«Obtindrem diferents tipus d'innovació si aconseguim tipus d'usuaris diferents»

Els telèfons mòbils són una bona manera de minimitzar els obstacles que tenen els usuaris de VozMob a l'hora d'expressar-se. Normalment no tenen ordinadors, i el telèfon és immediat i intuïtiu. I sempre en duen un a sobre. Hem muntat un sistema que permet a les persones fer fotografies, enregistra comentaris per a les fotos (tres o quatre minuts de so) i llavors ho empaqueta tot en una projecció amb diapositives per a enviar-la per MMS al blog en què apareixerà. També es poden posar paraules clau mitjançant les tecles del telèfon mòbil. És un objectiu a llarg termini, però un dels seus desitjos més grans és explicar com viuen i de quina manera contribueixen a la societat. Però el projecte també té altres avantatges. Un grup amb el qual treballem escrivia un butlletí de notícies «de jornalers per a jornalers» i tenien molts problemes per a trobar històries per a incloure-les en aquest butlletí. Ara publiquen tres números del butlletí amb històries enviades des dels telèfons mòbils. Un altre avantatge és que els usuaris que envien fotografies normalment les volen veure publicades, o sigui que van a un ordinador i naveguen pel lloc web de VozMob. Molts han començat a editar el text i les fotografies o han reordenat la manera com es presentava la història. O sigui, que també és una manera de fer entrar les persones en l'era de la informació. Parlen de coses que passen als usuaris: tallers que organitzen, manifestacions en què participen, accions com la neteja dels carrers del voltant dels seus centres de treball... Al començament, jo també ho vaig pensar: que el VozMob seria una bona eina per a denunciar abusos. I, efectivament, ho és, però no és l'interès principal, ja que la majoria de les històries són positives. Continuo sorprenent-me de fins a quin punt la gent ho volia fer: en els últims dos o tres dies hem rebut desenes d'entrades enviades per persones que tenen altres coses importants a fer, com ara trobar feina o estar amb la família. Sembla que el VozMob satisfà una necessitat d'expressar-se. Sí, la llengua és un gran repte i ens plantegem maneres diferents de tractar aquesta qüestió. Hem començat a traduir algunes entrades i el sistema permet que qualsevol usuari registrat tradueixi contingut, de manera que, si veus una història interessant que penses que hauria de tenir una exposició més gran, la pots traduir. També he parlat amb una classe d'anglès de la universitat i hi podria haver un interès a fer-ho servir d'exercici per als estudiants. I, en alguns casos, fins i tot les persones de parla hispana poden escriure una mica en anglès, i els agrada fer-ho, i llavors els podem ajudar a corregir la gramàtica o l'ortografia. L'altra cosa que mirem de fer és posar subtítols als vídeos. Sí. M'agradaria veure altres grups que fessin servir la mateixa plataforma en altres països i en altres contextos. M'interessa més des d'un punt de vista teòric perquè penso que els usuaris tenen un paper molt important en la innovació, i això ho hem vist en els nostres projectes. VozMob no és un sistema que haguem dissenyat i que llavors haguem ensenyat a les persones a fer-lo servir. L'hem dissenyat amb aquestes persones. Així, doncs, els usuaris han tingut un impacte molt gran en la manera com és avui. Es tracta d'innovació a la base, amb gent que té moltes limitacions. La meva teoria és que obtindrem diferents tipus d'innovació si aconseguim tipus d'usuaris diferents. Així, com més usuaris diferents tinguem, més content estaré. Ja hem ofert aquest sistema a altres grups, que comencen a utilitzar-lo i a modificar-lo a la seva manera. Un d'aquests grups treballa amb persones sense sostre de Los Angeles; un altre, amb joves... També he començat a parlar amb una associació d'usuaris de bicicletes que vol fer servir el sistema per a denunciar problemes en pistes de bicicletes. Com més contextos on es pugui aplicar hi hagi, millor. He treballat amb alguns investigadors de la UOC, com la Mireia Fernández, des de fa molt de temps. A l'octubre vaig conèixer l'Adela Ros, que també treballa amb immigrants, i li vaig explicar el meu projecte. Per tant, el que em porta aquí no és solament impartir un seminari, sinó establir una col·laboració. De fet, espero que les persones que vinguin al seminari estiguin interessades en aquest projecte de recerca i que destinem les pròximes sessions a parlar-ne. De moltes maneres. Hi ha moltes formes diferents de TI que poden ser útils. Una de les maneres més importants de fer-ho és, un cop més, mitjançant els telèfons mòbils. Són barats, fàcils d'utilitzar i estan àmpliament disponibles, de manera que gairebé tothom en té i algunes persones els fan servir per a impulsar y anunciar la seva empresa o fins i tot per a obtenir informació de mercat, per a saber què hi ha a la venda o quina demanda hi ha o quin preu en pagarà la gent. L'economista Robert Jensen ha fet un interessant estudi a partir del preu del peix a Kerala, a la costa sud-oest de l'Índia. La manera com acostumen a treballar consisteix a sortir en barques i llavors, al cap del dia, van a la platja, la gent hi va i els compra el peix. Abans de tenir telèfons mòbils es limitaven a suposar on havien d'amarrar. A vegades, allà hi havia altres barques, de manera que el preu acabava essent baix i potser no es venia tot el peix. Ara tenen telèfons mòbils, i poden trucar a un amic que sigui a la platja i preguntar-li a quin lloc la gent estarà disposada a comprar peix i on hi ha el millor preu, i així ells poden triar un lloc amb criteri. Aquest economista ha fet un estudi centrat en el preu del peix i la quantitat que se'n llençava abans i després de l'aparició dels telèfons mòbils. Ha trobat que abans el preu era molt variable i es llençava molt de peix. Ara que tenen telèfons mòbils, els pescadors es poden distribuir per la platja d'una manera molt més eficient, de manera que els preus han convergit i la quantitat de peix que es llença s'ha reduït.