"Estic atent a l'aparició de noves tecnologies i les possibilitats que generen"

William Mitchell ha estat investit doctor honoris causa per la Universitat Oberta de Catalunya el mes de juny de 2006, en una cerimònia en què també s'ha reconegut l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol. Mitchell és professor d'Arquitectura i investigador de l'Institut Tecnològic de Massachusetts, i el seu camp d'estudi abraça diversos projectes de recerca.

William Mitchell ha estat investit doctor honoris causa per la Universitat Oberta de Catalunya el mes de juny de 2006, en una cerimònia en què també s'ha reconegut l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol. Mitchell és professor d'Arquitectura i investigador de l'Institut Tecnològic de Massachusetts, i el seu camp d'estudi abraça diversos projectes de recerca.

L'arquitectura i la planificació urbanística i la seva adaptació a la societat de la informació configuren el camp d'estudi de William Mitchell. Aquest professor de l'Institut Tecnològic de Massachusetts mostra un compromís intel·lectual i acadèmic envers projectes que redueixin la distància entre països desenvolupats i països en via de desenvolupament. Mitchell -australià de naixement- ha estat investit doctor honoris causa per la Universitat Oberta de Catalunya el juny de 2006, en una cerimònia conjunta amb l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol. Dissenyo edificis amb l'ajuda d'un ordinador i de sistemes informàtics des de final dels anys seixanta i començament dels setanta. A mesura que la xarxa es desenvolupava, vaig anar prenent consciència de la seva importància per a crear comunitat i donar suport al negoci que es generava, i això em va fer prestar atenció a la relació entre espai físic i treball en xarxa. Va ser una manera alternativa de donar suport a la generació de comunitats digitals. De fet, totes dues tenen un pes important. Com a arquitecte sóc fonamentalment un dissenyador, però s'ha d'utilitzar la tecnologia en tots els aspectes que aborda l'arquitectura. I passa el mateix en l'entorn digital. Els arquitectes normalment acoblem la tecnologia als nostres treballs. En tasques creatives és molt habitual inventar eines noves que permetin noves prestacions, i en el disseny urbanístic això és una constant.
En un projecte que actualment duem a terme des de l'Institut Tecnològic de Massachusetts, per exemple, reinventem l'automòbil en un entorn urbà. Intentem que sigui extremament petit i que funcioni amb subministrament elèctric, en gran part controlat per ordinador i regit per elements intel·ligents. I no té motor, perquè hem col·locat robots elèctrics per a accionar les rodes. Tampoc no té canvi de marxes i molts aspectes se segueixen mitjançant una pantalla d'ordinador. Volem aconseguir que sigui molt petit i silenciós, i eficaç des del punt de vista energètic, perquè funciona amb subministrament elèctric. També volem que aporti mobilitat i llibertat a l'usuari de la ciutat. Sí, aquest automòbil tindria un ús en combinació amb el transport públic: la intenció és que se situï a tocar de les estacions de metro i d'autobús. D'aquesta manera, el transport públic cobreix trajectes de llarg recorregut i amb volums grans de passatgers, i el cotxe que desenvolupem serviria per a completar el camí fins a l'habitatge particular o per a tenir més mobilitat. Sí, jo estic atent sobretot a les noves oportunitats que crea la tecnologia. La Universitat Oberta de Catalunya n'és un exemple: abans d'Internet aquest tipus d'organització hauria estat impossible. Ha emergit una nova tecnologia que permet dissenyar un nou tipus d'universitat. La tecnologia d'Internet va crear oportunitats per a nous tipus de negoci. Per tot això, sempre estic atent a l'aparició de noves oportunitats en tecnologia i a les possibilitats que pot generar per a desenvolupar algun recurs que impliqui un progrés social.
Però sí, és veritat, molts arquitectes accepten treballar amb la tecnologia estàndard existent. La tecnologia pot tenir un vessant molt creatiu i derivar en noves oportunitats. Cal tenir en compte, però, que les noves oportunitats no es converteixen en quelcom útil automàticament; s'ha de dissenyar utilitzant tecnologia. Evidentment, les noves tecnologies també poden crear atrocitats. Sí, som un equip de recerca format per arquitectes, urbanistes, informàtics, enginyers mecànics, sociòlegs, un advocat... És un aspecte del qual he parlat sovint amb el professor Manuel Castells. És una societat amb una mobilitat molt més gran, amb més interconnectivitat, amb subgrups pertanyents a cultures molt diverses i interconnectats, amb qüestions com la identitat? Crec que la societat ha de tenir una forta identitat local juntament amb una presència en el món global. La diferència entre el professor Castells i jo és que jo sempre m'he centrat en els efectes del disseny d'espais sobre el món físic.
Per a sortir d'aquestes grans abstraccions podríem recórrer a un exemple com és el de la transformació que ha viscut el lloc de treball. Fa pocs anys disposàvem de màquina d'escriure i paper, i ara transportem arreu del món un ordinador portàtil amb connexió sense fil dins d'una cartera. Un aeroport, un avió o una habitació d'hotel esdevenen llocs de treball. De manera similar, les biblioteques tradicionalment eren edificis monumentals situats enmig d'una ciutat, i ara qualsevol entorn que disposi de connexió a Internet és una biblioteca. L'espai físic canvia a causa de la interconnectivitat i per això els arquitectes hem de dissenyar d'una nova manera. Sí, i l'habitatge es converteix en un lloc de treball. Això té conseqüències socials positives i negatives: aporta flexibilitat, però és difícil establir una separació d'activitats domèstiques i laborals. Igualment, s'ha de dissenyar l'espai específic per a treballar a l'habitatge mateix. Un dels principals és la gestió del canvi en unes condicions tecnològiques noves. Es produeix amb una considerable rapidesa i ha generat un debat públic sobre la ràpida evolució que viu la societat. És una situació difícil, perquè una gran part de la població no entén les noves tecnologies.
El paper del dissenyador consisteix a crear situacions i dibuixos molt clars i vius de les diverses alternatives de futur de què disposem. És una qüestió molt diferent del debat sobre polítiques abstractes. Aquest forat és evident. Avui ningú no discuteix que les noves tecnologies creen desigualtats. S'estableix una gradació entre les persones segons el moment en què accedeixen a la tecnologia, i les noves tecnologies tendeixen a magnificar les diferències. Però la tecnologia digital i Internet poden eliminar aquestes distàncies, perquè, fonamentalment, la connectivitat és barata i els instruments electrònics cada vegada són més petits i assequibles. Per això és una eina molt poderosa per a reduir desigualtats socials. Sí. Un dels problemes essencials de les universitats dels països musulmans és que disposen de recursos molt reduïts, fins i tot pel que fa a la documentació que s'emmagatzema a les seves biblioteques.
Per aquest motiu hem creat grans quantitats de recursos i materials gratuïts sobre arquitectura islàmica: és una de les col·leccions més grans d'imatges i material sobre aquest tema. La intenció és que serveixin per a ajudar en la tasca d'arquitectes, urbanistes, professors i estudiants d'universitats dels països islàmics en desenvolupament. També se'ls proveeix d'ordinadors. I aquest és un exemple d'ús de la tecnologia digital amb l'objectiu de reduir les diferències entre universitats del món desenvolupat i del món en desenvolupament. Sí, completament. És un projecte que jo vaig proposar a l'Aga Kahn [el líder espiritual dels musulmans ismaelites nassarites], i la nostra tasca és recollir imatges i material divers sobre l'arquitectura musulmana.
Hi ha un altre projecte, potser tan interessant com aquest, anomenat OpenCourseWith, en el qual desenvolupem tot el material docent produït a l'Institut Tecnològic de Massachusetts per a fer-lo accessible i oferir-lo en obert a universitats de països en via de desenvolupament. Aquest és, també, un intent de reduir la distància entre ambdós mons.