Rússia perd la guerra informativa: les cinc errades de la seva estratègia

"La desinformació intenta eliminar els símbols perquè sembli que el conflicte no existeix." Amb aquesta frase explica Alexandre López-Borrull, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), un dels elements en els quals Rússia ha basat la seva campanya de propaganda al voltant de la invasió d'Ucraïna. "Va intentar negar que el bombardeig de l'hospital de Mariúpol fos realment una maternitat dient que l'embarassada que vam veure en imatges era, en realitat, una influenciadora, com si no hi pogués haver influenciadores embarassades." Des del principi, Rússia ha perdut la guerra en el camp informatiu, però quins han estat els elements que han contribuït al fet que no hagi pogut vendre la seva versió dels fets?

1- La societat fa costat massivament a Ucraïna

Una enquesta d'Euroskopia del març de 2022 indica que gairebé el 80 % dels europeus considera inacceptable la invasió d'Ucraïna, i vuit de cada deu estatunidencs dona suport a les sancions econòmiques a Rússia, segons un sondeig de la Universitat de Monmouth. "A l'inici d'un conflicte, el més important és la batalla pel relat, és a dir, amb qui està la societat i a qui culpabilitzen i victimitzen", explica López-Borrull. En la mateixa línia es pronuncia Alberto Quian, professor col·laborador dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, que apunta a una de les claus: "L'ús que Zelenski fa de les tecnologies i canals de comunicació socials i convencionals de manera ordinària, com si fos un ciutadà més." Aquesta proximitat del líder ucraïnès enfront de la imatge distant del seu rival és, segons Quian, un element decisiu en aquesta victòria moral.

2- Les falses alarmes no funcionen sense polarització

L'exemple de l'hospital de Mariúpol és només un dels, fins ara, més de cent que han desmentit empreses de verificació com Newtral o Maldita.es. Comprovar dades és essencial en els conflictes, ja que, per una banda, mitjans de comunicació cobreixen amb reporters a peu de carrer el que s'està vivint en les zones assetjades i, per altra banda, la propaganda i les falses alarmes intenten viralitzar-se entre la ciutadania. Però una de les característiques pròpies d'aquesta guerra és que la desinformació que sovint surt de les anomenades granges de trols amb ànim de dividir la ciutadania està prenent menys que en altres esdeveniments (Armilles Grogues, pandèmia o eleccions a la presidència dels Estats Units del 2016, per posar només tres exemples). I això per què? "L'eficàcia està sent baixa perquè, perquè aquesta desinformació faci efecte, és necessària una polarització de la societat, que és el que converteix en virals aquestes falses alarmes", continua explicant López-Borrull. "En els primers dies, com que no hi havia gaires imatges del conflicte, va circular un vídeo sobre un presumpte atac rus que va resultar ser un videojoc; no obstant això, aquesta falsa alarma no afecta el relat", indica Alexandre López-Borrull.

3- Els aliats de Putin li donen l'esquena

Durant anys, el president rus va teixir nombrosos llaços amb la ultradreta europea, per la qual cosa no és forassenyat pensar que abans d'iniciar l'atac a Ucraïna comptava amb aquest suport a Occident. No obstant això, aquests líders "han anat blanquejant i dissimulant aquells llaços", explica López-Borrull.

Un altre suport amb el qual comptava era la Xina, que de moment no ha respost com Rússia esperava, i també el de la mateixa ciutadania russa. "Putin només serà considerat un heroi en el seu país si aconsegueix doblegar l'OTAN més que Ucraïna, però no fora de les seves fronteres. I dins podria acabar sent un vilà si els seus ciutadans comencen a patir penúries", explica Alberto Quian.

Segons l'organisme independent pro drets humans OVD-Info, són més de 15.000 els ciutadans russos detinguts per protestar contra la guerra, i explica que la censura i la repressió s'han endurit des que va començar l'atac. "Putin no va ser capaç de controlar aquest element: va dir que volia desnazificar Ucraïna. Va dir fins i tot que Zelenski havia fugit del país. Volia abaixar la moral de les tropes, però en el camp de la informació no ha aconseguit el seu propòsit", exposa López. "El relat complet sobre Zelenski ja s'ha escrit, almenys a Occident: si resisteix, serà declarat un heroi nacional i de les democràcies occidentals; si és enderrocat o mor, serà màrtir nacional i, per tant, també un heroi", comenta Quian.

4- Sputnik i Russia Today deixen d'operar a la Unió Europea

Una altra maçada contra Rússia va ser l'anunci de sancions de la Unió Europea contra Sputnik i Russia Today, agència d'informació i cadena de televisió russes, respectivament. "En aquest temps de guerra, les paraules importen. Estem presenciant propaganda massiva i desinformació sobre aquest escandalós atac a un país lliure i independent", començava dient la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el passat 2 de març. Ambdós mitjans deixaven d'emetre per a Europa i els seus comptes en xarxes socials quedaven suspesos. I, com indica Alberto Quian, "les xarxes socials són un excel·lent canal per a la desinformació, que forma part de les clàssiques estratègies propagandístiques, més en temps de guerra". L'últim vehicle potencialment propagandístic de Rússia es desconnectava d'Occident.

A Rússia li ha quedat, amb aquest escenari, poc territori per convèncer els occidentals dels motius de la seva invasió. Com comenta Quian, hi ha un front més, el de la ciberguerra, "on s'intenta controlar, destruir o intervenir les xarxes d'informació", però aquest front s'escapa al ciutadà comú. Forma part de les anomenades "guerres híbrides", fenomen relativament recent que desenvolupa en el seu llibre Civilización hacker.

5- El fact-checking i la intel·ligència de fonts obertes com a elements de suport al periodisme de guerra

La verificació de les dades o fact-checking és un altre dels elements valuosos amb els quals compta aquesta guerra. D'una banda, els reporters estan cobrint una informació que no sols presencien, sinó que, com recorda Alexandre López-Borrull, "verifiquen abans d'informar", fet que treu força als pescaclics (clickbaits) i la concedeix al periodisme de confiança. D'altra banda, hi ha el que es coneix com a intel·ligència de fonts obertes, és a dir, dades accessibles per a qualsevol persona disponibles en múltiples fonts, des de documents d'organismes oficials fins a mitjans de comunicació, passant per testimoniatges gràfics, la qual cosa fa que molts dels elements propagandístics puguin ser immediatament desmentits.

Protegir-nos de la desinformació, però també de la sobreinformació

Com ens podem protegir de la desinformació? López-Borrull i Diego Redolar, professor de Neurociència als Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, expliquen com ens podem enfrontar a la informació que ens arriba del conflicte. Seguir periodistes a les xarxes socials, millor que a certes etiquetes, ens donarà una visió més veraç del que succeeix; ampliar el nombre i la línia editorial de mitjans als quals seguim habitualment és vital per tenir una visió més completa en lloc de buscar el biaix de confirmació; és important també no fer virals certes imatges l'origen de les quals desconeixem, sigui per respecte a possibles víctimes o per no poder comprovar-ne la veracitat, ja que compartir informació no contrastada contribueix expandir falses alarmes, i fugir dels pescaclics eliminarà tant la desinformació com l'ansietat que puguin provocar certes notícies. I en aquest sentit, en el de tranquil·litzar-se, Redolar recomana "consultar les notícies relatives a la guerra una vegada al dia, sense saturar-se. L'excés d'informació augmenta la percepció de falta de control". Perquè en aquest conflicte, a la desinformació i la propaganda s'hi uneix el que l'OMS va anomenar infodèmia, això és, excés d'informació (veraç o no) sobre un tema concret. Ja es va viure en els pitjors moments de la pandèmia i la història es repeteix. I si la desinformació ens desprotegeix com a ciutadans, la sobreinformació ataca la nostra salut mental. "No vivim una percepció d'alarma permanent comparable a la d'una víctima directa de la guerra d'Ucraïna, però ens pot generar trastorns del somni i ens pot fer augmentar el risc de crisis d'ansietat", explica Redolar.

Aquesta sensació que perdem el control, si bé "es dilueix una mica més que durant el pitjor moment de la pandèmia perquè no ens toca tan de prop", continua Diego Redolar, "és acumulativa, precisament perquè venim de la crisi de la covid". Per tant, i per la nostra salut mental, informar-se amb rigor és preceptiu, però també, com indica el professor, ho és fer-ho en petites dosis.