Jaume Pagès: «La demanda de coneixement en l'actualitat està tensant l'ensenyament superior com mai abans»

La UOC presenta avui, dilluns 21 d'octubre, la lliçó inaugural del curs acadèmic 2013-2014, a càrrec del conseller delegat d'Universia, Jaume Pagès i Fita, en diàleg amb Jordi Planella, director dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. La lliçó es publica enguany en vídeo per tal que tota la comunitat UOC (docents, estudiants, personal de gestió i alumni) pugui accedir a l'anàlisi que el ponent fa del sistema educatiu actual i dels reptes de futur més immediats. El format pretén impulsar un diàleg participatiu per mitjà de les xarxes socials.

Segons Pagès, un dels reptes més importants que ha d'afrontar el sistema educatiu en la societat de la informació i el coneixement, és el de satisfer els nivells de formació cada vegada més elevats que demana una població en augment: «El conjunt dels sistemes d'ensenyament, i en concret l'ensenyament superior, s'està tensant com mai abans, ja que està dissenyat per a produir i transmetre el coneixement en un moment en què el coneixement i la informació passen a ser molt importants».

«Aquest és un repte extraordinari per a les institucions d'educació superior, que, a més, tenen una inèrcia molt gran i els costa canviar», afegeix l'expert. Segons ell, si les universitats tradicionals no se'n surten corren el risc de veure's substituïdes per «universitats corporatives», que ja existeixen i van experimentant al costat del sistema tradicional amb «voluntat d'ocupar un espai perquè pensen que l'altre no està al nivell, o donant resposta a les necessitats que s'han de cobrir».

De la mateixa manera, Pagès considera que l'accés massiu a l'ensenyament universitari planteja el repte d'escollir entre un model d'universitat que vol formar elits a la societat (el seu rol tradicional) i la universitat de masses que pretén formar el conjunt de la població. «A països emergents com la Xina i l'Índia, de població ingent i amb demanda de formació, els sistemes tradicionals són incapaços de donar-los-en. En aquest context, l'educació a distància és, sens dubte, una solució», afirma. En aquest sentit, creu que «la UOC és un experiment reeixit que acumula un saber fer durant molts anys i que és, essencialment, el seu capital».

Pel que fa al panorama a l'Estat, el conseller delegat d'Universia considera que el sistema educatiu actual és extraordinàriament complex i necessita millorar, però cal fer-ho amb la connivència dels actors del sistema (professors, mestres, escola, etc.), fet que no sempre succeeix en el nostre país i que assegura el fracàs de les reformes. D'altra banda, creu que en ocasions l'escassa presència de les universitats espanyoles en els rànquings internacionals és producte d'una interpretació excessivament negativa dels estudis. «En el rànquing de Xangai per especialitats, Espanya ocupa el sisè lloc per països en nombre d'universitats reconegudes», afirma Pagès. Igualment defuig les crítiques que veuen un excés de varietat en l'oferta docent actual en el sistema universitari: «el que sobra és legislació universitària i falta autonomia per a decidir (...) Les universitats haurien de poder decidir els títols que donen, com ja ocorre a molts països».

Pagès també considera que en la situació de crisi i desocupació actual, la marxa del talent a l'estranger no és indicatiu d'una mancança del sistema d'ensenyament: «Que la gent surti, i que pugui sortir és bo; el que no ho és, és que la gent hagi de sortir perquè aquí no troba on es pugui desenvolupar i generar el valor afegit que pot generar amb la seva activitat quan ho pot fer fora. El drama és que aquí no hi hagi empreses capaces d'utilitzar aquest talent, aquesta formació acumulada en aquestes persones per a generar un valor afegit a la nostra societat».