts d'àmbit nacional perquè després en formin altres d'altres universitats. Sí, ha estat una oferta voluntària. Els professors de ciències han estat els que més s'hi han inscrit. Els científics s'adapten bé a les noves tecnologies. També n'hi havia de ciències humanes, per la naturalesa de les seves disciplines. Encara s'ha de fer molta feina de sensibilització perquè entenguin com poden aprofitar la formació a distància en el seu camp. És qüestió de temps i de programació. El nostre objectiu és treballar per arribar a formar els professors de totes les carreres, però també els administratius. Aquest projecte va directament al gra, a l'alfabetització digital. El nivell de satisfacció dels tutors que hi han participat és elevat. Encara més, hem aconseguit que dos professors marroquins que han acabat la primera edició del curs ja hagin coordinat un grup de la segona edició (han fet de formadors de formadors). Tinc la sort de conèixer la UOC i la seva llarga trajectòria i sabia que el resultat d'aquesta experiència compartida seria bo. Els professors que s'hi han inscrit no sabien ben bé de què es tractava. Per a aquesta primera fase no ha representat cap problema, però en el futur els hauríem d'intentar oferir projectes temàtics, és a dir, relacionats amb els temes que els pertoquen directament, per a motivar-los. Al personal de gestió li han ensenyat eines com el Dreamweaver i a escriure pàgines web, cosa que resulta molt útil. Quant al professorat, ha seguit un programa de vuit mòduls amb matèries com el coneixement de la plataforma on es desenvolupen les tasques en línia, l'autorització dels grups. La millor manera perquè les persones aprenguin és implicar-les. És el que hem intentat fer en aquest curs, ja que els professors han hagut de posar de seguida fil a l'agulla. Pensem que és un programa molt orientat. Cal tenir en compte que ens adrecem a gent madura i professional, els professors, i que hem d'atreure'ls. Això és el que marcarà l'èxit en el futur. Molts dels nostres estudiants fan cursos a distància a universitats estrangeres, i els han de pagar. Des del punt de vista d'estratègia, el Ministeri vol tornar a respondre a la necessitat de la majoria dels marroquins. Només a la Facultat de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials de la nostra universitat tenim deu mil estudiants. Hi ha un desequilibri de la demanda. Per exemple, un dels mètodes per a evitar construir nous edificis de cara a oferir resposta a aquest volum d'estudiants és introduir l'aprenentatge virtual amb la idea de poder oferir classes per mitjà de la xarxa en el futur. Sí i no. Per una banda, podrem estalviar, perquè no haurem d'edificar tant, però, per l'altra, haurem d'invertir. Necessitem una bona infraestructura, una bona xarxa, hem de pagar bones connexions i també necessitem bons continguts. Accedir a revistes d'investigació científica, per exemple, és molt car, encara que hi ha fórmules per a subscriure's en grup. El Marroc és molt important en aquest sentit. Està molt valorat. Ocupa el segon lloc a l'Àfrica, per sota de Sud-àfrica i per sobre d'Egipte, en publicacions a revistes científiques amb comitès de lectura. El projecte amb la UOC ha començat molt bé, però hem de continuar més temps per a avaluar-lo. Continuem col·laborant amb l'Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament, perquè el projecte també comprèn la societat civil i les ONG. Les TIC són versàtils i pensem que les hem d'utilitzar com a instrument per a fer més coses. Treballem la idea de dur a terme altres projectes com un per a fer classes de llengua amazir i un altre en el camp de la jurisprudència. És un estudi comparatiu del Codi de família modawana, del Marroc, i del Codi de família catalana, per a "arribar" a les famílies mixtes. Hi intervindran experts de la UOC, però estem oberts a altres socis.