Experts d'arreu del món analitzen el potencial i els desafiaments de l'e-learning

[Crònica de Salvador Tordera]
 

El flamant rector de la UOC, Josep A. Planell, va presentar el seminari incidint en el polèmic tema dels MOOC (massive open online courses), una qüestió que divideix la comunitat d'experts en e-learning pel que fa a la seva aportació al sector. En aquest sentit, Planell va afirmar que «els MOOC no ens han de fer perdre de vista què és l'e-learning: un sistema que aporta més flexibilitat, més interacció i més personalització». «En un moment d'ensenyament low-cost, la qualitat serà l'element diferenciador», va sentenciar el rector de la UOC.
 

L'experta Martha Stone Wiske, de la Universitat Harvard, va encetar la ronda de ponències tot reivindicant l'essència de l'ensenyament com a mètode de construcció de coneixement per a comprendre la realitat que ens envolta. Segons Wiske, en l'actualitat «l'ensenyament és una activitat passiva i no hem d'oblidar que l'objectiu de l'ensenyament és crear coneixement perquè els estudiants puguin aplicar-lo; la clau del procés està en l'execució d'aquest coneixement». A més, Wiske també va reivindicar un ensenyament que consideri l'espectre de múltiples intel·ligències, tal com les ha definit el seu col·lega nord-americà Howard Gardner.
 

El president del Consell Escolar de Catalunya, Ferran Ruiz, va agafar el relleu de Wiske per posar de manifest l'important rol i influència dels gestors del sector educatiu (responsables administratius, polítics, etc.), que acostumen a actuar amb una mentalitat directiva, allunyada de la realitat i els problemes de l'ensenyament. «En l'actualitat, les relacions educatives estan estructurades més com a un producte de la tradició, el professorat, l'economia i la conveniència directiva que no pas per requeriments intrínsecs de l'educació i l'aprenentatge –va afirmar Ruiz–: necessitem una nova lògica basada en els individus». L'e-learning pot facilitar aquesta redefinició, però «calen directius capaços de mirar endavant, predir i canviar».

 

Més formació TIC per a educadors i alumnes

La investigadora de la Universitat Oberta d'Israel, Sarah Guri-Rosenblit, va capgirar el mateix concepte d'e-learning per observar-lo des de la perspectiva de l'e-teaching, ja que, segons ella, s'abusa una mica de la centralitat de l'estudiant pel que fa als models d'aprenentatge.Segons la professora israeliana, hi ha altres assumpcions problemàtiques quan s'aborda l'ensenyament amb noves tecnologies: els alumnes saben realment com utilitzar les eines digitals en el seu procés d'aprenentatge? Són capaços de conduir els seus estudis de manera autònoma? El rol dels mestres en l'era digital ha de quedar relegat a l'acompanyament? Segons Guri-Rosenblit, els nous alumnes són destres en l'ús de les TIC, però encara els manca la capacitat de pensament crític i de resolució de problemes en l'entorn digital. En aquest punt, reivindica el paper dels mestres i tutors i reclama una major formació en l'ús de les TIC, tant per a estudiants com per a mestres; a més, els MOOC i els OER (open educational resources, recursos educatius en obert) poden esdevenir una eina útil per tal de reduir la càrrega de feina dels educadors, sempre que aquests rebin una correcta avaluació de qualitat.
 

La investigadora neerlandesa Betty Collis va aportar al seu torn una original perspectiva per a l'e-learning derivada de la seva experiència en formació en l'entorn empresarial. Collis va treballar com a professora a la universitat holandesa de Twente i, posteriorment, a la multinacional petroliera Shell, i creu que hi ha algunes bones pràctiques en la formació corporativa que són extrapolables al sector educatiu. Per exemple, Collis creu que en el sector empresarial es treballa amb equips multidisciplinaris als quals s'exigeixen processos de decisió ràpids en entorns d'alta pressió. Per aquest motiu, es fa necessària «la coresponsabilitat en l'aprenentatge dels altres membres de l'equip», un aspecte inexistent en els entorns educatius tradicionals, en els quals es tendeix a la individualització del procés educatiu de l'alumne.
 

Collis advoca perquè les institucions d'educació superior serveixin per a anticipar els alumnes a aquest tipus d'entorns professionals: «Han de canviar la visió actual de l'aprenentatge per la d'un procés que emfatitzi la compartició i cocreació de coneixement entre una comunitat de professionals».
 

Terry Anderson, investigador canadenc de la Universitat d'Athabasca, va centrar la seva xerrada en l'eficiència dels models d'aprenentatge en un moment en què les retallades del sector estan a l'ordre del dia. Segons Anderson, «hem de millorar la qualitat, l'efectivitat, l'atractiu, el cost i l'eficiència en temps de l'experiència d'aprenentatge». Per això, promulga un model menys centrat en la interacció total entre els elements del procés d'aprenentatge (mestre-estudiant-contingut). Per a Anderson, «un aprenentatge profund i significatiu es pot donar sempre que el nivell d'interacció dels estudiants amb un dels altres elements sigui elevat, ja sigui amb el mestre, entre ells mateixos o amb el contingut».