Cibercrim: noves amenaces, noves respostes?

La crisi de la COVID-19 ha augmentat el segrest de dades, les falsificacions, els atacs maliciosos, el contingut d'explotació sexual infantil i les campanyes de desinformació, segons l'informe Catching the virus cybercrime, disinformation and the COVID-19 pandemic, elaborat per l'Europol. Els cibercriminals s'han adaptat a la crisi i hi han adaptat el seu modus operandi. «Els atacs cibernètics es van tornant cada vegada més sofisticats: aquest fenomen delictiu no coneix fronteres nacionals, per la qual cosa és més difícil tant fer-ne el control com la prevenció», afirma Marc Balcells, professor dels Estudis de Dret i membre del comitè científic organitzador del Congrés Internacional d'Internet, Dret i Política (IDP). Cybercrime: new threats, new responses, que tindrà lloc de forma online els dies 1 i 2 de juliol.

«La crisi de la COVID-19 no és tant la causant com l'acceleradora d'una tendència de desplaçament d'activitats diàries de l'espai físic al ciberespai que pot haver incidit directament, i ho farà encara més en el futur, tant en la reducció de la delinqüència als carrers com en l'augment de la delinqüència que es perpetra en el ciberespai», afirma Fernando Miró, catedràtic de Dret Penal de la Universitat Miguel Hernández d'Elx i ponent del congrés. El catedràtic presentarà en la seva conferència l’estudi COVID y cibercrimen: El crimen cuando las calles están vacías e Internet lleno que analitza l'impacte que la crisi ha tingut en la cibercriminalitat. «D'una banda, es recullen els indicis existents respecte al suposat augment del cibercrim derivat del confinament, i de l'altra, a partir de la constatació de la manca d'informació, es reflexionarà sobre quins marcs teòrics i quines premisses són necessàries per afrontar l'estudi científic de l'impacte de la COVID-19 en el cibercrim», explica Miró.
 

Durant els dos dies de congrés, hi haurà una conferència inicial i, després, una taula rodona amb experts sobre la matèria per discutir el tema i aprofundir-hi.

El compliment normatiu dels delictes informàtics, en auge

En el primer dia del congrés, l'1 de juliol, la conferència principal tractarà del compliment normatiu o compliance en delictes informàtics i serà a càrrec d'Alfonso Galán, professor de Dret Penal de la Universitat Pablo de Olavide. Per compliment normatiu s'entén qualsevol delicte que es pugui cometre en una empresa, des de la protecció de dades fins als delictes mediambientals, passant pels fraus comesos pels empleats o per tercers relacionats amb l'empresa, la publicitat enganyosa, etc. El Codi penal admet la responsabilitat penal de les persones jurídiques i dels treballadors, i pot eximir les empreses si s'hi han implantat programes de compliment efectius. «Moltes companyies opten per establir algunes mesures de prevenció, com el monitoratge permanent de totes les activitats d'internet dels seus treballadors o l'esborrament automàtic de qualsevol informació publicada des dels seus servidors que pugui semblar il·legal, per mantenir-se fora de perill de qualsevol càstig», afirma Galán.
 

Tot i això, adverteix l'expert, encara que l'ús d'aquest tipus de mesures preventives, sens dubte, pot evitar molts comportaments criminals, també, i de manera indiscutible, posa en tensió el respecte d'alguns drets i garanties fonamentals dels ciutadans, com el secret de les comunicacions dels treballadors o la llibertat d'expressió dels emissors dels missatges bloquejats o esborrats.

En darrer lloc, el congrés tanca amb la conferència final de David Wall, director del Departament de Criminologia de la Universitat de Leeds. «Els delictes cibernètics no són un fenomen nou», afirma Wall, que afegeix: «després de tres dècades de patir-ne, a poc a poc arribem a comprendre'n les característiques, fins i tot si les institucions clau triguen més temps a adaptar-se als desafiaments que crea aquest tipus de delicte». Durant la conferència que farà analitzarà els desenvolupaments clau en el cibercrim en aquests deu darrers anys i els desafiaments que representa el cibercrim per a la llei i les autoritats policials, i presentarà algunes troballes del seu treball recent sobre programari de segrest (ransomware) per il·lustrar els canvis.

Enguany, de manera excepcional el congrés es portarà a terme en un format nou completament en línia a causa del context de la COVID-19. Les taules rodones seran en directe però les principals conferències ja es poden visionar, a través d’aquest enllaç. Per poder seguir les sessions cal inscriure-s'hi. La inscripció és totalment gratuïta i es pot fer des d'aquesta mateixa pàgina web.