Tinc autisme i puc treballar!

Tot i les habilitats memorístiques, en càlcul mental o en tasques repetitives que acostumen a caracteritzar les persones afectades per TEA ‒i que són molt superiors a la mitjana de la població‒, segons l'associació Autism Europe entre un 76% i un 90% dels adults amb aquests trastorns són a l'atur. «L'autisme no implica parlar necessàriament de dèficit», deixa clar la professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC Rosa Maria Miró, amb motiu del Dia Mundial de la Conscienciació de l'Autisme (2 d'abril). De fet ‒afegeix‒, el desenvolupament cognitiu de les persones que el tenen pot ser «totalment normal» però amb «capacitats excepcionals» en àrees específiques.

Aquestes «supercapacitats» comencen tot just a ser visibles per a les grans multinacionals. És el cas de Hewlett-Packard, Microsoft, Oliver Wyman o Towers Watson, que han iniciat la incorporació d'autistes a les seves plantilles. «La seva productivitat detectant errors en programari és entre un 20% i un 56% superior a la d'altres persones», reconeixia Rajesh Anandan, director de l'empresa ULTRA Testing, que es dedica a la prova de programaris, en una jornada celebrada a l'ONU just fa un any per reivindicar el dret al treball d'aquest col·lectiu. De fet, el 80% de la plantilla d'Ultra Testing té algun TEA. «Poden ser persones molt bones en àmbits com informàtica; classificació de documents; tasques molt repetitives; feines amb processaments visuals potents, com delineants; o en habilitats numèriques, com els comptables», explica Cristina Vall-llosera, també professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.

A Catalunya fa un parell d'anys s'ha ubicat a Sant Cugat del Vallès l'empresa social Specialisterne, SL, que s'encarrega d'oferir formació i oportunitats de treball dins de l'àmbit de tecnologies de la informació a persones amb TEA. Aquest model ja funciona amb èxit a Dinamarca, els Estats Units o Anglaterra.


Un de cada 150 nens neixen amb TEA

Segons dades del Ministeri de Sanitat, hi ha 350.000 persones amb diagnòstic de TEA a Espanya; un de cada 150 nens que neixen són afectats per aquest trastorn, una xifra que també es repeteix a Catalunya. Per sexes és més freqüent entre els homes: per cada quatre casos entre el sexe masculí se'n detecta només un en el femení. «En paraules del psicoanalista Jean-Claude Maleval, no es tracta d'una malaltia, sinó d'un funcionament subjectiu particular», assegura Miró.

Els seus punts febles es focalitzen en les interaccions socials; en la comunicació i el llenguatge; i en els patrons restrictius i repetitius del comportament. «De fet aquests tres grans blocs s'utilitzen per a diagnosticar quin grau de TEA té la persona. Tots els afectats presenten particularitats a l'hora de relacionar-se», detalla Vall-llosera. Entre aquestes particularitats les que més es repeteixen són que el comportament no s'ajusti al context on és la persona o no poder mantenir el contacte visual. «Pel que fa al llenguatge hi ha els dos extrems: els que tenen un vocabulari molt expert i els que no parlen però són capaços de comunicar-se amb sistemes alternatius», puntualitza l'experta de la UOC.

Establir rutines és una eina clau per a aquests treballadors. «Els dóna la seguretat i la tranquil·litat necessàries per a deixar progressivament de defensar-se del seu món hostil, construir un vincle i, sobretot, trobar un lloc adequat per a ells», explica Miró. Vall-llosera afegeix que és la manera amb què «funcionen i entenen el món». «Ara bé, així com les persones neurotípiques no fem les mateixes jornades laborals, hi ha algunes persones amb TEA que podran fer una jornada de 8 hores i unes altres que potser prefereixen una jornada reduïda», matisa Vall-llosera.

Què ha de tenir en compte l'empresa a l'hora d'incorporar persones amb TEA a les plantilles? «Cada treballador pot presentar unes condicions molt específiques, per tant, cal elaborar nivells de resposta individuals perquè la incorporació tingui èxit», argumenta Miró. El que acostuma a ser més evident ‒afegeix‒ és que els costa establir un vincle amb els altres companys, sobretot «empatitzar-hi»: «No es poden posar en el lloc de l'altre. No entenen ni la ironia ni les segones intencions», apunta.

Vall-llosera conclou que, com qualsevol persona, és imprescindible per al benestar psicològic sentir-se útil. «El treball és una de les àrees que ens dóna qualitat de vida. I hi ha moltes persones que pel simple fet de tenir el diagnòstic de TEA són associades a no ser capaços. El que cal és veure quin és el treball i context adequat a cada persona».