Les plataformes de video on demand (VoD) reuneixen la família: el 78% del contingut es mira en grup o en parella
Acadèmics i experts analitzaran en una jornada els canvis en els hàbits de consum, l'auge de l'streaming i els nous actors de l'escena audiovisualLes plataformes de vídeo a la carta (video on demand; VoD, per les sigles en anglès) reuneixen la parella i la família: el 78% del contingut d'aquest tipus de plataformes es consumeix en grup o en parella, més que amb la televisió tradicional (54,7%), segons les dades de juny del Baròmetre OTT a l'Estat espanyol. «Cada vegada més els diferents membres de la família consumeixen el que els agrada en segones pantalles, en part tant l’èxit com la dificultat d’aquestes plataformes radica en aconseguir trobar un contingut que reunexi a tota la família», afirma Judith Clares, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. La televisió ara té menys poder de convocatòria: el 2018 es va registrar la pitjor dada de consum televisiu de la dècada, amb una mitjana de 3 hores i 48 minuts al dia, 20 minuts menys que el 2012, quan se'n va batre el rècord històric.
Les plataformes de vídeo a la carta han revolucionat la nostra manera de «mirar» la televisió, de consumir-la i d'entendre-la, i no solament això: han modificat la manera d'elaborar continguts, d'oferir-los i de produir-los. En aquest escenari, la I Jornada sobre BingeTalking: «La revolució serièfila. L'impacte de l'streaming i el boom de la producció original», organitzada pels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, que tindrà lloc al CaixaForum el 10 de juliol de 9 a 14 h, vol analitzar per mitjà d'experts en l'àmbit els canvis en els hàbits de consum, l'auge de l'streaming i els nous actors de l'escena audiovisual.
Les dones comencen i acaben una sèrie més sovint que els homes
Els hàbits han canviat i les sèries es miren de manera encadenada: més de la meitat dels usuaris (55,2%) no comencen una nova sèrie fins que no acaben la que estan mirant. En aquest sentit, les dones són més fidels que els homes: el 76% arriben fins al final de les sèries que trien, enfront del 68% dels homes.
Un 61% dels usuaris de Netflix miren de dos a sis episodis el dia que s'estrena la temporada, un hàbit de consum gairebé obsessiu, que es coneix com a binge watching (marató de sèries). De fet, els més joves són els que fan un ús menys racional: més del 80% de la generació Z (de 14 a 18 anys) i dels millenials (de 19 a 32 anys) miren tres capítols seguits o més. «A diferència de l’emissió setmanal tradicional pròpia de la televisió, la majoria de les plataformes aposten per penjar tots els capítols d’una temporada de cop, i això deixa en mans de l’espectador el ritme amb què els consumeix», afirma Elena Neira, professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i ponent de la jornada.
El tipus de contingut més triat és el format de les sèries i el gènere amb més èxit és la ficció, líders entre les tries dels usuaris espanyols. Algunes de les sèries, com Joc de trons (Game of thrones) i Stranger things, s'han convertit en fenòmens de culte, com ho eren les grans sagues i pel·lícules en el passat. De fet, la sèrie creada per George R. R. Martin, Joc de trons, és la més vista a les plataformes OTT, i Stranger things, la que fidelitza més, segons dades del Baròmetre. Pel que fa a la ficció en espanyol, La casa de papel, Vis a vis i Arde Madrid lideren aquest gènere en VoD a l'Estat espanyol.
El 2018, tres de les vint sèries més vistes de Netflix eren espanyoles, i és que, en els darrers quatre anys, la producció s'ha multiplicat a l'Estat espanyol. «La bona preparació de l'equip i el baix cost de la producció en comparació amb altres països signifiquen una oportunitat, però també una amenaça», afirma Clares.
Una jornada per a analitzar el fenomen del VoD i l'auge de les sèries
Precisament, amb l'objectiu de reflexionar sobre els reptes i les oportunitats que ofereixen les plataformes de VoD internacionals al talent i al conjunt del sector audiovisual a l'Estat espanyol, en la primera taula de la jornada hi participarà Laura Miñarro, vicepresidenta de Negoci Internacional d'Atresmedia Studios, primera companyia espanyola que neix amb l'objectiu de «dissenyar, crear i produir contingut de ficció exclusiu per a les principals plataformes nacionals i internacionals de distribució i exhibició».
Durant la segona taula de la jornada, es reflexionarà sobre els canvis provocats per la digitalització en el sector audiovisual, amb Judith Clares, Cristina Merino i Elena Neira, autores del llibre La revolución over the top. Del vídeo bajo demanda (VoD) a la televisión per Internet. Amb elles es tractarà del VoD, la televisió connectada, l'era del peak TV, el binge watching, les dades massives (big data), HBO, Amazon, Filmin, Disney+… i, sens dubte, dels canvis esdevinguts en el sector i encapçalats per Netflix.
Finalment, la jornada s'acabarà amb una taula rodona moderada per Elena Neira, en què s'analitzarà l'èxit de les sèries de televisió gràcies a les plataformes OTT. La taula reunirà Pep Prieto, expert audiovisual; Conchi Cascajosa, professora de la Universitat Carlos III de Madrid i reconeguda especialista en ficció televisiva, i Víctor Sala, codirector del festival Serielizados Fest. Els experts analitzaran els fenòmens de sèries com Joc de trons, Élite o La casa de papel; l'impacte de les xarxes socials, i el fenomen fan associat a les principals sèries del moment.
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció