La UOC participa en un projecte internacional per a incentivar la implicació ciutadana en la gestió dels incendis forestals

«L'emergència climàtica ens obligarà a conviure amb un risc més elevat d'incendis», apunta Míriam Arenas, investigadora del grup Care and Preparedness in the Network Society (CareNet), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC. La Universitat participa en PyroLife, un projecte internacional per a formar experts i expertes per a facilitar un canvi de model en la gestió d'incendis, implicant-hi activament la ciutadania des de la prevenció i comptant també amb els grups de persones més vulnerables. En aquesta iniciativa s'intercanviaran coneixements entre el nord d'Europa, més habituada a la gestió d'inundacions, i el sud del continent, més propens als incendis, amb aportacions del Canadà, els Estats Units i Nova Zelanda.

El projecte vol conscienciar sobre la importància de la gestió correcta de les zones forestals per a minimitzar el risc de grans focs descontrolats. «La despoblació és un altre dels factors que afecten negativament aquesta gestió forestal, no ens hem de centrar només en l'extinció», apunta l'equip investigador. En concret, la UOC, coordinada per Arenas i Israel Rodríguez-Giralt, abordarà la necessitat d'una comunicació inclusiva del risc a la ciutadania i la participació comunitària en la gestió dels focs. «És important implicar la ciutadania en la gestió dels incendis forestals, comptant amb els seus coneixements i experiències abans, durant i després d'una emergència», indica Rodríguez-Giralt. La UOC analitzarà amb dos doctorands estratègies efectives de comunicació de riscos d'incendis per a grups en situació de vulnerabilitat, com són les persones amb diversitat funcional, les que tenen dificultats econòmiques, les migrants, la gent gran o els pobles indígenes, comparant les millors pràctiques dels Estats Units, Nova Zelanda i Europa sobre com s'ha d'adaptar aquesta comunicació a audiències específiques. A més, la Universitat desenvoluparà pautes per a plans de comunicació de riscos centrats en la població jove i n'avaluarà l'eficàcia i la viabilitat.

Els investigadors de la UOC també analitzaran estratègies efectives per a involucrar les comunitats en risc en la preparació contra els incendis, especialment les identificades pel Marc de Sendai per a la reducció del risc de desastres (2015-2030), impulsat per l'ONU durant la conferència mundial d'aquest àmbit celebrada a la localitat japonesa que li dona nom. «La preparació social demana un compromís més efectiu de la comunitat, especialment dels més vulnerables. Volem aprendre d'accions desenvolupades a Europa, els Estats Units, el Canadà, Sud-àfrica, Xile o Nova Zelanda per a fer tallers participatius amb comunitats en risc, tenint en compte l'edat, el sexe, la cultura o la procedència rural o urbana dels participants», detalla Arenas. El grup de recerca de la UOC està avalat per un projecte europeu anterior anomenat «Cultures de resiliència en nenes, nens i joves davant de situacions de desastre» (CUIDAR).

PyroLife disposa d'un pressupost de més de quatre milions d'euros i reuneix experts i expertes de vint-i-una organitzacions de catorze països, així com instituts especialitzats, universitats, governs, serveis de bombers, empreses i associacions relacionades amb el sector. El projecte, que aposta per una diversitat de perfils més gran entre els professionals d'un sector altament masculinitzat fomentant l'equitat de gènere i la inclusió, està coordinat per l'holandesa Wageningen University. Juntament amb la UOC, hi participen la Fundació Pau Costa i l'empresa espanyola Tecnosylva; les britàniques University of Birmingham, Imperial College, Forestry Commission England, WildfireTacAd i ARUP; l'alemany European Forest Institute; la xipriota European University Cyprus; les portugueses Universidad de Trás-os-Montes e Alto Douro i Águas de Portugal Serviços; el francès Institut National de Recherche en Sciences et Technologies pour l'Environnement et l'Agriculture (IRSTEA); el danès Fredriksborg Fire and Rescue Service; el polonès Instytut Techniki Budowlanej; la grega Hellenic Agricultural Organization «Demeter»; la nord-americana National Fire Protection Association; la canadenca University of Alberta; el neozelandès New Zealand Forest Research Institute, i l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), de l'ONU.

PyroLife és finançat per la Comissió Europea mitjançant les Innovative Training Networks (ITN), adscrites a les Marie Skłodowska-Curie Actions del programa marc Horizon 2020, per a formar una nova generació d'investigadores i investigadors creatius i innovadors, capaços de transformar els coneixements i les idees en productes i serveis per al benefici econòmic i social de la Unió Europea. PyroLife ha estat finançat en una convocatòria que tan sols ha aprovat el 8% de les propostes de projectes presentades.