Lideratge inspirador, resiliència i nous reptes: les claus dels equips de treball eficients

La pandèmia de la COVID-19 ha alterat nombroses esferes de la vida diària, entre elles, la laboral. Una recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha estudiat quins elements influeixen en el fet que els equips de treball siguin eficaços. L'explicació és multidimensional i multinivell.

El lideratge transformador impulsa la capacitat de resiliència i l'assumpció de nous reptes per part dels empleats», afirma Pilar Ficapal Cusi , professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i una de les autores de l'estudi, que es publica a la revista Journal of Cleaner Production. 

Si parlem des de la perspectiva grupal i organitzativa, «la visió compartida, la creença de l'equip en la seva eficàcia creativa, la capacitat de reflexionar obertament sobre la manera en què es connecten els seus membres per adaptar-se a les noves circumstàncies i la seguretat en la participació són elements fonamentals que condueixen a un acompliment eficaç», afegeix la investigadora de la UOC. 

L'estudi analitza les respostes de 654 equips de treball, amb un total de 3.190 empleats de diferents empreses localitzades a l'Estat espanyol. El 57 % eren dones, i el 43 %, homes. La mida dels grups va oscil·lar entre els 3 i els 10 membres, i la mitjana d'edat va ser d'uns 37 anys. Els qüestionaris es van fer entre l'abril del 2016 i el desembre del 2017. 

«Els resultats mostren que el lideratge que tendeix a ser una font d'inspiració i motivació per a l'assoliment de resultats és essencial per impulsar l'acompliment percebut de l'equip», explica Mihaela Enache Zegheru, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i una altra de les autores de l'estudi, juntament amb el professor Joan Torrent Sellens. Els tres formen part del grup de recerca i2TIC de la UOC. 

Segons la recerca, fixar objectius realistes també és important perquè el grup funcioni. «Els membres necessiten objectius clarament definits i acceptats. A més, haurien de ser assolibles però desafiadors, i motivar una visió compartida», sosté Enache Zegheru. 

La recerca té repercussions també per a les empreses, atès que mostra que les organitzacions que fomenten entorns de treball col·laboratius, estimulant la creativitat i la innovació, milloren el rendiment dels equips. A més, les pràctiques organitzatives que impulsen la comunicació oberta i la participació dels membres de l'equip en els processos de presa de decisions poden contribuir a iniciar i desenvolupar el potencial creatiu.

Els pros i contres del teletreball 

Tot i que els qüestionaris es van fer abans de la pandèmia actual, les investigadores extreuen algunes conclusions de la seva anàlisi i d'altres recerques prèvies que es podrien aplicar al panorama actual, sobretot pel que fa al teletreball, una opció que ha augmentat per prevenir el contagi del SARS-CoV-2. 

«El teletreball és una bona manera d'aconseguir reduccions de costos o millores de productivitat a curt termini. No obstant això, també s'ha posat en relleu que els processos basats en la creativitat o la innovació tenen més dificultats en el context de la feina remota», puntualitzen les autores. 

Les investigadores alerten que, tot i que el teletreball té avantatges com la flexibilitat horària, la reducció de la mobilitat i més eficàcia laboral, l'ús constant de les tecnologies comporta una sobreabundància d'informació que, si és superior a la que l'empleat pot gestionar de manera eficient, genera efectes negatius com la sobrecàrrega de treball, el tecnoestrès, l'esgotament o el conflicte feina-llar. 

«En el context laboral actual, molt castigat per la crisi sanitària, és important que l'equip desenvolupi mecanismes per fer front a entorns potencialment estressants, acceptar desafiaments i desenvolupar col·lectivament idees creatives i innovadores», indica Ficapal Cusi. 

Per a Enache Zegheru, «aquí hi té un paper important el rol del líder. En aquest context, un lideratge orientat a tasques, però que també doni suport i motivi l'equip, contribueix a un bon funcionament del grup». 

A més, és rellevant que els empleats percebin el suport organitzatiu, ja que, segons les autores, «l'ajust entre capacitats, expectatives i necessitats de cada un dels membres de l'equip i l'equilibri entre les demandes del lloc de treball i els recursos laborals són essencials per al benestar dels empleats». 

Aquesta recerca afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) següents: el 3, salut i benestar, i el 8, treball decent i creixement econòmic. 

Article de referència 

Ficapal Cusi, P.; Enache Zegheru, M.; Torrent Sellens, J. «Enhancing team performance: A multilevel model». Journal of Cleaner Production. DOI: 10.1016 / j.jclepro.2020.125158.

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC