Els treballadors, (més) vigilats

Drets en l'ús de les TIC en l'esfera laboral

Pere Vidal, professor col·laborador dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i advocat laboralista, afirma que tot es basa en la premissa de si «l'empresa disposa de normatives explícites per a controlar l'ús dels dispositius (correu, mòbil i ordinador)».

Si la resposta és afirmativa, «el dret a la intimitat i al secret de les comunicacions dels treballadors es pot veure limitat, però l'empleat n'estarà assabentat i s'entén que actuarà amb responsabilitat». Segons un estudi, «el 33% dels espanyols (un de cada tres) que coneixen les restriccions de la seva companyia afirmen desafiar les polítiques i accedir a Facebook regularment», explica Ana Isabel Jiménez Zarco, professora d'Economia i Empresa de la UOC. L'experta afirma que «és impossible eradicar aquestes pràctiques» i proposa un canvi d'òptica, «intentar que l'ús que el treballador fa de les xarxes socials al lloc de feina no sigui 100% personal, és a dir, que es transformi en promotor de l'empresa». Afegeix que cal «convertir-lo en un usuari generador de contingut, en creador d'opinions i influenciador en el comportament de potencials consumidors de la marca».


Límits en l'ús de les TIC a la feina

Si l'empresa no té una política clara o no ha advertit d'aquest control –a dia d'avui el 55% de les empreses no té polítiques d'ús de dispositius als llocs de treball– «la possible activitat fiscalitzadora que imposés l'empresa representaria la vulneració de la intimitat dels treballadors i un delicte de revelació de secrets», alerta Vidal.


L'empresa, pot controlar l'ús que faig del mòbil personal?

Segons Pere Vidal, sí, «sempre que hi hagi un protocol d'ús establert i el treballador estigui fent ús del mòbil personal en hores de feina». Per exemple, l'ús de WhatsApp a la feina ja es revela com un futur problema, atès que segons un estudi de The Phone House aquesta aplicació ja és el que més distreu a la feina: un 32% dels treballadors consulta el seu terminal cada 15 minuts. Segons l'advocat laboralista «en l'àmbit estrictament laboral l'empresa trobaria empara legal per monitoritzar les converses, però el control del WhatsApp genera dubtes en matèria de protecció de dades de caràcter personal».

Pot controlar l'ús del telèfon corporatiu? «També, perquè s'entén que és un mitjà de treball més que l'empresari facilita al treballador i per tant la companyia pot controlar-ne l'ús que en fa. De fet, és legal que l'empresa controli àudios i realitzi enregistraments aleatoris de converses telefòniques sempre que s'hagi advertit als empleats d'aquesta possibilitat».


I el correu personal?

Pel que fa a l'ús del correu electrònic, l'expert puntualitza que si el treballador accedeix al correu personal des del lloc de feina, «l'empresari podrà monitorar tant el correu personal com el corporatiu sempre que s'hagi informat els treballadors de les regles d'ús d'aquests mitjans i sempre que s'hi accedeixi des d'una eina propietat de l'empresari».

Segons Pere Vidal, l'ordinador ha patit grans canvis: «abans de l'any 2007 era una eina considerada un efecte personal i íntim del treballador, de la mateixa manera que el seu armariet, era inviolable». A dia d'avui, afirma Pere Vidal, «ha quedat definitivament desterrat d'aquest àmbit, ja que es considera que no resulta aplicable al control dels mitjans informàtics».


Es pot arribar a l'acomiadament?

Per a Pere Vidal «si no té unes regles d'ús clares, no, perquè no hi ha una normativa interna que ho prohibeixi». Segons el professor de Dret, «l'empresa ha d'actuar amb coherència i proporcionalitat en cada cas. El circuit d'avís o sanció hauria de ser el següent: s'adverteix el treballador i en cas de persistir-hi es procedirà a sancionar-lo. Si continua incomplint la normativa, l'empresa podria considerar-ho una indisciplina o desobediència». Vidal afirma que si el treballador fa un ús manifestament il·legal dels dispositius com «descarregar programari il·legal a l'ordinador de l'empresa, la companyia estaria en facultats d'acomiadar disciplinàriament el treballador per considerar-se un perjudici patrimonial».


Les TIC empitjoren la productivitat?

Segons un estudi d'Adecco, els treballadors perden fins a 10 hores al mes amb distraccions relacionades amb l'ús de xarxes socials i apps, la qual cosa es tradueix en la pèrdua total de 13 dies laborals a l'any. Tant Pere Vidal com Ana Isabel Jiménez Zarco consideren, tot i les dades, que les empreses s'han de dotar de «normatives i polítiques d'ús de les noves tecnologies que recomanin un ús responsable, i no de polítiques que proclamin prohibicions absolutes d'ús personal». Jiménez-Zarco aposta per polítiques de recursos humans que es basin «en la confiança en el treballador: flexibilitat, autonomia, assumpció de responsabilitats i reconeixement de les seves competències». L'experta de la UOC afirma que «no s'ha de controlar l'ús de xarxes socials o WhatsApp sinó considerar que el treballador encara que les utilitzi, és conscient de les seves responsabilitats i sabrà tirar-les endavant».